Dubtant

No sé molt bé com escriure aquestes línies, perquè he dubtat molt, com sempre. Fa unes setmanes vaig escoltar a la ràdio una conversa sobre Unamuno i sobre les seues crisis existencials, i em vaig quedar, després, força pensativa perquè és un tema que fa anys ja havia parlat amb un bon amic, en una d’aquelles connexions mentals pròpies dels lletraferits.
Sembla que el dubte està mal vist, avui en dia. Cada cop són menys freqüents les persones que no parlen del que no sabem (en aquest món on tothom és expert de tot) o les que respecten que altres dubten.

Dubtar és preguntar-se, contradir-se, sortir de l’establert, preguntar-se per què les coses són així i no d’una altra forma. El dubte és aturar-se a pensar. I aturar-se a pensar, en realitat, implica més moviment que no pas prendre decisions, encara que semble paradoxal. Perquè només qui dubta es posa en la pell de l’altre i la majoria de problemes d’aquest món es resoldrien amb una major dosi d’empatia, virtut tan necessària.

També, per descomptat, es necessita empatia per escriure, per compondre, per saber observar i apreciar. Escriure és reescriure, per tant, és dubtar. Pintar és dubtar. Compondre és dubtar. L’art és fer-se preguntes, donar espai a les guerres internes que es lliuren als nostres caps.

El primer dilluns del mes, es reuneix al Forn de la Canonja de Tortosa el grup DiLLUMs d’Arts al Forn, un col·lectiu imparable i integrador que dinamitza, fa difusió i homenatja la gent de la cultura de les Terres de l’Ebre. Resulta una bona mostra del dinamisme cultural que viu el nostre territori. En les darreres trobades s’hi apleguen fins a una seixantena de persones que assisteixen a exposicions, que escolten música, que els agrada llegir. Que es pregunten coses, en definitiva. Que es reuneixen per dubtar junts.

Marina Pallas
Marina Pallas
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 3 =

Últimes notícies