La consellera d’Empresa, Àngels Chacón, s’ha reunit amb els agents econòmics, socials i polítics de la Terra Alta per a defensar que el nou decret d’energies renovables, que deroga les àrees prioritàries d’implantació, “redistribuirà” i traurà pressió a la comarca.
Amb la normativa anterior, que creava les conegudes Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), es van instal·lar 184 aerogeneradors a la Terra Alta, que va esdevenir la comarca amb més concentració eòlica de tota Catalunya. “Amb la nova llei de transició energètica es determinarà el mapa de distribució energètica estratègica a Catalunya, es posarà sobre la taula i se’ls escoltarà. Haurem de debatre i conjugar potència i sensibilitats territorials”, ha insistit la consellera.
Després de la reunió, els agents econòmics i socials posaven de manifest “les dues realitats” que dixa la modificació normativa. No s’activa un efecte retroactiu per a parar els tres nous parcs eòlics que s’han de construir a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, amb 30 aerogeneradors més, que es van tramitar amb la llei anterior. El Consell Regulador de la DO Terra Alta ha liderat un contenciós administratiu contra els projectes i Chacón ha insistit que indemnitzar les empreses pels drets adquirits no és una via prioritària per al
Govern. “La seguretat jurídica s’ha de preservar, ens agrade o no”, ha defensat.
El president del consell regulador de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, assegura, però, que lluitaran “perquè la nova llei energètica del país puga afavorir que no hi haja més molins”. Des de les entitats socials de la Terra Alta rebutgen, però, que els parcs projectats amb l’anterior decret només es puguen aturar si les empreses es fan enrere, com ha passat amb les centrals del Pinell de Brai i Prat de Comte, perquè les autoritzacions ambientals havien expirat, o també que la nova llei dixe en mans dels alcaldes la decisió d’autoritzar-los. “No pot dependre d’un ajuntament o un alcalde implantar centrals eòliques al seu terme municipal perquè el paisatge és comarcal i l’hem de defensar tots” ha reclamat Arrufí.
La plataforma en Defensa de la Terra Ata es nega a participar en la redacció de la nova llei perquè la comarca “ha assolit la seua quota de solidaritat amb el país”. “No podem parlar d’on volem més centrals quan ja estem envaïts”, ha dit el portaveu de la plataforma en Defensa de la Terra Alta, Xavier Fortuño.
També el Consell Comarcal referma la voluntat política mostrada el desembre del 2018 de rebutjar més centrals. “Esperem que la descentralització evite que vinguen nous parcs a la comarca, la massificació ja és evident i acaba desafavorint les empreses i els paisatges dels quals viuen”, ha reivindicat la presidenta comarcal Neus Sanromà.
