HomeEducacióEl Govern municipal de Tortosa i la majoria de grups valoren amb...

El Govern municipal de Tortosa i la majoria de grups valoren amb recels la zonificació escolar

La zonificació de Tortosa, per primera vegada, amb vista al curs 2023-24, aixeca recels i cautela tant en el Govern municipal, de Junts per Tortosa com en la majoria de grups polítics. Probablement, el grup que millor ha encaixat la proposta del Departament d’Educació, que dividix Tortosa en vuit zones [vegeu gràfic] i que té en compte la proximitat geogràfica a les escoles a l’hora de matricular els alumnes d’infantil-3, ha estat el que més havia denunciat l’excés de segregació escolar a la ciutat, la CUP. Els anticapitalistes valoren la proposta “positivament”, tot i que insistixen en “la necessitat de crear una oficina municipal d’escolarització” i de “dotar de contingut” el Consell Escolar municipal. Els cupaires es remeten als successius informes del Síndic de Greuges i als estudis que assenyalen Tortosa, pel seu alt índex de segregació, com un municipi d’alt risc, i acusen el Govern municipal de no abordar esta realitat.

Fonts oficials de l’executiu local no neguen el problema de la segregació, però dubten que la proposta d’Educació siga útil a l’hora de combatre-la: “Està decidida pel Departament i veurem si dona resposta a les necessitats de les famílies. Creiem que no resoldrà la segregació escolar que patixen algunes escoles, però cal esperar”. Estes escoles són, sobretot, La Mercè i Remolins, on, com assenyala la portaveu del PSC, Dolors Bel, es concentren més alumnes amb necessitats o circumstàncies especials. “La proposta està feta per a facilitar una redistribució d’estos alumnes i ajudar a alliberar estos centres, però Tortosa té la seua idiosincràsia geogràfica i a una banda de riu no hi ha cap centre concertat”, constata la regidora socialista.

És a dir, els alumnes que hagen de començar l’escolarització el curs que ve i que viuen a Ferreries, tindran menys punts i, per tant, menys possibilitats de matricular-se en un centre concertat de les altres dos zones en què s’ha repartit la ciutat. Hauran d’esperar, en el millor dels casos, que queden places lliures. El mateix passarà amb les famílies dels pobles que vulguen portar el seu fill a l’escola concertada. En canvi, al centre, on hi ha els principals problemes de segregació, hi haurà fins a dos alternatives de concertada -les escoles Sagrada Família i La Consolació-, amb la qual cosa les famílies amb recursos que vulguen evitar els centres públics més estigmatitzats podran continuar fent-ho.

Les mateixes fonts del Govern municipal avisen que tallar la segregació a Remolins o la Mercè “és complicat”, i que resulta simptomàtic de la complexitat del cas tortosí que el Departament només haja establert tres zones al nucli principal de la ciutat. En tot cas, Junts per Tortosa tampoc s’ha mostrat especialment bel·ligerant i vol esperar a veure els resultats de l’aplicació de la mesura, tot i que la seua aposta és “per la llibertat d’elecció de les famílies, atenent a les característiques de Tortosa i els pobles i els diferents models d’escola que s’oferixen al municipi”. Els socialistes, fins fa poc exsocis de govern de Junts per Tortosa, afegixen que no sembla que hi haja un consens al respecte entre la comunitat educativa de la ciutat, i reclamen un increment del pressupost per a les escoles amb necessitats específiques.

És una proposta que vol acabar amb la segregació escolar que patim a la ciutat, una de les més altes del país, tal com denuncia des de fa anys el Síndic de Greuges”, recorda també el portaveu de Movem Tortosa, Jordi Jordan, que de tota manera considera que la proposta naix “coixa”: “Falta una nova escola a Remolins vinculada al Campus universitari, ja que l’actual edifici està obsolet i no dona una resposta de qualitat al barri quant a oferta pública”.

Ni tan sols el grup municipal d’Esquerra signa fil per randa la proposta del Departament, pilotat pel partit republicà, com a fórmula d’èxit contra la segregació. “Educació vol evitar aquells fluxos d’alumnes de vegades poc justificats i desordenats, en funció d’estigmatitzacions o modes, però veurem com funciona i si les famílies s’hi acaben adaptant. El primer any serà de prova, i després caldrà corregir les disfuncions”, preveu el portaveu d’ERC, Xavier Faura, que reconeix que s’han d’aplicar altres mesures contra la segregació.

Finalment, el regidor i portaveu de Ciutadans, Miquel Albacar, considera positiu que la proposta puga “minimitzar la segregació” i augmentar “les garanties de qualitat educativa”, però expressa a la vegada que la seua formació defensa “la lliure elecció de centre”.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 83 = 91

Últimes notícies