HomeOpinióEl caragol poma, la punta de l’iceberg

El caragol poma, la punta de l’iceberg

El caragol poma ha vingut per a quedar-se, com gairebé totes les espècies invasores si no les detectem a temps (que no ha sigut el cas). A mesura que passen els anys es va acceptant l’estratègia d’adaptar-se a la invasió, ves quin remei. També és veritat que les espècies exòtiques que arrelen (moltes no ho fan i no són un problema) s’escampen ràpidament per la falta de predadors (o paràsits, malalties, etc.) i per l’abundància de menjar (per exemple, la planta d’arròs!), però amb el pas del temps s’estabilitzen i tendeixen a minvar, fins que tot el sistema es reajusta. Això ho hem viscut, per exemple, amb el cranc americà, que es va convertir en la dieta principal de moltes aus (i altres animals) del Delta. Però fins que això passa els “efectes col·laterals” de les espècies invasores per a la nostra economia i per a la natura autòctona són tot sovint importants. I més que ho seran, ja que el fenomen del qual jo anomeno la “globalització biològica” es va accelerant. I ens ho hauríem de prendre més seriosament.

En el cas del caragol poma ja s’ha vist que el capó reial (o polit) és un ocell cada cop més abundant al Delta que se’l menja en quantitats significatives, i es pot anar convertint en un factor natural de control. Podria ser que la ràpida expansió del capó reial els darrers anys s’explique en part per l’expansió del caragol poma? El passat mes d’abril vaig visitar com a investigador de l’IRTA un centre de recerca del delta del Mississippi (Estats Units) on també fan recerca en caragol poma. Allà la mateixa espècie també va entrar fa uns deu anys, però fins ara ha causat problemes sobretot a les zones humides, tot i que recentment ha entrat als arrossars. Els investigadors nord-americans ens van explicar que va entrar primer a Florida, on hi ha una espècie amenaçada d’ocell que està molt especialitzada a menjar caragols, i han pogut demostrar que aquesta espècie s’ha expandit gràcies al caragol poma…

aradoxes de la conservació de la natura! També vam escoltar el cas del delta del Mekong (Vietnam) on tenen el caragol poma des de fa més temps. El professor que va explicar l’experiència vietnamita va dir que havien provat tota classe de productes per un control químic i que cap d’ells va funcionar del tot bé (o causava altres problemes), i que recentment estaven prioritzant el control biològic… amb ocells. En aquest cas també tenien una espècie molt efectiva com a predadora del caragol, i estaven repoblant el delta amb arbres per tal d’afavorir la presència d’aquesta espècie.

Podria ser que la ràpida expansió del capó reial els darrers anys s’explique en part per l’expansió del caragol poma?

Per tant, la idea és no menystenir (sinó afavorir) la capacitat de la pròpia natura en controlar els desequilibris que genera una de les seues espècies (Homo sapiens), que és un enorme vector de dispersió de les espècies invasores. En el cas del caragol poma al delta de l’Ebre, l’home l’ha dispersat a través del negoci de la compra i venda d’animals i plantes per als aquaris que la gent té a casa. Això també convida a una reflexió sobre la conveniència de tenir espècies exòtiques a casa o als espais públics.

En realitat, estrictament parlant, l’espècie humana és l’espècie invasora amb més èxit, vam sortir de l’Àfrica, fa relativament poc, i ja controlem tot el planeta! I alerta, que no tenim cap animal que se’ns mengi amb patates per a controlar-nos.

Carles Ibanez Marti
Carles Ibanez Marti
Doctor en Biologia
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + = 10

Últimes notícies