Cada cop estic més convençut del que varen dir a Cánovas del Castillo a les Corts de Madrid del segle dinou en llegir el primer article de la Constitució republicana, “son españoles…”, va llegir el secretari, “…los que no pueden ser otra cosa” (va cridar un diputat des del seu seient).
Així estic jo. Cada cop que compleixo anys m’adono del ridícul que fem pel món però sobretot sento vergonya aliena del grau d’ignorància que tenim a prop de casa. Un grapat d’anys queixant-nos d’ETA i demanant que deixin de matar i, quan anuncien que han decidit acabar amb la violència, el que volen es condemnar el principal defensor basc de la pau Arnaldo Otegui. El tenen tancat fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans digui que no s’ajusta a Dret la sentència que el va condemnar. El Tribunal Constitucional, a contracor, es veu obligar a acceptar al partit BILDU com una agrupació legal i, fins i tot, han d’empassar-se que estigui al Parlament espanyolet.
Arnaldo Otegui, en un rampell de sinceritat, demana públicament disculpes pels morts d’Eta, i diu que no hauria d’haver passat mai.
Els partits polítics espanyols ( PSOE, PP, Vox…) clamen al cel i afirmen que no n’hi ha prou, que el que han de fer és demanar perdó.
Sant tornem-hi, aquests filibusters de la política, aquests bucaners i pirates amb patent de corsari, exigeixen que demanin perdó. Davant d’aquesta fal·làcia no vull callar i faig aquesta reflexió:
**Dels quaranta cinc anys de repressió i persecució franquista contra els que no pensaven com ells, mai han demanat perdó. Fan el que volen pels carrers amb la bandera de la gallina, els braços enlaire, persegueixen els que no són com ells, i retornen els noms als carrers de generals assassins. Tot això, amb la complicitat dels jutges. Recordo que Franco i algun fundador del PP varen signar penes de mort fins al 1975. Manuel Fraga, per exemple. També han oblidat les pallisses als quarters de la Guàrdia Civil o la Policia de la dictadura.
** Mai han demanat perdó d’afusellar el president Companys i acusar-lo de criminal. El disgust més gran que tenen és no poder detenir Carles Puigdemont. Crec que la majoria tenen pedres als ronyons.
** Recordo a aquests pitiflautes que el perdó és cosa de l’Església catòlica, quan diu allò d’“el perdó dels pecats, la vida perdurable, amén”. Per tant, perdonar o demanar perdó és cosa de clergues i creients. No es pot demanar als laics que demanin perdó, i menys quan els catòlics mai han demanat perdó de les fogueres, tortures i morts de la Inquisició.
Tampoc han demanat perdó per entrar un assassí com en Franco a les catedrals a baix del pal·li. Aquest tendal és per cobrir Déu quan el treuen del Sagrari. I tampoc han demanat perdó pels crims a l’Amèrica llatina, on els espanyols i portuguesos varen fer veritables destrosses. Encara sort que ara el papa Francisco (jesuïta i argentí) ha parlar dels descobridors espanyols, i la que li ha caigut a sobre, dels espanyols!
Per tant, Arnaldo Otegui, ha sigut un home valent.
Tampoc ha demanat perdó ningú per les batusses que varen pegar les forces d’ocupació als ciutadans de Catalunya que només volien votar. Per cert, ara està de moda voler fer consultes populars per tota la península.
Vull acabar amb un sarcasme: viva el rei…de bastos.
