Els actuals parcs eòlics de la Terra Alta produeixen més electricitat de la que necessiten tots els habitatges existents de tota la província de Tarragona. Els que aquí hi vivim, observem pels nostres ulls com gairebé 150 molins funcionen a la par, moguts per la força del cerç o de la garbinada, i oïm els sorolls quan roden les seves grans espases. Produeixen molèsties, sense cap mena de dubte, i també gran riquesa per a una societat que necessita energia barata i sana. Per tant, els molins donen fruit, com les vinyes produeixen raïms per transformar-lo en vi i les olives per fabricar-ne un oli excel·lent; dos productes de gran qualitat que distingeixen la Terra Alta.
Hom diu que ara a la comarca es pretenen instal·lar nous parcs amb molins més alts i de més producció. Faran més soroll i a més es veuran de més lluny. Per tant, els terraaltins i els habitants de les comarques veïnes contemplaran les imatges mastodòntiques d’aquests gegants d’acer i els que hi viuran a prop hauran de sofrir brogits més intensos dels que pateixen actualment. I la pregunta que queda a l’aire és: què en traurà de profit la comarca, d’aquesta ampliació? Alguns ajuntaments que en podrien autoritzar la construcció disposarien de més diners als seus pressupostos. Actualment els ajuntaments que tenen molins als seus termes han pogut incrementar les entrades econòmiques i han pogut millorar aspectes urbanístics de les seves poblacions, portar orquestres més cares per les festes majors i aplicar els diners a diferents partides pressupostàries que sempre són bones quan de sempre els pobles petits marxen escassos de cabals.
Governs i institucions arriben a la Terra Alta, on el 90% dels seus joves que estudien el batxillerat i es llicencien a les universitats han de marxar a treballar fora, i convencen als alcaldes de muntar nous molins als seus termes municipals. Ha resultat fàcil fins ara perquè amb més diners a l’erari municipal s’hi podran instal·lar noves il·luminacions als carrers, asfaltar-los, plantar arbres, construir parcs infantils i aixecar poliesportius i altres millores municipals. Seran diners que es quedaran al poble però no serviran per crear llocs de treball i per estabilitzar població. Al contrari; els pobles decreixen, els joves de carrera han marxat tots a Tarragona, Barcelona o Brussel·les, els negocis tanquen, només hi queden els jubilats, l’economia cau i el metge i altres professionals ja no hi tenen la vida i els seus veïns es queden sense serveis bàsics. I així, la Terra Alta disposant molins que abasteixen d’electricitat totes les llars de la província, any rere any es redueix la seva població. Cal cercar solucions per donar feina als joves i evitar el despoblament que pateixen actualment.
“Aquesta és la gran incongruència del sistema que serveix per enriquir les comarques riques, mentre els nostres fills han de fugir de la casa nadiua perquè aquí no hi tenen feina.
Els molins fan la seva feina i a la comarca de la Terra Alta produïm electricitat per a 800.000 habitants i només som 11.500 habitants els que hi vivim. Per què, doncs, hem de pagar la factura de la llum al mateix preu que a les comarques que sense producció de cap mena se’n beneficien? Aquesta és la gran incongruència del sistema que serveix per a enriquir les comarques riques, mentre que els nostres fills han de fugir de la casa nadiua perquè aquí no hi tenen feina. I així els pobles van quedant cada cop més petits, més pobres i amb menys possibilitats. Quan la Terra Alta, a principis de segle passat, tenia 25.000 habitants, Tarragona en tenia 23.000. Avui la Terra Alta en té 11.500 i Tarragona 135.000.
Per solucionar el despoblament, entre altres mesures, els que produïm l’energia hem de pagar-la una quarta part del preu actual perquè no existeixen despeses de transport. Ara la paguem igual que a Barcelona o a Girona. Amb preu de la factura elèctrica al 25% del que paguem avui, noves empreses, nous negocis s’hi podrien instal·lar i els joves que havent estudiat han hagut d’emigrar, tindrien oportunitats per quedar-s’hi a viure. La primera feina, doncs, és abaratir el preu de la llum per evitar el despoblament rural i després, si convé, ja en parlarem, de noves oportunitats. La generositat té límits i la comarca som sobradament magnànims.
