De matinada, en un camí poc transitat que condueix a Terres de l’Ebre. Tres homes cavalquen sobre els seus camells, acompanyats d’un seguici de patges i mules carregades de paquets. En la comitiva es viu la barreja del cansament per llarg viatge i de les emocions de les properes hores.
Melcior: Mira que fa anys que recorrem aquest camí i ja m’hauria de semblar curt, però no hi ha manera. Deu ser l’edat, que l’espatlla ja no m’aguanta!
Baltasar: Va, que ja arribem i ens esperen les carrosses, on seurem còmodament i saludarem tothom, que ens rebrà amb somriures i esperances. I els donarem caramels, que és el que més m’agrada. Algun me’l poso a la butxaca, que ja sabeu com soc de llépol.
Gaspar: Doncs a mi, m’encanta tenir la canalla asseguda a la falda i que em diguin, amb cara de no haver trencat mai cap plat, que s’han portat molt bé. Me’ls menjaria a tots, de rebonics que són. Per sort, aquest any m’ha tocat preparar els seus regals. Quantes joguines! Potser no els en caldrien tantes… Jo ja retallo una mica, ja, que algunes cartes són llarguíssimes i n’ha d’haver per a tots!
Melcior: A mi m’agradaria ser sant en lloc de mag, perquè hi ha peticions que són gairebé impossibles. Es repeteixen cada any i em sento impotent de no poder-les satisfer: aquesta vegada la més sol·licitada ha estat la pau al món, però també hi ha salut, menys violència, més tolerància… No n’hi ha prou amb la màgia, caldria un miracle!
Baltasar: Jo voldria ser polític, perquè cada vegada hi ha més desitjos d’una bona feina, que avanci la llista d’espera per a una operació, que baixin els impostos, que es pagui millor als pagesos… Són tantes les reivindicacions que hauríem de començar de nou el camí per poder-vos-les explicar totes.
Gaspar: Nosaltres hem hagut d’ampliar l’equip, amb patges especialitzats en comerç internacional. Abans podíem demanar els regals a les fàbriques i botigues més properes a les localitats on les havíem de lliurar. Ara venen de tot arreu, especialment de Xina, i les hem de carregar durant tot el viatge.
Melcior: Sabeu quines han estat les comandes que més gràcia m’han fet? Les relacionades amb la salut: un massatge, un abonament per al gimnàs, una sessió de spa… M’agrada que les persones es cuidin.
Gaspar: Doncs a mi n’hi ha una que m’ha arribat al cor: la d’una dona gran que demana que el proper Nadal la convidin a dinar fora de casa i que no hagi de preparar ella tots els àpats per als fills i nets, que és molt feliç de tenir-los tots a casa, però que si algú la supleix a la cuina o es poden permetre pagar un restaurant, ho gaudirà molt més. Hauré de parlar amb el Pare Noel perquè li concedeixi ell, perquè nosaltres ja farem tard.
Baltasar: El més important és que ningú es quedi sense el seu regal! Mireu, ja arribem al primer poble. Sembla que ens espera una comitiva de l’Ajuntament. Desitjo que ens hagin preparat alguna cosa per berenar, que parlant de menjar se m’ha despertat la gana!
