La primera Festa del Renaixement es va celebrar entre el 18 i el 22 de juliol de 1996, un mes abans que el darrer tren, un Talgo de Montpeller a València, circulés pel pont de Tortosa. Va començar tímidament per iniciativa de l’aleshores regidor de l’Ajuntament de Tortosa, Ramon Cardús Llatse, que els anys següents li va donar molta empenta fins a esdevenir un acte central en la crònica ciutadana. Es volia seguir el model d’activitats similars que se celebraven a ciutats de la regió de Toscana, però hi havia un important substrat de consciència de la importància de l’època del Renaixement a Tortosa.
Durant els anys seixanta i setanta foren diverses les participacions d’erudits tortosins, en especial el director del Museu-Arxiu Municipal Jesús Massip, a congressos d’història de l’antiga Corona d’Aragó, remarcant el paper de Tortosa en els esdeveniments dels segles XV a XVII. També pels treballs de recerca històrica del que fou darrer cronista de la Ciutat (1959-1970), Manuel Beguer Piñol, funció que no ha estat renovada pels successius ajuntaments posteriors, tot i l’existència de cronistes de la ciutat a la major part de capitals catalanes començant per Barcelona. Igualment treballs d’estudi sobre els edificis renaixentistes dels Reials Col·legis, el conjunt més important de Catalunya. En el rerefons de tot, però, la figura de Cristòfol Despuig Savartes (1510-1574), l’autor més destacat de la literatura catalana del Renaixement i la seua obra cabdal Els Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa.
Sorgida des d’una òptica cultural, la Festa es va anar decantant cap a un model de parc temàtic populista (desfilades, timbaleria, banderes, disfresses d’època, gastronomia, cançons i representacions teatrals, fins i tot exhibicions de bestiar pul·lulant i embrutant els carrers).
La XXV edició de la Festa del Renaixement que ja s’anuncia per a l’any vinent podria ser l’ocasió per repensar el seu model, superant sense deixar-lo del tot, un esquema que, malgrat suposar un important èxit de participació i presència de visitants començava a estar esgotat per la repetició dels mateixos actes.
Durant el període del Renaixement es van viure fets singulars que emmarquen la història de Tortosa començant per la impressió, en una impremta portàtil, del primer llibre a Tortosa La Gramàtica de Nicolas Perottus (1477), la construcció del Col·legi de Sant Maties (acabat el 1548 i reconegut com a universitat Pontifícia el 1600 i Reial el 1645); i el protagonisme de personatges vinculats a la ciutat com el bisbe de Tortosa Adrià d’Utrech, que arribaria a Papa de Roma (1522) i se celebraria a Tortosa la solemnitat del Corpus d’aquell any, ja Papa; la presència durant 16 dies del rei Felip II (1585) allotjat al Palau Oliver de Boteller, i el mateix Francesc Oliver de Boteller, tortosí (1557-1598), que arriba a president de la Generalitat i morí com a abat de Poblet: i també els tortosins Joan d’Aldana (1480-1555), militar famós per haver estat qui va detindre el rei de França Francesc I a la batalla de Pavia, i el seu fill Marc Aureli Aldana (1529-1591), també militar però sobre tot literat i humanista a qui s’atribueix la traducció de les obres de Maquiavel; per acabar amb el bisbe Joan Baptista Veschi (1583-1658) fundador i constructor del Monestir de la Puríssima, on reposa en un sepulcre del darrer Renaixement Escultòric. Cadascun d’estos personatges podrien ser objecte d’un tractament singularitzant a cadascuna de les edicions de la Festa representant moments de la seua vida, seguit de col·loquis cultural i històrics; com, per exemple, escenificant l’arribada a Tortosa d’Adrià d’Utrech, ja Papa, navegant pel riu des de Navarra.
Tot i l’excepcionalitat del programa d’enguany, sembla que ja es comença a apuntar en esta direcció amb concerts de música del Renaixement, exposicions d’art, conferències i col·loquis sobre la història i valoració de l’arquitectura renaixentista de Tortosa. Potser en la perspectiva de la XXV edició, es podria avançar per rellançar la Festa del Renaixement tortosina amb altres paràmetres.
