El fet que a partir del gener del 2020 es puga anar per l’autopista sense pagar fins a Tarragona (exactament fins a Salou, on s’estan acabant d’instal·lar uns nous peatges troncals que iniciaran el tram que encara serà de pagament fins a la Jonquera) i fins a Alacant, i que hi haja una doble via ferroviària que deslliura de limitacions anacròniques el corredor mediterrani, és un avenç en si mateix i en tota regla. És, al marge dels matisos, que ara hi entrarem, un salt qualitatiu per a la mobilitat des del territori i en relació amb el territori i, sobretot en el cas de l’autopista, dins del territori, ja que també pot millorar la mobilitat interna en la franja costanera. Tot plegat té, sobretot, un gran potencial, però la realitat encara s’ha de concretar, i especialment en el cas del tren, d’entrada sembla que ens haurem de conformar amb això, amb el potencial i el ventall de possibilitats de millora que s’obren. I això que hem hagut d’esperar més de 20 anys que s’haja materialitzat completament el projecte entre Tarragona i Vandellòs.
La Generalitat sembla haver-se posat del costat dels usuaris i de la plataforma Trens Dignes, però a la vegada s’estan concretant alguns mals auguris per la via de fets consumats que, teòricament, són competència del Govern català, com és el servei de regionals. No es pot entendre que els nous serveis de regionals, com els que s’han filtrat per xarxes socials, no recuperen com a mínim els horaris del 2016, i no es pot acceptar que, un any i mig després d’haver arribat suposadament a un acord, Renfe i Adif se’n desdiguen i no acaben dotant les Terres de l’Ebre d’alta velocitat de mitja distància.
Les negociacions continuen i és el moment de fer tota la pressió per a fixar uns fonaments acceptables en el nou servei, encara que després es continue treballant per a millorar-ne les prestacions. De la mateixa manera que no és el moment, obnubilats per la gratuïtat de l’autopista, d’aparcar sine die el debat sobre qui acabarà pagant a mitjà termini el manteniment i la millora de les vies d’alta capacitat. Si no hem estat capaços de fer el debat com deu mana abans de l’1 de gener del 2020, fem-lo després, però fem-lo, i fem-lo al marge de les grans empreses que s’han omplert les butxaques amb el negoci de les autopistes amb la connivència del poder polític.
