La Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre ha mostrat la seua preocupació per l’increment de la sinistralitat al tram ebrenc de l’AP-7. L’últim consell de direcció, que es va fer dimarts, va abordar la problemàtica, i el delegat del Govern, Albert Salvadó, va alertar de la probabilitat que la situació es complique encara més amb l’inici del període d’estiu, “amb les vacances i l’obertura de nou de la ruta de pas de França cap al nord d’Àfrica”.
A més, es considera que la saturació a l’AP-7 a l’Ebre, amb un volum de trànsit d’uns 28.000 vehicles diaris -més de 7.000 en relació amb l’etapa anterior a la liberalització- està suposant puntualment un augment del trànsit i la sinistralitat en vies secundàries del territori.
Per tot plegat, Salvadó va traslladar que el Departament d’Interior, a través del SCT, proposarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, titular de l’AP-7, mesures a curt termini per a reduir l’impacte del trànsit creixent. En este sentit, una de les mesures que hi ha sobre la taula és prohibir l’avançament entre camions, una de les circumstàncies que més alentix el trànsit i genera més densitat.
Els dos carrils als quals està limitat el tram ebrenc reduïx el marge d’assumpció dels increments progressius de trànsit. El responsable de Mobilitat del SCT, el roquetenc Òscar Llatje, admet que el tram va “carregat a qualsevol hora del dia”, però matisa que “no hi ha greus problemes de retencions, exceptuant quan hi ha un accident i cal fer un tall”.
Considera que, actualment, el tercer carril no seria una qüestió urgent, i es remet als problemes diaris de vies amb quatre carrils a l’entorn de la principal àrea metropolitana del país, però reconeix que a llarg termini, en funció del creixement econòmic de les Terres de l’Ebre, és possible que puga ser necessari.
L’altra mesura, estatal, que està pendent de materialitzar-se és el peatge per ús que l’any passat va anunciar el Govern espanyol, amb la intenció de començar-lo a aplicar el 2024 i que formava part del Pla de recuperació, transformació i resiliència que l’executiu de Pedro Sánchez va enviar a la Comissió Europea.
