Ja fa dies que la paraula més escoltada a Deltebre és POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) o, per a fer-ho més fàcil, una norma que ha d’ordenar el nostre poble i terme municipal amb vistes al seu futur desenvolupament. Deltebre necessita un planejament urbanístic, és clar que sí, però donades les peculiaritats del nostre poble, que respon a una tipologia urbanística colonialista, propiciada i agreujada pel desinterès de Tortosa durant tots els anys en què vam ser pedanies i el fracàs d’altres planejaments anteriors, es fa necessari buscar amb coratge i decisió la implicació de tothom; la dels ciutadans, des del primer moment, com a protagonistes, la dels tècnics locals,com a coneixedors de les peculiaritats del territori, la de totes les formacions polítiques representades i no representades a l’Ajuntament, la del teixit associatiu, etc.
Això no s’ha fet del tot així; s’ha elaborat una proposta que s’allunya, en molt ,de les possibilitats econòmiques de la ciutadania, atès que l’afectació que hi té és més que considerable, fet que explica també que, el seu manteniment, en un futur, sigui del tot inviable.
Des del mateix govern, i mitjançant les xarxes socials, s’ha criticat l’actuació de Més Deltebre, pel fet d’informar/alertar la ciutadania sobre els riscos que comporta l’acceptació de certes accions proposades en el planejament, atès que s’obvia el cost econòmic que implica l’execució d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística, tenint en compte , sobretot, que la memòria econòmica no s’ha explicat en cap reunió.
Participar, en el més ampli sentit democràtic, no és una acció per al final del recorregut, sinó d’inici de procés i, aquí és on comencen els problemes. I dic problemes perquè la proposta de POUM de Deltebre conviu amb una sèrie d’aspectes que justifiquen titllar-lo d’inviable per al conjunt de ciutadans afectats, amb un més que notable tuf d’intrusisme polític, fet a corre-cuita, informat de manera parcial i esbiaixada, amb un articulat que fa pensar en el còpia i enganxa d’altres realitats urbanístiques llunyanes… Aquest conjunt de valoracions fan que concebem aquest pla urbanístic de poca qualitat urbanística i allunyat de la realitat del poble.
El passat 11 d’octubre, la formació Més Deltebre, després d’haver fet un treball, encara no acabat, d’informació i assessorament a la ciutadania de Deltebre,vam decidir fer una reunió oberta a la població per tal d’explicar quines eren les nostres propostes i posicionament respecte al projecte presentat per part de l’actual govern municipal. Un cop començada la reunió, passats vint minuts, i la sala plena de gom a gom, van a accedir-hi a la sala l’equip de govern de l’Ajuntament de Deltebre, tots els seus membres, excepte l’alcalde, i altres acompanyants del PDECat, en fila índia i prenent posició al darrere emprant tots els elements possibles per trencar la dinàmica de la reunió;somriures, comentaris, capejades i altres ademans despectius; mirades d’inspecció al públic assistent i fotos, moltes fotos i, fins i tot, enregistraments per part del primer tinent d’alcalde que encapçalava la fila.
Sentim vergonya, molta vergonya del que va fer el seguici de l’alcalde. Sí, això té un nom, però en té d’altres; això és més propi d’una conducta caciquil que d’una altra cosa. Per introduir, al seguici, a aquell que sovint ha de fer la feina bruta, i que va irrompre a la reunió informativa encapçalat pel primer tinent alcalde, aquell que sovint empra les xarxes socials per desinformar i desautoritzar els qui pensen de manera diferent a ell o al seu cap, els recomano, com he dit, la lectura Rebel·lió a la granja de George Orwell, un clàssic sempre actual, i que facin especial èmfasi a la relació entre els “porcs i el cavall”… I inevitablement, s’identificaran amb algun dels personatges de la història.
