Col·lectiu Margulis

Lyn Margulis (Chicago1938-Amhers 2011) va ser una biòloga evolutiva estatunidenca, catedràtica d’universitat, que va difondre la teoria endosimbiòtica, que explica l’origen de les cèl·lules eucariotes per la simbiosi entre dues cèl·lules, de manera que una queda integrada dins d’una altra. També va col·laborar amb el químic britànic Lovelock en el desenvolupament de la hipòtesi Gaia, que defensa “el concepte de la biosfera com a sistema de control actiu d’adaptació”.

Per entendrens en un llenguatge més col·loquial, Margulis, es va oposar a les teories evolutives, on la competència era la força impulsora de l’evolució, destacant que eren les relacions de cooperació entre espècies les impulsores de l’evolució. Inclús va afirmar que les cooperacions entre espècies de diferents regnes explicarien l’evolució i la variació genètica.

Molt criticada en un principi pels neodarwinistes que afirmaven que la evolució sols era fruit de la competitivitat entre espècies, un paral·lelisme amb l’economia capitalista de la competitivitat per a aconseguir els guanys i beneficis, actualment les seues teories tenen una total acceptació en el mon científic, en el qual ja s’ha demostrat que molts cops l’evolució s’ha donat més per cooperació entre iguals i fins i tot entre diferents éssers vius, més que sols per competitivitat.

Penso en Linn Margulis fent-hi un paral·lelisme en les diferents formes d’entendre i actuar de les persones. És cert que, molts cops, en una lluita per la supervivència, guanya el més fort, però també és cert que hi ha situacions en les quals o es treballa en cooperació, o no ens en sortim com a col·lectiu.

Davant de la crisis del coronavirus, van haver-hi les dues formes de resposta: la competitivitat per veure qui treia primer una vacuna i vacunava “els seus” i la col·laboració entre científics i sanitaris per trobar respostes.

El que no entenen els primers és que en un món globalitzat, no és possible aïllar-se del tot i per sempre. Caldria una solució de cooperació competitiva per solucionar els grans i petits problemes. O de competició cooperativa per millorar, però en conjunt i de forma segura.
A les nostres terres, segur que trobem exemples de treball cooperatiu entre diferents, encara que aquestes col·laboracions molts cops semblen desequilibrades o inclús de parasitisme…

Els que heu pensat en voluntaris de tot tipus o fins i tot en exemples del regne animal com l’escura bous i els ramats, o altres espècies, heu passat la prova, podeu formar part del col·lectiu Margulis.

Els que heu pensat en altres cooperacions de caire administratiu o polític, encara no esteu preparats per donar el pas.
Però us esperem igualment aviat. Es tracta de col·laborar, no?

Cinta Galiana
Cinta Galiana
Doctora en Ciencies de l'Activitat Física i l'Esport
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 4 =

Últimes notícies

-->