HomeSocietatEl Govern espanyol preveu licitar l’obra del tercer carril de l’AP-7 a...

El Govern espanyol preveu licitar l’obra del tercer carril de l’AP-7 a l’Ebre el 2025

Segons publica avui l’edició en paper del Setmanari L’EBRE el Govern espanyol ha assegurat que està preparant tota la tramitació administrativa per a traure a licitació la redacció dels primers projectes constructius del tercer carril de l’autopista AP-7 per les Terres de l’Ebre abans de final d’any o a principis del 2023, amb la previsió que el 2025 es puguen licitar ja les obres, segons ha declarat a esta publicació el secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), el català Xavier Flores. “És un objectiu ambiciós i assumible”, assegura.

El tram prioritari és el que va des de l’Hospitalet de l’Infant fins a l’Aldea, “perquè és el que té més intensitat de trànsit”, però podria subdividir-se en diversos subtrams a l’hora de tramitar-los i executar-los. El tram de l’Hospitalet a Salou, en la mesura que ja hi ha autovia alternativa, és menys urgent. Les Terres de l’Ebre han rebut amb indignació la decisió -adoptada conjuntament entre el Mitma i el Govern de la Generalitat- de reduir la velocitat a 100 km/h al tram de l’autopista AP-7 entre l’Ampolla i Calafat per a reduir-ne la sinistralitat i les coes, atès que l’AP-7 és l’única via ràpida del territori, després que es construïssen rotondes en cada poble i es fixés doble línia contínua en el tram ebrenc de l’N-340 que va de l’Hospitalet a Amposta.

Alerten que sense inversió en esta secció, l’Ebre es convertirà en un coll d’ampolla del Corredor del Mediterrani i pot desanimar el bon moment industrial, per exemple, del polígon Catalunya Sud, a tocar de l’AP-7. Flores explica que el Ministeri ha acordat amb el Servei Català de Trànsit (SCT) reunir-se en un parell de mesos i crear una comissió permanent per a analitzar l’efecte de les mesures extraordinàries adoptades, com la de la reducció de velocitat en alguns trams.

Els alcaldes de l’Ampolla i l’Ametlla de Mar, els dos municipis del tram en què s’ha decidit reduir la velocitat de l’AP-7, van recordar, en declaracions a l’ACN, que esta no és la solució per a descongestionar el trànsit a la via. “La solució rau a invertir en infraestructures, fer l’A-7 i, si l’autovia ha sortit de les agendes actuals, que facen el tercer carril i que tinguen en compte que hi caldran ba- rreres acústiques perquè creua diversos nuclis habitats”, va defensar Jordi Gaseni, alcalde de l’Ametlla de Mar.

Les solucions són compartides també amb l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa. Cal construir un tercer carril al tram ebrenc de l’autopista o bé traure la pols al projecte de l’A-7, l’autovia que només es va construir fins a l’Hospitalet de l’Infant. O fins i tot, les dos coses, perquè Arasa planteja, com ho han fet altres agents territorials, que l’autopista és una via de llarg recorregut i l’autovia cap a la Jana podria ser molt útil per a la mobilitat interna. També s’ha esgrimit l’argument que reforçaria el desenvolupament de l’interior del Montsià.

El cas és que l’A-7 no té ni un quilòmetre per les Terres de l’Ebre, abans de tenir conti- nuïtat a Castelló. Fa vuit anys va que- dar encallada sine die, tot i l’acord històric sobre el traçat al qual s’havia arribat el 2004, un consens que des- prés es va mostrar dèbil. El 2014, el Ministeri va aprovar l’Estudi informatiu dels trams Jana-Perelló i Perelló- Vandellòs, però va trobar oposicions locals al traçat i, a partir d’aleshores, ni s’ha fet el projecte constructiu ni s’ha invertit un euro. “El projecte de l’A-7 està endarrerit perquè no hi ha acord al territori sobre per on ha de passar, que és el problema que sempre hem tingut”, va assumir Arasa.

El secretari general d’Infraestructures de l’Estat dixa molt clar que cal concentrar tots els esforços en el tercer carril de l’AP-7: “És la prioritat, perquè és el que podem fer més rà- pidament i el que creiem que dona- rà una solució més efectiva”. Quant a l’autovia, recorda que les declaracions d’impacte ambiental caduquen, i que probablement caldria començar de zero en molts àmbits, tot i que no ho descarta a mitjà o llarg termini: “Primer caldria analitzar el funcionament de l’autopista i de la mobilitat amb el tercer carril en funcionament”.

L’alcalde de l’Ampolla va lamentar que hauria calgut preveure solucions, el tercer carril, l’autovia o les dos coses, des del moment en què es va decidir aixecar els peatges i no renovar les concessions. “Ara, corrent molt” amb els projectes i les li- citacions, encara costarà “tres o quatre anys”. Flores es limita a respondre als alcaldes que “cal mirar al futur i al que podem tenir al més aviat possible”.

 

Sense via ràpida

Tot i que siga una mesura temporal, les Terres de l’Ebre es queden sense cap via ràpida amb el tram de 100 km/h. “Hem perdut un altre llençol”, va lamentar Gaseni. Cal recordar que davant de l’alta sinistralitat de l’N-340, amb el 2015 com a any més negre, el Govern espanyol ja va decidir reduir la velocitat a 80 km/h, prohibir-hi els avançaments amb una doble línia contínua i construir rotondes en molts dels punts d’accés als municipis. També va desviar el transport pesant d’esta via i van obligar els camions a circular per l’AP-7, ja abans d’alliberar-la.

La velocitat límit a l’N- 340 és ara de 90 km/h, com en totes les vies convencionals des del 2019, però la prohibició d’avançar es manté vigent entre l’Hospitalet i Amposta. A la pregunta de si això és reversible, Flores no descarta cap possibilitat, però primer diu que caldrà fer el seguiment de l’aplicació de les limitacions puntuals a l’autopista: “Si hi ha altres problemàtiques a partir del que hem acordat amb el SCT, s’analitzaran i es valoraran, i tot és possible.” “Com ens queixem que hi ha ca- mions a l’AP-7? Si tenen prohibit circular per les carreteres Nacio- nals des del 2018!”, ha recordat Llorens Navarro, portaveu de la plataforma veïnal Mai Més Peatges, que continua denunciant el risc que es torne a privatitzar la via a través de la vinyeta o d’algun altre mètode de pagament per ús.

L’entitat va nàixer a les Terres de l’Ebre per a exigir el desdoblament de l’N-340 i la gratuïtat de l’autopista. Navarro rebutja que la reducció de la velocitat a l’autopista ebrenca es justifique amb la sinistralitat, perquè “la mortalitat s’ha reduït en un 11 %”. “Ens dixen com estàvem a la dictadura. Estan destrossant les dos vies del Corredor del Mediterrani que tenim”, va afegir.

Esta mesura, per a l’alcalde de l’Ametlla de Mar, “constata que hi ha territoris al país que van a dife- rents velocitats”. “No ho podem permetre”, va afegir. La mesura de la reducció ha estat acordada entre els governs català i estatal, però l’antic soci d’ERC a la Generalitat, Junts per Catalunya, també ha carregat fort contra la limi- tació de velocitat en este subtram ebrenc de l’autopista. “S’han de re- vertir les limitacions per a fer avan- çaments a la nacional. Això només passa aquí, i si volem ser competi- tius, no pot ser”, reclama Xavier Pallarès, dirigent de Junts a les Terres de l’Ebre i exdelegat del Govern, i que també es mostra contrari a limitar la velocitat a l’autopista.

També la Federació d’Empresaris d’Autotransport de Tarragona (FEAT) considera que la reducció de la velocitat màxima en alguns trams de l’AP-7 no ajudarà que hi haja menys sinistres. Joaquim Riudeubas, vicepresident de la FEAT, declarava al Diari de Tarragona que es prenen les decisions “sense tenir en compte els professionals” i defensava que “els col·lapses a l’AP-7 des de l’alli- berament dels peatges no s’han produït per culpa dels camions”, que ja fa temps que estaven obligats a circular per l’autopista. A més, opina que el principal motiu dels accidents són les distraccions.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 2 =

Últimes notícies