El debat entre els principals alcaldables de Tortosa, organitzat per la Demarcació de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va deparar un escenari equilibrat, es podria dir que sense guanyadors ni perdedors, amb poca llenya i poques sorpreses. Potser la principal és que l’oposició ha dixat de recórrer al cas Efial per a castigar l’alcaldessa Roigé. Només hi va haver una referència implícita del candidat de Movem-PSC, Jordi Jordan: “Vull fer tot el que volem fer sense cap ombra de corrupció”, va dixar anar en la seua primera intervenció, que en este sentit no va tenir continuïtat ni per part seua ni per part dels altres caps de llista. La generació d’habitatge i la incorporació dels terrenys de Renfe a la trama urbana van quedar fixats com alguns dels grans reptes per a la ciutat.
Tot i que la precampanya i la campanya han agafat una tendència a la bipolarització, al voltant del previsible duel entre Meritxell Roigé, de Junts per Tortosa, i Jordi Jordan, de Movem–PSC, el debat no va reproduir esta sensació. Les cinc forces polítiques van blindar la seua parcel·la de protagonisme i els focs creuats van ser tan diversos com de baixa intensitat.
Meritxell Roigé, de Junts per Tortosa, va sortir indemne. Va reivindicar l’obra de govern feta durant els darrers anys i va demanar el vot per a “treballar, treballar i seguir treballant” per la ciutat. Va posar en valor els canvis urbanístics, la regeneració industrial i “l’aposta per l’esport i la cultura”. “Canviar per a què? Per a tornar als governs en què la ciutat estava endeutada i cap indústria volia instal·lar-se al nostre territori”, va carregar contra la coalició Movem-PSC. Jordi Jordan, alcaldable de la mateixa, va rebre diferents alusions dels rivals com a “candidat socialista” i va haver de reivindicar-se com el cap de cartell de les dos formacions que concorren juntes.
A grans trets, Jordan va blandir la nova Llei de Barris Verds de la Generalitat com la gran oportunitat de Tortosa per a rehabilitar els seus barris més desgastats, no només el nucli antic, i va reclamar una ciutat que atenga millor la gent gran i la gent jove, “els grans oblidats”, i oferisca més i nous espais d’oci. També va mirar d’erigir-se com el valor segur per al canvi, ja que el candidat d’ERC, Xavier Faura, no va abandonar la seua posició equidistant: “Pactarem amb el projecte que s’assemble més al nostre”, va dir.
Faura va girar full de l’experiència traumàtica de fa quatre anys, quan el fet d’adoptar un discurs a favor del canvi, just quan Esquerra venia d’estar al govern municipal, el va situar al blanc de tots els retrets durant el mateix debat organitzat pel Col·legi de Periodistes. En esta ocasió se’n va sortir molt millor. D’entrada va reclamar per a Esquerra la “mirada nova” que no poden tenir, diu, els que fa anys que són a l’Ajuntament, com ara Roigé i Jordan, en un intent de combatre el probable bipartidisme. Després, va desenvolupar l’objectiu d’Esquerra de construir polítiques socials, sobretot habitatge, ja que va recalcar que el govern local “no ha fet res” al respecte en quatre anys, però també d’assolir un millor nivell de neteja i manteniment de la via pública.
El candidat de Ciutadans, Miquel Albacar, va ser el menys previsible políticament i va posar damunt de la taula l’opció de fer un govern de concentració “per a aprofitar el talent de cadascú”. Es va comprometre amb l’acompanyament i assessorament als emprenedors i va prometre una nova regidoria d’igualtat i de la gent gran.
Per la seua banda, el candidat de la CUP, Sergi Arnau, va presentar “una esmena a la totalitat dels 16 anys de governs convergents”, tot i que va recordar que tant ERC com el PSC han estat dins dels governs municipals que ara qüestionen. Tot i renunciar pràcticament a l’alcaldia, va reafirmar que una CUP forta condicionarà les polítiques per a que siguen veritablement d’esquerres, començant per la remunicipalització dels serveis públics.
La necessitat d’un Pla de mobilitat, el quart pont entre Remolins i Ferreries, un projecte de masoveria urbana per a facilitar l’accés a l’habitatge -que el llogater es faça càrrec de la rehabilitació d’habitatges a canvi de poder-hi viure- i el nou hospital a Tortosa van ser algunes de les principals coincidències entre la majoria de candidatures.
