HomeSense categoriaEl monument i la justícia

El monument i la justícia

EDITORIAL // Era qüestió de dies que la justícia digués la seua en relació amb la culminació del procés de retirada del monument franquista del riu a Tortosa. No perquè hagués d’actuar d’ofici, sinó perquè un col·lectiu tortosí, Corembe, va presentar un contenciós contra l’adjudicació de les obres d’enderroc per part de la Generalitat i contra l’atorgament de la llicència pertinent de part de l’Ajuntament de Tortosa. 

A la judicatura hi ha de tot com a tots els sectors i això fa que cada magistrat o professional tinga un filtre personal irrenunciable a través del qual interpreta els fets, però independentment d’esta realitat natural, la jutgessa en este cas no sembla que tingués més opcions que decidir, provisionalment, el que ha decidit: no es poden executar unes obres sobre la legalitat de les quals hi ha presentat un recurs judicial, perquè si es retira el monument i després es dona la raó a la part recurrent, difícilment es podrà restituir l’enderroc. 

Per tant, si bé era d’esperar que la paralització dels treballs previs tindria un ressò mediàtic important, com tot el que envolta el monument franquista del riu, també era d’esperar que, una volta presentats els recursos, en algun moment la justícia aturés el procés mentre pren una decisió sobre el fons de la qüestió: si la Generalitat pot o no pot retirar un símbol franquista de l’espai públic, com determina la Llei espanyola de memòria històrica del 2007 per a totes les administracions, o si això no és possible perquè com també s’ha constatat via resolució judicial, el monument no té un propietari clar. 

El Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument a la Batalla de l’Ebre demana que es respecte el resultat de la consulta del 2016, en què la ciutadania va apostar majoritàriament per mantenir i reinterpretar el monument, i es torne a catalogar l’estàtua. Cal tenir en compte, però, que tant la mateixa consulta ciutadana que ara reivindica Corembe com la catalogació patrimonial del monument que en el seu dia va fer l’Ajuntament i que va anul·lar recentment per a aplanar la retirada, són accions que el consistori va tirar endavant també en relació amb un element urbanístic que, ha quedat prou clar, no era de la seua propietat. 

Caldrà veure què diu la jutgessa sobre les mesures cautelars, i cap la possibilitat que la retirada s’ajorne i el procés s’allargue en el temps. Qui sap si la Generalitat haurà de tornar a adjudicar les obres a través d’un altre organisme públic que no siga el Cire, però es fa difícil pensar que si el Govern català continua amb la determinació de traure el monument franquista de l’espai públic, el poder judicial tinga arguments per a evitar-ho en última instància.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

82 + = 92

Últimes notícies