“Por, angoixa, ansietat, frustració, preocupació i tristor” són algunes de les emocions habituals davant la crisi sanitària que estem vivint avui dia pel coronavirus, detalla la psicòloga de l’oficina de l’Institut Català de les Dones (ICD) de les Terres de l’Ebre, Àngels Piquet. Segons Piquet, la infecció per la Covid-19 “ens ha comportat una situació excepcional que genera vivències desagradables per a tota la ciutadania i extrema les situacions de vulnerabilitat”. Durant el primer mes de confinament, a Catalunya van augmentar el nombre de trucades al telèfon d’atenció contra la violència masclista, situant-se en 1.307 trucades, unes 40 al dia, a diferència del període d’abans del confinament en què se’n registraven 25 diàries. Així doncs, segons les dades proporcionades per l’ICD, del 16 de març al 15 d’abril, les trucades han augmentat un 60 %. Un percentatge que també coincidix amb l’increment de trucades que ha rebut la línia telefònica 016 d’atenció a les víctimes de violència masclista durant el mes d’abril, que se situa en 8.632 trucades en tot l’Estat espanyol -3.236 més que a l’abril del 2019-, segons va informar el Ministeri d’Igualtat este dimarts. A les Terres de l’Ebre, però, la preocupació es va estendre per la davallada de denúncies per violència masclista, així com de les trucades als serveis d’atenció a les dones, ja que en tot el primer mes de confinament només es van registrar 18 trucades.
El dia 14 de maig es compliran dos mesos des que va decretar-se l’estat d’alarma i el confinament que reduïa la mobilitat de la ciutadania. Això ha comportat que durant tot este temps s’ha hagut de conviure de manera permanent i forçosa a casa. Un confinament que “pot afavorir agressions i maltractaments a les dones i als seus fills i filles”, determina Piquet, que afegix “pot provocar que les víctimes visquen tancades amb el seu agressor”, en un context que es fa més difícil trobar el suport de familiars i professionals.
Estes dades, però, no reflectixen la realitat del territori català, ja que, segons ha indicat la coordinadora territorial de l’ICD a les Terres de l’Ebre, Carme Valls, aquí la situació ha estat inversa: “el 2 d’abril vam convocar la comissió tècnica del circuit per a l’abordatge de la violència masclista i vam constatar que efectivament la nostra realitat era diferent de la resta de Catalunya, ja que s’havien reduït les denúncies per violència masclista i els serveis de dones no s’utilitzaven com abans del confinament”. A les Terres de l’Ebre, durant el primer mes de confinament s’han registrat 18 trucades, i és, per tant, el segon territori de Catalunya amb menys trucades -el primer, l’Alt Pirineu i Aran amb 5- durant este període. La davallada de denúncies no significa que s’haja reduït la violència masclista al territori, remarca Valls, que afegix que “això encara és pitjor, ja que els casos no surten a la llum”.
Tant des de l’Institut Català de les Dones de l’Ebre com des dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Tortosa creuen que les dones poden estar vivint la violència masclista en silenci a les seues llars. Una situació que, tal com explica Piquet, afavorix “el sentiment de dependència de la víctima i de domini de l’agressor”. I és que l’agressor té l’escenari ideal per a aïllar la dona no només psicològicament, sinó també físicament.
Lleuger increment de trucades
Durant la segona quinzena del mes d’abril, Valls assenyala que han pogut observar un canvi en la situació: han augmentat lleugerament les trucades a la línia 900 des del territori i hi ha hagut un increment significatiu del nombre de denúncies presentades, així com de les dones ateses pels diferents serveis. “Els primers dies tothom estava a l’expectativa d’esta nova situació i pensàvem que acabaria abans. Potser en veure que la situació s’ha allargat més del que crèiem, les dones han començat a buscar ajuda”, expressa Elisa Casanova, coordinadora del SIAD de Tortosa. I és que segons les dades que han proporcionat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, els serveis d’atenció a dones en situació de violència masclista i els seus fills han atès telemàticament 3.457 dones i 669 infants i adolescents des que va començar el confinament. Entre el 16 de març i el 27 d’abril els Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) han fet 284 atencions d’urgència i han arribat 156 noves sol·licituds d’atenció per a dones en situació de violència masclista i quinze menors.
Preocupacions comunes entre les dones
Els serveis s’han adaptat a la situació i s’ha atès l’atenció telefònica, i en cas d’urgència, la presencial, i a més s’ha reforçat l’assistència psicològica i legal. També estan fent un seguiment, des de casa, de totes les dones que ja havien atès abans del confinament i totes aquelles que han trucat, ja que la seua prioritat és “donar suport, orientació i assessorament”, manifesta Casanova. Com fer possible la conciliació laboral i familiar en el cas de dones que tenen menors a càrrec seu i se les reclama a la feina, l’ansietat provocada per la pèrdua de feina, que el progenitor complisca les mesures sanitàries durant el seu temps de custòdia dels fills, i el desarrelament que senten algunes dones que arran la violència masclista que vivien han hagut d’abandonar el seu domicili són les preocupacions comunes que estan atenent els psicòlegs, advocats i coordinadors tant de l’IDC com del SIAD Tortosa.
Conseqüències de confinar-se amb el matractador
Tot i que encara és aviat per a determinar-ho, Valls apunta que el confinament i el fet que moltes dones conviuen amb un maltractador pot tenir unes “conseqüències negatives que encara no coneixem i que haurem d’analitzar en els pròxims mesos”. En este sentit, la coordinadora del SIAD de Tortosa afegix que “estem segures que quan esta situació acabe hi haurà una remuntada als serveis perquè ara les dones s’estan contenint”.
