Burilles

No us puc dir que mai no he tirat una burilla a terra perquè us mentiria, el que sí que puc dir és que ja no ho faig i m’escandalitza la quantitat de burilles que hi ha pels carrers, platges, places i per tot arreu. Estic convençuda que tothom sap que són molt contaminants i que no es poden reciclar; tot i això, és una pràctica acceptada socialment, malgrat el problema de salut pública que representen.

I escric sobre burilles perquè fa dies que observo el meu entorn, no només puntes de cigarreta, també llaunes, plàstics de tota mena, voreres empastifades de xiclets, vòmits, taques de gelats caiguts del cucurutxo, papereres desbordades, caques de gos… «Marranos» a tutti pleni en ple estiu quan els nostres pobles, sobretot els de la costa, veuen incrementada, doblada o triplicada, la seua població, i pel que veig, els serveis de neteja sembla, no ho puc afirmar, que no s’han incrementat. I si n’hi ha més no es nota. I si és el mateix, en fa falta. De fet, no només allí on rebem turisme, a tot arreu es troben burilles a terra. Així que s’hi barregen dues qüestions, l’incivisme i la manca de neteja.

I el que passa és que ens les acabem menjant, de la claveguera o del terra a la mar, o al camp. I com ens les mengem? Una sola burilla contamina un litre d’aigua i tarda entre deu i quinze anys a degradar-se, perquè estan fetes de plàstic i de productes químics que no sé quins són, però quan es desintegra es converteix en microplàstics que van a la panxa dels peixos o a l’aigua de boca o de rec. Vaja, que és un problema ecològic amb un greu impacte sobre el medi ambient i sobre les persones, no només les fumadores.

També en parlo perquè les xifres que van donar fa un temps per TV3 són molt bèsties, vuit mil cinc-cents milions de burilles l’any van a terra només a Catalunya. I què hem de fer? Fer-nos activistes arreplegadores de burilles i altres merdes? Cosa que, en col·laboració amb diverses associacions del territori, fem a les platges. Educar perquè no es tiri a terra tanta porqueria? Cosa que les que ens dediquem a l’educació ja fem i moltes famílies segur que també. Fer instàncies als ajuntaments perquè incrementin la neteja? Fer pagar el reciclatge a les empreses que produeixen residus? Cosa que incrementaria el preu del producte, segur. Fer manifestacions, cassolades… No ho sé, només sé que aquest estiu fa molta calor, que el canvi climàtic ha arribat per quedar-se i per agreujar-se, que no anem bé amb el model de turisme que tenim, que l’activisme no pot superar l’incivisme i la poca consciència, que tot se’n va en orris i que tot està molt brut.

Carme Abril
Carme Abril
Filòloga
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 2 =

Últimes notícies