Pregunta: Un cop desplegat completament el nou contracte de gestió de residus al Baix Ebre i al Montsià, quina valoració en fa i quines perspectives s’obren?
Resposta: Estem parlant d’un contracte de més de 10 milions d’euros que suposa un abans i un després en el model de gestió de residus perquè per primera vegada s’harmonitzen en un únic contracte els dos àmbits preexistents, Baix Ebre i Montsià. Això suposa millorar en eficiència i millorar el servei, amb un mateix sistema de recollida a les dos comarques. Avui un mateix camió pot recollir un contenidor soterrat a l’Ametlla i a Alcanar. I disposem de la maquinària més òptima per a fer les recollides, amb camions que fan el rentatge automàtic dels contenidors soterrats i una logística que està donant molts bons resultats.
P: Com s’incentiva l’eficiència en la recollida selectiva?
R: És la primera vegada que s’inclou en un contracte un retorn a l’eficiència, per a aquells municipis que fan una millor recollida selectiva. És un primer pas per a estimular que es faça la selectiva de manera correcta i tenim encara un paper important en este sentit.
P: Quin és este recorregut?
R: És important que els municipis entenguen que si s’impliquen a conscienciar la ciutadania i a buscar els millors mecanismes, hi ha una qüestió no només ambiental sinó també econòmica, ja que si reduïxen el cost dels residus que es porten a l’abocador, hi ha un estalvi. Tenim l’exemple de Paüls o Benifallet, que han optat pel porta a porta, o d’Alcanar, que ha substituït tots els contenidors verds de resta d’Alcanar Platja i altres urbanitzacions per illes de contenidors per a reciclar.
P: El porta a porta és una solució per a qualsevol tipus de municipi?
R: Associem el porta a porta a pobles menuts, però no ha de ser pas així. Hi ha municipis del nostre àmbit que s’estan plantejant fer un porta a porta al seu nucli antic o a zones disseminades. L’objectiu és que els municipis identifiquen cada vegada més on fallen i quins són els residus que generen -i cada vegada disposen de més informació-, per a buscar solucions per a donar als residus una traçabilitat millor que permeta tant la reutilització com la reducció del cost.
P: Com valora les xifres de recollida selectiva al territori?
R: Dels 24 municipis del Baix Ebre i Montsià, 20 estan per damunt de la mitjana catalana en taxa bruta de recollida selectiva i quatre per sota, dels quals dos, Deltebre i Tortosa, no són de l’àmbit Copate en el servei de recollida. Estem en la línia correcta però hem de seguir treballant. I els municipis han de ser conscients també que els costos del tractament [fonamentalment de la fracció resta] cada vegada seran superiors, i no només pel cost del mateix servei sinó perquè l’Agència de Residus de Catalunya hi aplica un cànon que gradualment anirà pujant. És una directiva europea. De fet, paguem més del cànon que del mateix tractament. Però este és just l’objectiu: posar un cànon molt alt perquè cada vegada siguem capaços de millorar la taxa de recollida selectiva, i això permet premiar els municipis, i per extensió els ciutadans, que fan les coses correctament. Els països del nord d’Europa tenen una taxa de recollida que pot ser el doble o el triple que la nostra, però alhora tenen mecanismes de bonificació per al ciutadà que recicla bé.
P: I estes bonificacions directes al ciutadà, que ara aquí no existixen, com es poden vehicular?
R: Han de ser bonificacions que motiven el ciutadà a reciclar. Este serà el model de la taxa de residus als nostres pobles. Ho haurà de desenvolupar cada municipi via ordenances fiscals. La idea és que l’increment continuat del cànon de residus comporte una oportunitat. Hauria de ser per un compromís ambiental, però a més a més perquè les despeses de la recollida de residus són molt importants en els pressupostos municipals. I el Copate té les persones i les eines adients per a fer l’acompanyament, millorar les dades i propiciar un canvi de mentalitat.
P: Quin augment de despesa hauran d’afrontar l’any que ve els municipis consorciats?
R: Hem incrementat un 13% el cost del tractament dels residus. Un 11% va fixat pel cànon de residus que paguem a l’Agència de Residus de Catalunya, que s’incrementa 6 euros per tona anuals, i un 2% perquè mentrestant no s’acabe de tramitar l’ampliació de l’abocador del Mas de Barberans, haurem de portar un 25% de la fracció resta a l’abocador de Tivissa, la qual cosa comporta uns costos addicionals de transport. Si apliques estos increments, ho notaran molt menys els municipis que han fet bé la faena amb la selectiva.
P: És viable a mitjà o llarg termini una fusió o encaix del Copate amb el consorci que opera a la Ribera i la Terra Alta i que duu la resta a Tivissa?
R: Cadascú per la seua banda té ja una dinàmica de treball conjunt. El que sí que està fent el Copate és assessorar de forma col·laborativa el consorci de la Ribera i la Terra Alta i obrir-los la porta perquè es puguen reforçar tècnicament. Jo crec que el nostre model podria encaixar a la Ribera i a la Terra Alta, però en tot cas, com a opció estratègica, plantejar un model Terres de l’Ebre hauria de requerir un temps de debat.
P: Tortosa i Deltebre fan la recollida per lliure? Què en pensa?
R: Deltebre i Tortosa van prendre una decisió sobirana i respectable. Continuen vinculats al Copate pel que fa al tractament, tant a la planta de transferència d’envasos i resta com a l’abocador. Pel que fa a la recollida, van preferir fer un treball diferent. La valoració dels seus serveis, no em correspon a mi fer-la, però amb les dades a la mà, Tortosa i Deltebre són els últims de la llista pel que fa a les dades de recollida selectiva, si bé han emprès un camí en què potser no es poden veure els resultats de forma imminent. Jo el que puc dir és que en aspectes de gestió pública tan importants com la recollida de residus, la unió fa la força i amb economies d’escala, els resultats són evidents. L’experiència ens demostra que la majoria de serveis d’esta magnitud o es fan via consells comarcals o via consorcis com el Copate a tot Catalunya.
P: El nou contracte també inclou clàusules socials.
R: Permeten que col·lectius socials desafavorits puguen fer determinats serveis. Per exemple, la UTE està fent la reparació dels contenidors o cobrint serveis de les deixalleries a través d’entitats socials. El repte és no deslligar els objectius ambientals dels socials, perquè el compromís amb l’entorn implica un compromís amb les persones.
P: Està garantit el finançament de la lluita contra la mosca i el mosquit per als propers anys?
R: Acabem de tancar un acord amb la Generalitat per a quatre anys, que cobreix el 50%. És el que sempre havíem reclamat i és una notícia que valoro molt positivament perquè permetrà treballar amb totes les garanties i evitar que les qüestions administratives que no depenen del Consorci, afecten el servei. D’esta manera, tornarem a fer el primer tractament contra la mosca negra al gener, com sempre havíem reivindicat, i podrem fer les coses com toca.
P: I l’altre 50%?
R: Este acord amb la Generalitat insta d’alguna manera la resta d’actors a complir amb la seua part i a corresponsabilitzar-se amb un problema estructural al nostre territori. La Diputació de Tarragona aporta un 25% i els municipis, han d’aportar l’altre 25%.
P: Vostè ha demanat el cofinançament dels tractaments contra la mosca per part dels ajuntaments més afectats, com es fa amb el mosquit per part dels municipis del Delta.
R: El Copate va definir una proposta tècnica per a imputar als municipis les despeses dels tractaments contra la mosca, però va quedar pendent. Vam establir que un 50% del que aportaria cada municipi, vindria donat per la seua proximitat al riu com a principal focus de mosca negra, un 25% en funció de la superfície del terme municipal i un 25% en funció de la població. El 95% dels alcaldes i alcaldesses ho veuen bé. Hi ha alguna veu discrepant, però al final és una qüestió més jurídica que política, i amb les voluntats actuals, jo crec que s’acabarà fent. Igual que hi ha uns municipis que porten 30 anys finançant la campanya contra el mosquit al Delta, penso que també els altres hi poden contribuir, i entre altres coses perquè establirem un mecanisme de referència. Ara és per la mosca negra, però la presència del mosquit tigre també està sent un problema i caldrà fer alguna cosa de forma coordinada.
P: No creu que la Reserva de la Biosfera està tenint un impacte discret més enllà de l’etiqueta que ja utilitzen moltes empreses?
R: Hi ha una part de la ciutadania que posa en valor les oportunitats que la Reserva de la Biosfera obre per a un territori com el nostre, i que són manifestes. Per exemple els sectors agroalimentari i turístic tenen la percepció que és una oportunitat. Però també és cert que fins a dia d’avui, les administracions que realment s’han d’implicar a dotar la Reserva de la Biosfera d’una certa estructura econòmica i tècnica, no ho han fet. O no s’ho han cregut o des d’aquí no ho hem plantejat com caldria. El Copate al final és una eina instrumental dels consells comarcals amb un pressupost que en un 92% ve per transferències corrents. Tenim l’exemple de la Reserva del Montseny, en què les diputacions de Barcelona i Girona són les que aporten pressupost per a una estructura tècnica. Aquí tenim el compromís simbòlic, el social i l’ambiental, però ens falten els recursos. Tenim clar què som i què hem de fer, amb un Pla de gestió de la Reserva de la Biosfera ambiciós i preparat per a passar a l’acció.
P: I no n’hi haurà, de recursos?
R: Vull posar de manifest la voluntat tant del Departament d’Agricultura com de l’Idecé per a trobar este mecanisme de finançament.
P: El Copate també està fent una aposta molt potent per la transició energètica al territori.
R: És una gran oportunitat que des del Copate portem treballant des de fa molts de temps a través de l’Agència de l’Energia, constituïda fa 15 anys i que ha estat un ens fins fa poc únic a la província de Tarragona que ha comportat estalvis importants als municipis a través d’assessorament energètic. I este acompanyament que havíem fet ens ha portat, a través d’un Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial [PECT], a ser ambiciosos de cara al futur. Amb l’operació Smart Rural Energy, volem plantejar un pla estratègic de governança del model energètic a les Terres de l’Ebre. Partim de la base que som un territori generador, a través d’un model nuclear en retirada, de l’energia eòlica, de la pressió de l’energia fotovoltaica…i el que volem fer és aprofitar els fons europeus del Green Deal per a definir un model energètic construït des de la base. No ens podem permetre perdre l’oportunitat. Els ajuntaments i la ciutadania han de definir un model innovador que ens ha de dur a compartir entre veïns, com abans es compartia la sal o la màquina de tallar gespa, l’energia que generem i que consumim, a un cost inicial assumible per a tothom. Si tenim la pressió dels promotors que volen fer negoci, qui millor que els municipis i la ciutadania per a rendibilitzar la generació d’energia?
S’obre un horitzó important i com en els residus, s’ha de veure reflectit a les ordenances municipals a través de bonificacions.
P: Quins altres projectes té el consorci?
R: Volem coordinar un Banc de Terres territorial que siga un banc de bancs municipals i encetarem també un procés de participació de la ciutadania a través del primer trimestre del 2021. En general, crec que més enllà de blindar els serveis que presta, el Copate és un canalitzador dels objectius de l’Agenda 2030 a les Terres de l’Ebre.
