EDICIÓ PAPER // El 15 de setembre del 2000 el moviment contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN) transvasista d’Aznar i Matas va haver d’habilitar contra pronòstic la sala gran de l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. L’èxit va portar a improvisar una primera manifestació pels carrers de Tortosa amb les pancartes ‘Transvasament no’, ‘Lo riu és vida’. A més a més, s’anunciaven tres grans manifestacions: a l’octubre i al novembre, a Saragossa, i una per al 28 d’octubre a Amposta. El catedràtic d’hidrogeologia Javier Martínez Gil, a través de les pàgines d’esta publicació, es referia a l’esmentat PHN com el gran ‘pelotazo’ hidràulic del PP: “En realitat, no [només] és un transvasament d’aigua [es proposava transvasar 32 metres cúbics d’aigua per segon al litoral mediterrani], sinó de tres bilions de pessetes cap als que viuen d’això”, carregava.
Aquell 15 de setembre es va constituir la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), una entitat que es podria considerar d’arrel ecologista però que s’ha convertit en una icona de la identitat ebrenca i de la seua integritat territorial i socioeconòmica. Un moviment que ha anat elaborant un discurs sense detractors, fins a l’extrem que ara, pel vintè aniversari, gairebé tots els partits polítics s’han volgut significar a l’hora de felicitar-la per l’efemèride. La PDE va nàixer ara fa 20 anys amb una missió molt més específica, que passava per combatre el projecte de macrotransvasament promogut pel govern de José María Aznar, però la irrupció del moviment social antitransvasament va marcar un abans i un després a les Terres de l’Ebre. Des d’aquell moment, la plataforma ha respost des del carrer i des de les institucions els diferents projectes que amenaçaven la vida del tram final del riu, incloent-hi l’allargament del ministransvasament cap a Barcelona, avalat pel govern tripartit (PSC, ERC i ICV), arran de la sequera del 2007 i 2008. Ara, segueix de prop l’aprovació de la pròxima versió del Pla hidrològic de la conca de l’Ebre per al període 2021-27 i alerta que el Gloria ha estat un avís del greu perill que corre el Delta.
“Han canviat governs, ministres, presidents de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre però la gestió dels rius, l’augment de regadius, d’embassaments i la preparació de transvasaments no han canviat sota cap circumstància ni cap govern, siga català o de Madrid”, remarca l’històric portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.
Després de prendre el relleu a la Coordinadora Antitransvasaments, que des de principis dels anys 90 del segle passat va estar batallant contra el minitransvasament a Tarragona i el projecte de detracció d’aigua del llavors ministre socialista Josep Borrell, el moviment social no ha tingut pràcticament temps d’abaixar la guàrdia des de la seva constitució. Fins i tot després de contribuir a tombar, amb mobilitzacions de desenes de milers de persones al carrer, el PHN del llavors totpoderós govern del PP amb el suport de CiU.
Actualment, la lluita es focalitza en el recentment aprovat transvasament de la capçalera a Santander o l’expansió de la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a municipis de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra, ja dins d’altres conques hidrogràfiques. Estes seran les bases, avança Tomàs, d’un nou PHN. “S’està preparant l’entramat i un temporal ens avisa que la fragilitat del Delta encara és pitjor”, avisa.
Complicitats
La PDE ha interioritzat que les mateixes polítiques de fons que van fer mobilitzar de forma transversal una gran part de la societat ebrenca en contra dels transvasaments i per la supervivència del territori es mantenen pràcticament intactes. Allò que sí que ha canviat, diuen, són les forma de plantejar els vells projectes de grans transvasaments per llei, que generaven un ampli rebuig social, esquarterant-los i dividint-los en “microtransvasaments, com el del CAT”.
La PDE denuncia incongruències i doble discurs: “S’està jugant amb la gent de les Terres de l’Ebre”
El portaveu assenyala també els suports i la complicitat que els governs i grans empreses promotores busquen entre regants o ajuntaments amb els arguments de satisfer necessitats d’aigua potable o fer ús de les concessions que els pagesos no poden assumir. Un discurs “maquiavèl·lic” que al darrere, insistix, oculta la ja coneguda política d’extracció de recursos de territoris desafavorits i infradesenvolupats, castigant-los doblement des del punt de vista ambiental i econòmic.
Des d’un bon principi, la PDE va assumir que la lluita contra estos interessos era molt complexa i va advocar per externalitzar el conflicte, traslladar-lo als àmbits català i europeu. La pedagogia ha estat una de les grans armes del moviment social, que ha arribat a aixecar la simpatia d’una part molt important de la població catalana sobre la fràgil situació que viu el tram final del riu i el delta de l’Ebre. També la possibilitat d’establir aliances duradores amb ONGs ambientalistes i grups d’experts compromesos amb una nova cultura de l’aigua, la gran idea força encunyada i promoguda pel moviment social.
Tot i això, la cúpula activista no es refia de tots aquells que en algun moment, incloent-hi l’actual, s’han presentat com a aliats. “Cap força política té com a prioritat la defensa de l’Ebre: siga el Govern català, el central com els partits”, lamenta. Ara, critiquen que mentre s’anuncien plans estatals i accions del Govern per a salvar el Delta, en paral·lel es promouen transvasaments com els de Santander o l’ampliació de la xarxa del CAT. “S’està jugant amb la gent de les Terres de l’Ebre: no se li diu la veritat”. En l’acte de diumenge passat a Amposta [vegeu complement en esta mateixa pàgina], el coportaveu de la PDE Antoni Panisello denunciava, per exemple, com una incongruència que l’Ajuntament de l’Aldea aprove una moció al ple contra el transvasament a Cantàbria amb el vot del seu alcalde, Xavier Royo, que alhora és president del CAT.
Assemblea el 3 d’octubre a Tortosa
Diumenge passat, la PDE va fer una aparició presencial al carrer Poador d’Amposta [a la imatge], decidida a darrera hora, amb una musclada i una compareixença pública davant d’una de les primeres pintades antitransvasistes, per a celebrar el 20à aniversari. El coportaveu de la plataforma Antoni Panisello va recordar que el 2004 es va tombar el PHN d’Aznar però es van dixar “obertes moltes portes”, com ara “els canals de regadiu i els excedents de concessions a les comunitats de regants”. “L’Ebre continua estant en el punt de mira dels governs”, reitera la PDE, que apunta en concret a un possible transvasament a través del riu Jalón cap a la capçalera del Tajo per a reforçar la transferència Tajo-Segura.
Manolo Tomàs alerta que si no hi ha cap institució del territori que prenga la iniciativa, el moviment social haurà d’encapçalar la mobilització. La plataforma ja ha convocat una assemblea informativa per al 3 d’octubre (a les 20 h) a l’auditori de Tortosa, allà on es va constituir fa 20 anys, per a abordar nous reptes com el transvasament consumat a Cantàbria. “Sabem que este transvasament, fet per la porta del darrere, permetrà plans urbanístics que sense ell no serien possible. Així ho explicarem a l’assemblea”, va avançar Panisello.
Malgrat les limitacions per la pandèmia, que en tot cas tindran data de caducitat, Tomàs assegura que la PDE en cap cas ha perdut capacitat de mobilització. Assegura que estan estudiant l’escenari i es preparen per a mobilitzar la societat del territori. Especialment, després que el temporal Gloria haja dixat al descobert, novament, la fragilitat del delta de
l’Ebre i l’amenaça, més que real, de la seua desaparició si no es prenen mesures contra els mals endèmics de la regressió, la subsidència i l’absència crònica de sediments. Es tracta, diu, del gran repte pendent de la societat catalana perquè reconega el seu valor i que hi viuen persones que poden ser “les primeres refugiades climàtiques d’Europa”.
