EDITORIAL // Un dels sectors cridats a estar entre els més afectats per la crisi del coronavirus és el turístic. De fet, les previsions més negres alertaven que els territoris que més en depenen, com ara el Camp de Tarragona amb la seua Costa Daurada, serien els que més patirien els estralls de l’aturada i els que més trigarien a recuperar-se econòmicament. Però la reactivació dels agents turístics amb l’entrada de les Terres de l’Ebre en la fase 3 del confinament fa pensar que no està tot perdut. És obvi que l’estat d’alarma ha suposat un cop duríssim sobre el sector en haver-li tancat l’aixeta de la Setmana Santa, però no és menys cert que la reobertura ara ja més generalitzada d’establiments com càmpings, cases rurals i activitats turístuiques i d’aventura, ha permès percebre que el turisme de proximitat -i les Terres de l’Ebre són un territori que s’adiu perfectament a este perfil turístic- pot salvar els mobles. Les primeres incursions ocioses de gent procedent del Camp de Tarragona i les sensacions dels operadors, que destaquen que el contacte amb la natura i els espais oberts i la gastronomia poden ser actius extraordinàriament apreciats després del confinament, injecten una primera dosi d’optimisme que fa pensar que si no hi ha un rebrot de contagis de la Covid-19, l’estiu no està perdut per al turisme ebrenc.
En canvi, les dades de l’impacte econòmic que està tenint i que tindrà la crisi sobre les famílies més vulnerables del territori, atenent a les versions d’entitats com Càritas o Creu Roja, ens retornen a la prudència, quan no al pessimisme, i ens posen en alerta. Serà més important que mai la solidaritat i el treball de les entitats socials, però també i sobretot serà determinant la capacitat de l’Administració per a articular polítiques públiques valentes que no dixen enrere un sector tan ampli de la població que faça que això degenere en una autèntica crisi social a conseqüència de la reactivació de la pobresa. L’ingrés mínim vital o la renda mínima garantida poden ser bons fonaments, però cal fer-ne un seguiment perquè la seua aplicació siga justa i eficient i cal anar escrivint, des del seguiment minut a minut i les correccions i els esforços suplementaris que calguen, el manual de gestió d’una crisi que encara se’ns presenta inescrutable.
