TERRES DE L’EBRE // La mesura prevista al Pla de Protecció del Ministeri que més controvèrsia ha generat al territori, amb molta diferència, és la delimitació d’una nova “franja de protecció”, com s’hi referixen els mapes i gràfics que inclou el document de planificació, en el qual, en alguns trams, es desenvoluparan les anomenades zones d’acomodació. Es tracta d’una zona entre l’actual línia de domini públic marítim terrestre, que ja es troba en tràmits de modificació perquè segons els responsables de Costes de l’Estat en alguns punts ja estava dins del mar, i la línia d’hipotètic retrocés de la costa a llarg termini si no s’hi actua. En esta franja, hi ha zones urbanes consolidades, com ara Riumar o fins i tot una part del nucli urbà de l’Ampolla; camps de cultiu i activitats econòmiques, turístiques o d’altres sectors.
Com els afecta la inclusió dins d’esta banda de protecció? Ajuntaments i veïns han difòs que se senten amenaçats per la possibilitat que estes propietats puguen ser incorporades al domini públic marítim terrestre i, per tant, expropiades en un futur o condicionades en la seua gestió. De fet, el Pla conclou que es confeccionarà un nou atermenament “incorporant els terrenys que tinguen característiques de domini públic”. Però això, segons subratlla el cap de Costes a Tarragona, l’ampostí Toni Espanya, no vol dir que tot el que quede dins d’esta franja dibuixada en els mapes a tots els fronts marítims que patixen la regressió, s’incorpore a domini públic. De fet, admet que en alguns punts això seria impossible econòmicament pel cost de les expropiacions o les compensacions.
770 propietats afectades a la Ràpita, Deltebre i l’Ampolla
Per posar exemples, ni al càmping de l’Arenal ni a l’àrea urbana afectada de l’Ampolla -també afecta un dels principals accessos al nucli urbà per carretera- ni a bona part de la costa del Fangar, ni a la urbanització de Riumar ni a la part interna de la badia dels Alfacs hi haurà, segons Espanya, canvis en la franja de servituds urbanístiques -quan predomina la servitud, no es pot construir ni guanyar volumetria i es limita la transmissió de bens, entre altres condicionats- que genera darrere seu (100 metres) la línia de domini públic. “Les zones d’acomodació que la versió definitiva del Pla establisca passaran a ser terrenys de titularitat pública però sense generar servituds i amb un procediment diferent d’incorporació a domini públic”, conclou.
En canvi, els alcaldes, especialment els de Deltebre i la Ràpita, Lluís Soler i Josep Caparrós respectivament, han alertat del gran potencial lesiu de la nova banda de protecció i de l’”estratègia de retrocés” adoptada pel Govern espanyol. Els ajuntaments i advocats contractats per veïns i propietaris han preparat models diferents d’al·legacions -per a la ciutadania en general i per als propietaris afectats- i els mateixos consistoris -també el de l’Ampolla- han liderat una recollida massiva d’al·legacions sense precedents contra el que es considera una pèrdua de sòl i de propietats privades irreparable i amb greus efectes socioeconòmics. Es reclama que es protegisquen estes propietats amb mesures alternatives a la banda de protecció, que es mantinga la morfologia actual del Delta o que es recuperen els projectes de camins de guarda, en relació amb els quals ja s’havien fet expropiacions als Alfacs, com a barrera de protecció davant l’avenç del mar i els temporals.
Reacció massiva
L’èxit de la sorollosa estratègia municipal contra el Pla de protecció estatal ha estat indiscutible. Espanya parla d’“intoxicació interessada”. Els alcaldes i municipis més bel·ligerants parlen d”agressió directa” i d’“injustícia”. La Ràpita, que la setmana passada va difondre una imatge equívoca -reproduïda per esta publicació- en què se situava “una nova línia d’atermenament del domini públic” allà on el Pla estatal dibuixa la “línia de retrocés de la costa”, havia recollit fins dimecres unes 800 al·legacions o aportacions al Pla: un centenar de propietaris afectats i la resta, de la ciutadania. El consistori xifra en 265 les finques afectades per hipotètics canvis en el domini públic.
1.200 al·legacions només entre l’Ampolla i la Ràpita
Pel que fa a l’Ajuntament de l’Ampolla, els afectats serien 105, 81 en sòl urbà -la majoria pertanyents al conjunt residencial Les Palmeres 7-, 20 en sòl rústic i quatre activitats productives. S’han recollit unes 400 al·legacions, 310 de la ciutadania i 90, de propietaris aproximadament. L’Ajuntament de Deltebre, que considera que el Pla afecta més de 400 propietats i pot implicar passar a domini públic marítim terrestre més de 350 hectàrees de terrenys, farà recompte d’al·legacions en els propers dies. El batlle, Lluís Soler, confia que el Pla es puga reconduir, però avisa que si no es fa un plantejament radicalment diferent, des de l’Ajuntament estan disposats a utilitzar “totes les vies possibles” per a defensar els interessos del municipi. Els tres plenaris municipals també han aprovat amb àmplies majories les al·legacions a presentar com a ajuntaments, subscrivint a la vegada les al·legacions de la Taula de Consens, de la qual formen part.
