En un estudi clàssic (Lalonde, 1974) ja parlava que el nivell de salut d’una població venia condicionada per factors biològics, pel medi ambient, sistema d’assistència sanitària i estils de vida. Si ens hi fixem, tots ells estan implicats en la situació que actualment vivim en la pandèmia provocada per Covid-19.
Aquest esgotament psíquic produeix reaccions físiques com fatiga o l’insomni, però també alteracions psicosomàtiques, que sempre són més difícils de detectar perquè es presenten de forma encoberta
La situació actual -en la que s’han capgirat molts dels nostres estils de vida, així com la relació que tenim amb el nostre entorn físic- provoca un cert desequilibri que pot acabar per condicionant la nostra salut. Mai fins ara, la nostra generació havia estat exposada a un canvi de vida tan radical. És cert que ho vivim de maneres molt diferents. Hi ha un excés de treball en alguns col·lectius com el dels serveis bàsics i els sanitaris pel fet d’estar en contacte directe amb la malaltia, i d’altres, que han vist com la seva vida professional s’aturava de sobte, deixant-los en un buit de temps i d’identitat. Les dues realitats, acumulades en el temps, produeixen, en molts casos, un esgotament silenciós. En l’argot psicològic, se n’ha dit burn out, o síndrome d’estar cremat, en català. Aquest esgotament psíquic produeix reaccions físiques com fatiga o l’insomni, però també alteracions psicosomàtiques, que sempre són més difícils de detectar perquè es presenten de forma encoberta. El cos es manifesta en forma de dolor físic però per respondre a un malestar emocional.
Cal estar molt atents a les reaccions del nostre cos aquests dies. Pel propi instint de supervivència, aquest malestar moltes vegades es nega. Es van evitant els senyals, les molèsties corporals i es van oblidant totes aquelles necessitats de descans o de plaer sensual necessàries per mantenir un equilibri saludable.
El risc de patir malalties psicosomàtiques depèn de les característiques personals de cadascú. Les persones molt exigents en si mateixes, tenen més risc d’enfonsament, ja que no estan massa avesades a escoltar els senyals tant físiques com somàtiques. Mentre que d’altres perfils psicològics podran expressar-les o fins i tot exagerar-les, fet que en molts casos és beneficiós perquè representa una expressió del malestar que inactiva el procés d’una manifestació psíquica. De la mateixa manera, les persones que tenen una necessitat de recompensa alta -és a dir que necessiten molts estímuls externs per sentir-se equilibrades- acabaran en una tonalitat anímica baixa, en canvi, les persones amb poques necessitats de recompensa, acaben sent més animoses i fins i tot agraeixen viure amb menys estímuls.
Tanmateix, les persones que no tenen por a la sanció estaran més tranquil·les i suportaran millor la inactivitat, les més porugues sobrevaloraran molt el perill pel qual és possible que acabin més ansioses.
No obstant això, en una situació com la que vivim, la població general no queda exempta de possibles alteracions psicosomàtiques, perquè no estem únicament davant d’una vivència de perill subjectiu, en aquest cas, es tracta d’un perill real, i, per tant, l’hem d’afrontar amb els recursos psíquics que hem pogut anar adquirint fins al moment.
Ara bé, com a terapeuta, puc dir que tota crisi provoca un desequilibri entre Eros i Tànatos, i observar com reacciona el nostre cos, així com els pensaments més recurrents que tenim aquests dies, és una oportunitat per arribar a parts de nosaltres que, en situacions normals, encara no coneixíem.
Com a societat, caldrà tenir presents també els col·lectius que pateixen més desgast psíquic aquests dies, com sector sanitari, perquè de ben segur també necessitaran poder anar digerint tota aquesta càrrega d’intensitat emocional en els propers mesos i anys.
