Al llarg de la història, els humans hem coexistit amb bacteris i virus. Des de la pesta bubònica fins a la verola, hem evolucionat per resistir-les, amb grans pèrdues en el procés.
Pasteur, Koch i més tard Fleming van obrir la porta a les vacunes i antibiòtics. En resposta, els bacteris han reaccionat evolucionant la resistència als antibiòtics. La batalla no té fi.
De totes formes, els virus formen part de l’ecosistema. Estan per tot arreu. El que importa és en quina quantitat i si, amb l’acció humana, estem augmentant les possibilitats que de sobte, entrin en joc nous patògens per als quals el nostre sistema immunològic no està preparat (F. Valladares).
Ara és l’era dels humans. Tots els ecosistemes de la Terra sense excepció s’estan veient afectats per les activitats humanes. Són uns canvis sense precedents, produïts especialment durant els darrers 60 anys on, una sola espècie, natros els “Sapiens”, hem canviat el règim dels ritmes de la natura. A aquestes alteracions les anomenem canvi global, procés dins l’Antropocè, on els canvis són ràpids, intensos, globals, no lineals i traumàtics (P. Crutzen).
La globalització permet que els patògens viatgin i contaminen a una velocitat inèdita (F. Valladares). El canvi climàtic està fonent el permafrost, el sòl congelat des de fa milers d’anys. Excel·lent conservador de microbis i virus (perquè fa fred, no hi ha oxigen i és fosc), a mesura que se fon el permafrost, s’alliberen antics virus i bacteris que han provocat epidèmies globals en el passat (J.M. Claverie).
La biodiversitat ens protegeix mitjançant la diversitat d’interaccions entre totes les espècies i fa que se controlen les unes a les altres, autoregulant-se. En un sistema ric en espècies les probabilitats que se desenvolupen virus és menor. La biodiversitat, un sistema ric, ens protegeix. La seva degradació ens amenaça (F. Valladares).
Sabem que la salut i el benestar de les persones està totalment vinculada a la l’estat dels ecosistemes. Totes les malalties emergents els darrers decennis provenen de la combinació de la intrusió humana en ambients naturals amb els canvis demogràfics i econòmics. Els patògens causants d’aquestes malalties, i les seves posteriors mutacions, provenen de la fauna salvatge i arriben a les persones a través de les intenses transformacions que produïm en el medi natural (C. Castells).
El món funciona com un sol organisme, on totes les espècies estan connectades. La nostra vida depèn del medi que ens envolta i dels altres éssers vius. L’aire que respiren el produeixen les plantes i els oceans. Necessitem aire i aigua de qualitat per viure la vida, la bona vida. La natura ens ofereix espais saludables, on poden xalar del nostre temps lliure, practicar esport, descansar, fotografiar, curar-nos, o gaudir en silenci.
Hem vist imatges sorprenents arreu, arran de la crisi sanitària provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cels nets, aigües transparents, paisatges redescoberts, ciutats sense contaminació atmosfèrica, hem recuperat el silenci, fauna (la més adaptable) aproximant-se a nuclis habitats…i, a poc a poc, les persones ocupant els espais….. dels cotxes.
Podrem aprofitar aquesta “aturada” per replantejar prioritats i entendre que la salut del planeta és única? Que la millor inversió que podem fer és apostar per la natura?
Podem actuar per preservar allò que ens aporta beneficis al nostre benestar: des del nostre lloc de treball, per mitjà de les nostres opcions polítiques i socials, col·laborant amb entitats conservacionistes locals o bé, triant els aliments, serveis o productes que adquirim.
La nostra salut s’ho val.
