HomeSense categoriaEls pagesos i ramaders de la zona afectada pel foc intenten refer...

Els pagesos i ramaders de la zona afectada pel foc intenten refer les seues explotacions

EDICIÓ PAPER // L’incendi de la Ribera d’Ebre va calcinar 5.046 hectàrees distribuïdes en els termes municipals de Flix, Vinebre, la Palma d’Ebre i la Torre de l’Espanyol, però també Maials i Llardecans (al Baix Segrià), Bovera i la Granadella (a les Garrigues). Pràcticament tot el terreny calcinat és de propietat privada i gairebé una cinquena part -unes 953 hectàrees- correspon a camps de cultiu. Un any després del foc, els pagesos i ramaders afectats seguixen treballant per a reactivar les seues explotacions i tornar a la normalitat d’abans del 2019.
 

Julio Cabré
Les seues finques, la majoria al terme municipal de Bovera, produïen un total de 30.000 quilos d’olives abans del foc. Un any després, assegura que està “pitjor” que l’any passat. De fet, en l’últim any diu que la finca només li ha generat pèrdues i ara es planteja deixar de treballar-la. Cabré es mostra molt crític amb els ajuts del Departament d’Agricultura de la Generalitat i qüestiona que vulga realment que els pagesos seguisquen conreant les terres afectades pel foc. Els ajuts que se li van atorgar estan condicionats que contracte una assegurança per a tota la seua explotació i no té garantit que li surta a compte per a continuar. De moment, té els diners guardats al seu compte i no els ha invertit a millorar la finca, ja que diu que “segurament” els haurà de tornar.

Cabré també té en propietat diversos terrenys de superfície forestal i tampoc està satisfet amb els treballs de recuperació que s’ha fet des de les brigades de neteja. “Els pins cremats s’han apilat a terra i es podriran”, lamenta.

 

Enric Prunera
Afincat a Flix i natural de Bovera, ha estat un dels agricultors més crítics amb la gestió del Departament d’Agricultura i el condicionament dels ajuts a la contractació d’una assegurança privada durant, almenys cinc anys. Se li van cremar dotze de les divuit hectàrees de la seua finca, situada a Bovera, i assegura que els ajuts de la Generalitat serien d’uns 10.000 euros en el seu cas. “Estos ajuts no arribarien ni a cobrir el cost que em demana l’assegurança. Podria pagar-la durant dos o tres anys i l’altra meitat l’hauria de posar jo de la meua butxaca”, ha assegurat en diverses ocasions, tallant la carretera C-12 a l’altura de Flix per a protestar contra “l’abandonament” al qual, diu, els ha condemnat la Generalitat. Sobre els treballs que han fet les brigades de neteja i els plans d’ocupació assegura que ha estat “una ajuda anecdòtica” i que el veritable suport s’ha donat entre els mateixos pagesos afectats per l’incendi. Entre ells han fet els treballs necessaris per a retirar l’arbrat cremat per l’incendi i per a rehabilitar les hectàrees afectades, aprofitant la seua pròpia maquinària. “No ens hem cobrat res entre nosaltres, ens hem donat un cop de mà com hem pogut. Estem acostumats a treure’ns les castanyes del foc nosaltres mateixos”, subratlla.
 

Enric Prunera, de Flix, té diverses hectàrees al terme de Bovera. | ACN

 

Lurdes Masot
Propietària d’unes 300 oliveres en una finca a Flix. Lurdes Masot no té en l’agricultura la seua primera ocupació. L’incendi de la Ribera d’Ebre va envoltar la seua propietat i va cremar gran part del bosc que l’envoltava. Les flames, però, no van entrar al cultiu, perquè estava llaurat. “Tenir la finca cultivada és un tallafoc i ens ajuda per si hi hagués un futur incendi”, sentencia. Des de la seua propietat pot observar l’efecte devastador que va tenir el foc. “Hem perdut un tresor que tardarem temps a recuperar”, assegura Masot, mentre mira els arbres cremats. Denuncia que la gestió forestal “no és l’adequada” i per això “l’incendi va ser tan devastador”. Ella sí que fa una bona valoració dels treballs que han dut a terme les brigades als seus terrenys. “Han fet unes feixines per a evitar l’erosió del bosc que hem perdut i ens ha ajudat molt, i de l’Ajuntament també van venir a tallar els arbres cremats”, explica. Ara, diu que seguirà treballant la terra i no té previst abandonar-la. “Mai de la vida”, exclama.
 

Lurdes Masot a la seua propietat del terme de Flix. | ACN

 

Pau Ciuraneta
Jove pagès de la Palma d’Ebre, l’incendi va cremar 26 de les 40 hectàrees de la seua finca d’olivera. Assegura que encara tardarà “tres o quatre anys” a poder tornar a produir com abans del foc. Està valorant com replantar i arrencar els arbres afectats pel foc. “És dur perquè els terrenys que han quedat tocats necessiten una nova inversió i, a més, són terrenys que no suposen cap guany a hores d’ara”, assegura. Ciuraneta es mostra molt crític amb l’Administració. “Durant l’incendi van venir molts polítics i es van omplir la boca de la importància del sector agrari i de la necessitat de cuidar els boscos i la gent que vivim als pobles. Eren paraules buides”, remarca. A més, lamenta que “amb 200.000 euros sembla que s’haja complert amb els ajuts als pagesos”, mentre que els treballs de recuperació del bosc tenen un cost superior als dos milions d’euros. “És una falta de sensibilitat molt gran”, diu. Tot i això, assegura que entre els pagesos de la Palma d’Ebre s’- han ajudat “i entre tots tirem endavant”. “Si hi havia algú que volia tirar la tovallola, l’hem convençut per a seguir endavant. Som gent tossuda i lluitadora que mai es rendix. I sortirem endavant”, sentencia.

Pau Ciuraneta, al seu camp d’oliveres de la Palma d’Ebre. | CEDIDA

 

Pere Jornet
El seu cas es va fer viral ja els primers dies de l’incendi. El foc va arrasar la seua granja d’ovelles a la Torre de l’Espanyol, va perdre els 200 animals que tenia i les instal·lacions van quedar malmeses. Ho explicava davant les càmeres de TV3 i, immediatament, una onada solidària es va posar en marxa a tota Catalunya per a poder-lo ajudar a continuar endavant. Ramaders d’arreu del país li van oferir animals, palla, menjadores o pinso, i un ramader de Prats de Lluçanès, Abel Peraire, va iniciar una campanya de micromecenatge i va començar a recollir diners per a reflotar la granja cremada. En poc temps va recollir fons suficients per a ajudar-lo. Al novembre, Pere Jornet tornava a somriure davant les càmeres. “Després de dies de tensió i on pensàvem que ho havíem perdut tot, molta gent de tot el país es va bolcar amb nosaltres. Sempre estaré agraït per tanta solidaritat”, deia.

La granja de Pere Jornet, a la Torre de l’Espanyol. | CEDIDA

 

Notícia relacionada: 
La Ribera d’Ebre lluita per a rebrotar, un any després de l’incendi 

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

23 + = 29

Últimes notícies