HomeCiènciaEl paràsit exterminador de la nacra ja en mata la meitat a...

El paràsit exterminador de la nacra ja en mata la meitat a la punta de la Banya

El paràsit que està exterminant la nacra, el mol·lusc de closca més gran del Mediterrani, ja ha entrat dins de la part interior de la badia dels Alfacs, un dels únics indrets de la costa espanyola fins ara lliures de la seua presència.

L’arribada de la malaltia s’explica per l’augment de salinitat de l’aigua, que propicia que el paràsit es propague. Des de finals de juliol, la península de la Banya i el Trabucador han superat el llindar de salinitat que permet la infecció de les nacres, i l’únic lloc on no s’ha superat -i, per tant, resta lliure del paràsit- és a la Torre de Sant Joan, la zona més interior de la badia.

 

Created with GIMP

Contra rellotge

Els esforços per a salvaguardar la nacra fins ara han estat insuficients. A la dècada de 1990, la sobreexplotació, la contaminació i altres amenaces en van provocar la disminució de les poblacions, però la nova malaltia ha estat determinant. Des que es va detectar per primera vegada, el setembre de 2016, ha eliminat totes les poblacions de nacra d’aigües obertes d’Espanya, França, Itàlia i Grècia, més de 200 en total, en el que, segons els experts, es considera un esdeveniment de “mortalitat massiva”.

El 2019, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura va declarar l’espècie en perill crític d’extinció.

Fa un parell de setmanes, dos consorcis internacionals van iniciar un projecte en el marc del programa europeu LIFE per a protegir esta espècie. Amb un pressupost de 5,2 milions d’euros durant 3 anys, el projecte preveu tasques com la cerca de supervivents dispersos que puguen ser resistents al paràsit i la investigació sobre com criar els musclos en captivitat.

Per altra banda, els investigadors també busquen vies per a protegir badies i llacunes que encara tenen nacres, com és el cas dels Alfacs i la regió del Mar Menor. “La situació és realment crítica”, diu José Rafael Garcia-March, biòleg marí de la Universitat Catòlica de València que coordina un dels grups de recerca, en declaracions a la revista Science. “És una lluita contra rellotge”. Per altra banda, a principis d’octubre el Govern espanyol van anunciar una iniciativa de 382 milions d’euros durant 5 anys per a frenar la contaminació, que també inclou fons per a la restauració de les nacres.

 

Foto: IRTA

Seda de mar

Este tipus de mol·lusc ha estat molt apreciat des de l’antiguitat. Els artesans en tallaven botons, de la seua closca nacrada, i els fenicis, els egipcis i els romans teixien peces de roba de luxe amb els fils suaus i iridescents que utilitza el mol·lusc per a ancorar-se a les roques. Gràcies a la seva lleugeresa i suavitat, se li va atribuir el nom de seda de mar, i se n’elaboraven guants, teles, vestits i, fins i tot, alguns embenatges de les mòmies de l’antic Egipte.

Avui estes activitats estan pràcticament extingides, ja que l’elaboració d’un sol quilo de seda de mar comporta la mort d’unes 4.000 nacres. A la Mediterrània oriental, però, la seua carn encara se servix, il·legalment, com a delicatessen. Més enllà d’això, però, la nacra té un gran valor ecològic i mediambiental. Estos animals filtren milers de litres d’aigua de mar cada dia, fet que ajuda a millorar-ne la qualitat, que és crucial per als prats d’herbes marines. A més, les seues conquilles acullen centenars d’altres espècies, que hi viuen a sobre o a dins.

 

“Un pronòstic de mínims”

Els primers brots de la malaltia als Alfacs van començar el juliol de 2018, i afectaven tota la meitat més externa de la badia a la zona de la Banya, coincidint amb unes temperatures especialment altes (>28°C).

Durant les avaluacions realitzades entre finals de setembre i octubre de 2021, es va evidenciar una elevada taxa de mortalitat d’entre el 40,38 i el 54,9 % dels individus censats a l’interior de la badia, que s’associa a la pujada de salinitat observada a finals de juliol i que va permetre l’entrada de la malaltia a esta zona, més protegida fins al moment.

Precisament en l’àrea de la Península de la Banya és on es troben la majoria de les poblacions de nacres.

Al Trabucador també s’hi va detectar mortalitat, si bé en taxes inferiors, d’entre el 15-17,5 %, possiblement perquè els episodis de pujada de la salinitat durant el juliol i l’agost no van ser tan continus.

Els animals de la Punta de la Banya i el Trabucador estan a la corda fluixa, perquè en qualsevol moment pot venir una nova pujada de salinitat i començar a matar animals. És un pronòstic de mínims”, alerta Patricia Prado, investigadora de l’IRTA que treballa amb l’objectiu de recuperar la nacra.  Així doncs, tot i que el paràsit ja està dins la badia, si les condicions no són les adequades no mata la nacra, sinó que queda estabilitzat.

En canvi, a la zona de la Torre de Sant Joan, les mortalitats han sigut insignificants i possiblement associades a causes naturals, ja que en cap moment s’hi ha detectat una salinitat excessiva. Esta protecció sembla que és deguda a la major proximitat dels canals de desguàs, que aboquen aigua dolça procedent dels arrossars durant el període de cultiu estival. “Tenim confiança que aquí no entrarà la malaltia precisament per la presència d’aquests canals, tot i que precisament en aquesta regió és on hi ha un nombre més limitat de nacres”, admet Prado.

L’experta apunta que una possible solució seria intentar gestionar l’aigua dolça i, en cas que la salinitat puge, tenir una aportació d’aigua dolça extra per part dels canals que contribuïsca a controlar-ne esta pujada, però que de moment esta opció no s’ha previst.

“Segons apunta el Parc Natural del Delta de l’Ebre, això és molt difícil, ja que l’aigua depèn de les comunitats de regants i estes no estan per la faena en temes mediambientals i tampoc se les pot pressionar políticament”, conclou la investigadora.

Foto: P. Prado

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 16 = 21

Últimes notícies