La sisena onada continua en peu de guerra a les Terres de l’Ebre. A ningú se li escapa que, en números, el territori ha assolit els indicadors més alts de totes les onades. Tot i així, “els 800 casos diaris que es diagnostiquen a les Terres de l’Ebre -una xifra orientativa, ja que segurament en són molts més: hi ha positius que no es comuniquen, contagiats que no es fan testos d’antígens, entre d’altres-, no repercutix en la gravetat d’altres onades quant a ingressos hospitalaris”, assenyala el cap de Medicina Preventiva de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, el doctor Josep Rebull.
Quant a pressió sanitària, el doctor Rebull assenyala que només al Verge de la Cinta hi tenen una quarantena d’ingressats, una desena dels quals estan a la Unitat de Cures Intensives. “El quadre pel que ingressa una persona contagiada és per la gravetat del virus, que afecta el sistema respiratori i que provoca una pneumònia que s’instal·la ràpidament als dos pulmons. De fet, quasi el 90 % dels hospitalitzats desenvolupen pneumònia bilateral”, detalla. Segons indica el doctor, dels 40 ingressats, una quinzena no estan vacunats o només tenen una dosi; una desena tenen la pauta completa; i a prop d’una quinzena se’ls ha administrat la tercera dosi, “però el seu sistema no ha respost a la vacuna”.
La variant òmicron també ha entrat amb força a l’hospital. “Més del 80 % dels casos són d’òmicron. Tenim algun cas de la variant delta, però en són molt pocs”, assenyala el doctor. Sobre si és més lleu o no esta variant, “l’evidència científica encara no és clara, és un tema que encara està en discussió, i no podem dir què hauria passat si la majoria no haguéssem estat vacunats. El que sí que sabem és que el virus, tant la variant delta com l’òmicron, s’han anat adaptant, i les mortalitats han anat reduint-se, de més del 20 % d’ingressats en les primeres onades, a l’actual, que és inferior a l’1 %”.
El perfil dels pacients també és molt clar. “La característica principal és l’edat: a més edat, més risc”, explica el doctor, que afegix “l’edat va lligada a una disminució del sistema immunitari. Com més gran et fas, més dificultats tens per duplicar i fabricar cèl·lules”. L’altre factor de risc que determina que un contagiat amb covid puga acabar hospitalitzat és que presente altres patologies -malalties endocrines, diabetis, càncer. “Les persones que tenen altres patologies poden defensar-se pitjor davant del virus, perquè, al final, el seu sistema, les defenses, no responen tan bé com les d’una persona sana”. Tanmateix, el cap de Medicina Preventiva del Verge de la Cinta assenyala que “per desgràcia, encara no tenim clar perquè hi ha casos de persones sanes, sense patologies, que acaben ingressant a l’UMI, i en alguns casos, fins i tot hi ha defuncions. És veritat que ens passava més en les primeres onades que ara, però encara no podem descartar-ho”.
Tot just esta setmana s’ha obert la franja de vacunació amb la dosi de reforç per als jóvens d’entre 18 i 29 anys. De moment, és l’única franja en què s’ha establert un període de temps més gran -de vuit mesos- entre la segona i la tercera dosi. Això és degut al fet que “els jóvens, com a col·lectiu, no necessiten un record tan ràpid com les persones de més edat, ja que el seu sistema immunitari té una resposta més alta, amb més anticossos”.
Davant les veus que parlen sobre la quarta dosi, el doctor Rebull se situa en la línia pronunciada per l’EMA (Agència Europea del Medicament). “En estos moments no té evidència científica posar una quarta dosi a tota la població. Posar dosis per posar-les no és bo, perquè, de vegades, genera un cansament del sistema immunitari”. Segons el doctor, s’hauria d’apostar per estudiar les noves vacunes amb què s’està treballant, veure els grups determinats que no hi responen, individualitzar el problema, revisar els anticossos i tornar a estudiar si hi responen o no. A més, afegix, “el joc de les vacunes està molt en dansa”.
De fet, assenyala que ara s’està treballant amb algunes -com la nova de Pfizer- que incorporaran les noves proteïnes que porten l’òmicron o la delta. “Això és un avantatge i un inconvenient, perquè a mesura que surten noves variants, haurem d’anar incorporant noves proteïnes als vaccins, i no es poden fabricar tantes vacunes”. També apunta en direcció als tractaments retrovirals, que arribaran en els pròxims mesos i que bloquegen la replicació del virus, que aniran destinats a la gent que entra en certa gravetat o se’ls administrarà a d’altres per tal de prevenir que s’agreuge el seu estat.
Quant a si la covid s’hauria de tractar com una grip, la resposta és clara: “no crec que estiguem en la situació per a poder fer-ho. De moment, l’objectiu és arribar al mes de març amb una millora de la situació epidemiològica i sense saturació al sistema sanitari”. Si la situació es manté com ara i no surten noves variants -una qüestió difícil de predir-, i es continuen administrant vacunes, “som optimistes per a veure, cap a finals de març, una llum; perquè la tendència és anar cap a la normalitat, però no vulguem córrer”, diu el doctor, que afegix “l’altra serà veure com afrontarem l’hivern que ve, a partir de l’octubre i novembre, si podem fer un procés natural com una grip o si encara caldran altres tipus de mesures”. “Hem d’entendre que això no s’ha acabat, viurem molt temps encara amb el virus”, conclou.
