Joan Abril Español i Noemí Molinero Notó, filòlegs i autors del Llibre d’estil del Setmanari L’EBRE.
L’1 de setembre del 2017 (número 800) iniciàvem una experiència engrescadora i apassionant, que era cercar el model de llengua del Setmanari L’EBRE a partir de la correcció lingüística mateixa, és a dir, picant pedra setmana rere setmana, amb totes les varietats de gènere periodístic que tenen cabuda en el periòdic ebrenc: opinió, reportatges, cròniques esportives, cultura, espectacle, etc. I aquesta (esta) cerca no es podia fer sense treballar el dia a dia les pàgines del rotatiu i sense una aposta per un llibre d’estil que ens havia de permetre tenir (tindre) una visió metòdica del nostre objectiu periodístic i lingüístic, i, d’altra banda, un llibre obert a múltiples actualitzacions.
Des del 2017 fins a l’octubre del 2021 hem treballat un model de llengua que només pot ser realitat gràcies a una feina (faena) d’equip, i a una complicitat amb tots els membres de la redacció i col·laboradors, entre els quals ens comptem nosaltres (natros), que vam partir (i patir) de l’handicap de ser parlants orientals i haver de pensar en occidental, un repte que vam assumir amb tot el respecte del món, en el qual vam posar-hi els cinc sentits i més.
Trepitjant (xafant) territori ebrenc des del 2017, corrent amb els companys d’atletisme d’ATE, ballant jotes, assistint a les edicions del Jota Campus, organitzant jornades de llengua a les Terres de l’Ebre aprofitant que sortia a la llum la nova gramàtica de l’IEC, cantant amb companys i amics d’Arturo Gaya (Quico el Célio, el Mut i el Noi de Ferreries), tastant el vi i l’oli de la Terra Alta… i un llarg etcètera de tradició i cultura, local i global, és a dir glocal, només així podíem presentar un model de llengua i de llenguatge periodístic, i subratllem UN model, i no pas el model, perquè la nostra és una feina compartida, de col·laboració, d’equip, de companys que malden per fer una llengua des dels registres periodístics, que vol arribar a tothom, que té com a objectiu principal comunicar i fer-ho des del territori, amb el parlar o parlars de les Terres de l’Ebre, i presentar un model de llengua que és vida, perquè rere hi ha el batec del poble, és a dir, la manera de sentir, de viure la vida i d’observar el que passa, tant en el propi territori com en el dels Països Catalans i arreu del món.
¿I com ha de quedar reflectida aquesta (esta) visió glocal en un model de llengua com és el Setmanari L’EBRE?
La nostra aposta no podia ser una altra que seguir un model fidel a les formes lingüístiques del territori, ja que, com diu Carles Castellà, lingüista expert en tortosí, aquest (este) model “acosta la varietat formal a la llengua parlada, la qual cosa suposa un guany pel que fa a l’autoestima de l’usuari de la llengua”, per tal d’“evitar”, com diu també el nostre lingüista Josep Lacreu, expert en la varietat valenciana, “un contrast radical entre l’expressió escrita i l’oral”, ja que “no és convenient consagrar un divorci permanent entre les diverses modalitats de l’estàndard” (és a dir, entre llengua parlada i escrita).
La raó que no sigui (siga/sigue) convenient aquesta (esta) separació entre la llengua oral i l’escrita no és altra que els parlants de les Terres de l’Ebre es reconeguin (reconeguen) en la seva (seua) manera de viure i pensar i que es consideri (considere) un valor afegit que es pugui (puga/pugue) parlar de tot, com ja deia el Mestre Fabra quan va optar per emprar el català en tots els camps científics i socials, i en el cas que ens ocupa, el català ebrenc (¡a trets generals!).
Llegint, doncs, qualsevol de les notícies del Setmanari L’EBRE, esperem i desitgem que tots els lectors, sobretot occidentals, s’hi puguin (puguen) sentir reflectits d’alguna manera, però també s’hi sentin (senten, sèntiguen) pel tractament de la informació, treballada des de tots els vèrtexs amb la màxima de comunicar tan bé com es pugui (puga/pugue) perquè també s’hi trobin (troben) còmodes i a gust totes les veus que conformen les Terres de l’Ebre.
Només així, el nostre model de llengua és vida, perquè aquest (este) projecte ens ha permès viure en directe el parlar occidental (i enriquir-nos-en) com una veu melodiosa que navega per l’Ebre i ens obre (obri) a la mar. Eternament agraïts per aquest (este) viatge tan especial.
