El Premi Agustí Juandó i Royo és una distinció honorífica que fou creada l’any 2004 per la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana amb l’objectiu de premiar aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria professional s’hagin distingit en la defensa de la llengua catalana en l’àmbit jurídic i juridicoadministratiu dels Països Catalans.
Enguany s’ha celebrat la seva catorzena edició, i l’escenari de l’acte, que va tenir lloc el passat divendres dia 18 de setembre, va ser l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. L’organització de l’acte va ser tot un èxit. L’ l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa manifesta el seu profund agraïment al Consell de l’Advocacia Catalana, a l’Ajuntament de Tortosa i al cos de Mossos d’Esquadra per haver contribuït en gran mesura a possibilitar la celebració de l’acte, tot respectant les mesures de seguretat sanitàries del moment actual, i fent possible el lliurament del premi amb la presència d’un públic vingut d’arreu de Catalunya.
Aquest cop els guardonats han estat dos juristes, operadors jurídics del nostre sistema judicial: un advocat i un magistrat.
Lluís Matamala Ribó fou el primer advocat que va presentar una demanda judicial de divorci en llengua catalana als jutjats de Manresa l’any 1981. Gaiatà de naixement, és un lluitador incansable en defensa de la llengua catalana com a eina de comunicació en el desenvolupament de tot procés judicial i n’ha reivindicat l’ús, fins i tot, davant el Tribunal Suprem en el judici del procés.
Per la seva banda, Joan Perarnau i Moya, magistrat de l’Audiència Provincial de Tarragona, òrgan del qual avui dia n’és president, és un dels pocs jutges que sentencia en català. Berguedà de naixement, és una persona compromesa a fer possible el desig de molts professionals de l’advocacia d’oferir als seus clients els pronunciaments judicials en llengua catalana.
Durant els discursos, emesos amb molta estima per part dels premiats, val a destacar la lluita i persistència de l’advocat Matamala a donar un viratge a la realitat actual, en la qual la llengua catalana té molt poc protagonisme dintre de l’Administració de justícia. Nogensmenys, cal analitzar amb molta preocupació les dades que el magistrat Perarnau va constatar respecte del percentatge de les sentències dictades en català dintre del territori ebrenc, que ronda el 3,7% i va en actitud descendent.
Al nostre territori, on l’ús del català és habitual en la nostra manera de viure, dintre de l’àmbit, familiar, laboral, públic i social, resulti inexistent en la resolució dels conflictes per la via judicial
Resulta kafkià, si més no, que al nostre territori, on l’ús del català és habitual en la nostra manera de viure, dintre de l’àmbit, familiar, laboral, públic i social, resulti inexistent en la resolució dels conflictes per la via judicial. Nosaltres parlem el català dintre i fora de casa, dintre i fora del despatx, parlem en català per interactuar amb els nostres ajuntaments i altres administracions i, en canvi, en l’àmbit judicial tant la presentació d’escrits com la celebració dels judicis encara es fa majoritàriament en llengua castellana.
És absolutament necessari un canvi, un canvi importat que modifiqui la tendència actual de l’escàs ús de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia. Cal començar animant l’advocacia ebrenca a potenciar aquest canvi, perquè la nostra llengua només la podem defensar nosaltres, ningú més ho farà, i hem d’assolir la fita que la presència del català dintre del procés judicial esdevingui tota una realitat.
El Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa encoratja tots els seus col·legiats i col·legiades a promoure l’ús del català dintre de les instàncies judicials per a poder reivindicar que tot el procediment es faci en la nostra llengua, amb respecte a la nostra cultura i amb la proximitat que es mereix la nostra ciutadania.
El català és cosa de tothom. Parlem com vulguem, però no deixem de fer-ho en català, també als jutjats i tribunals.
