EDICIÓ PAPER // Els centres educatius en fase 2 obriran a partir de l’1 de juny, amb assistència voluntària, sense superar els grups de 13 alumnes a primària i els 15 a secundària, no hi haurà menjador i només es permetrà el transport escolar en casos específics i necessaris, segons indica el Departament d’Educació. El pla d’obertura dels centres d’Educació, però, no compta amb el suport dels sindicats, que el titllen de “no tenir cap sentit” en el cas d’USTEC, “és imposat i sense garanties”, segons CCOO; “és una temeritat sanitària”, diu la Intersindical-CSC; i la UGT el qualifica de “precipitat i perillós”. Alguns centres arribaran a la fase 2 quan falten deu o vint dies per a acabar el curs, així que el Departament considera que s’ha de mantenir la docència telemàtica, perquè no hi ha “ni temps ni cap motiu organitzatiu o pedagògic per suspendre-la”. Així doncs, els centres es troben batallant entre l’educació virtual i la imminent obertura dels centres d’aquí poc més d’una setmana.
Adaptació digital a contra rellotge
Tot i que fa anys que el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) ha anat formant els centres per tal d’impulsar els aprenentatges en línia, el tancament d’un dia per l’altre de les escoles i instituts va provocar que els centres educatius acceleressen les seues competències digitals per tal de poder oferir als seus alumnes una educació telemàtica. Segons explica el tècnic del CRP, Carlos Ferrando, davant el pla d’acció ‘Centres d’Educació en línia’ del Departament, “vam oferir suport als centres educatius per a impulsar els seus entorns virtuals d’aprenentatge -els moodles- perquè els alumnes poguessen continuar les seues activitats acadèmiques des de casa”, i per a aquells centres que ja disposaven d’estes plataformes, els CRPs del territori es van posar en contacte amb ells per si necessitaven algun tipus de suport o formació que els poguessen proporcionar. Els CRPs tant del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta han estat oferint tres tallers setmanals virtuals per mitjà de l’eina de videoconferències Meet, en què formaven els docents en les plataformes Moodle, Google Classroom i l’app Classdojo perquè després ho poguessen aplicar als seus centres. I també han creat un banc d’activitats que alguns docents estan treballant amb els seus alumnes, perquè d’altres centres puguen agafar-les i utilitzar-les.
“Els centres educatius han fet una adaptació digital molt ràpida”. Carlos Ferrando, tècnic del CRP
Este ha estat el cas de l’Escola Sant Llàtzer de Tortosa que, segons apunta la seua cap d’estudis, Anna Panisello, “hem hagut de reinventar-nos i posar-nos les piles. A poc a poc hem anat adaptant-nos i ens hem llançat a fer servir les eines que proporciona Classroom”, una plataforma que permet fer agrupaments d’alumnes en aules virtuals, en què es poden penjar tasques i retornar les revisions, “i fem videotrucades de grup setmanalment per a veure’ns”. L’educació a distància, doncs, ha estat “un repte per als alumnes, però també per als professors”, manifesta Panisello.
Els alumnes i els docents de l’Institut Roquetes gaudien d’una certa experiència prèvia amb el món digital, ja que tenien l’estructura del centre muntada en el Moodle i feien servir diverses plataformes digitals. Així doncs, durant este temps d’educació telemàtica es connecten amb els alumnes de secundària per a fer tutories per videoconferència per mitjà de Meet, han creat aules virtuals també en el Classroom i també han ofert sessions d’orientació virtuals a una seixantena d’alumnes que acaben la secundària i han de decantar-se pel batxillerat o per la formació professional. Quant als alumnes de batxillerat, que ja tenen la seua “responsabilitat assumida”, segons apunta Manel Reverté, director de l’Institut Roquetes, s’estan fent classes telemàtiques perquè estan enfocats a superar les Proves d’Accés a la Universitat. “S’ha de tenir clar que no es poden fer classes acadèmiques a distància amb l’horari que seguíem a l’institut. Com a molt, en fem dos al dia”, explica.
Menys formació i més suport emocional
Des dels centres, però, tenen clar que la situació és excepcional i, per això, tot i que s’han adaptat amb la major celeritat possible per a oferir continguts virtuals als seus alumnes, el suport emocional de l’alumne i com es troben és la seua prioritat, deixant, així, la part acadèmica en un segon pla. I és que les realitats a cada casa són diferents. “No ens centrem tant en la formació, sinó en no perdre el contacte amb l’alumne”, determina Reverté, que afegix “un cop sabem com estan emocionalment, els proposem una sèrie de tasques, no com les que faríem al centre, sinó intentant motivar-los”.
“El col·lectiu de mestres estem enfadats perquè ens assabentem de les novetats d’Educació pels mitjans de comunicació”. Anna Panisello, cap d’estudis de l’Escola Sant Llàtzer
“Hem de tenir present que són alumnes que han estat tancats a casa durant 50 dies i la situació de l’alumnat és complicada. Més que preocuparnos pels continguts curriculars, hem d’ensenyar-los a aprendre”, detalla. En este sentit, Panisello manifesta que hi ha una mala lectura del currículum per part del Departament, que diu que els xiquets i xiquetes d’infantil i primària han de ser competents per a la vida com a ciutadans, i afegix que esta situació ha propiciat “una altra mena d’aprenentatges com quina lectura fan els infants del que està passant, saber a quina hora poden sortir de casa, que pregunten per correu els dubtes que tenen o demanar informació… Això és ser una criatura competent en el context que estem vivint”.
Les incerteses del curs vinent
“La nostra idea d’escola no és tenir separats els alumnes per una línia, ni deixar que toquen res o que es relacionen entre ells. Això és fer passes enrere cap a l’escola tradicional i no és el model educatiu que volem”, afirma Panisello. Tampoc surten els comptes a l’Institut Roquetes que no veu clara la mesura de reduir els alumnes per aula, ja que no es disposen de les classes suficients per a donar-los cabuda. Diverses incerteses hi ha damunt la taula sobre el curs vinent, que combinarà diversos ingredients: reducció d’alumnat per aula, classes presencials, ensenyament a distància i problemes de conciliació familiar i laboral per part de pares i docents.
