El mateix dia que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’Emergència Internacional pel brot de coronavirus a la Xina, l’Agència de Salut Pública de Catalunya va consensuar el protocol d’actuació als territoris davant de casos sospitosos d’este virus, seguint les directrius de l’OMS. Este procediment va dirigit als professionals sanitaris i està obert a noves actualitzacions a mesura que hi haja noves evidències sobre esta malaltia.
A l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (HTVC), hi ha un equip format per dos metges i tres infermeres, que és el que integra el servei de medicina preventiva, així com una unitat bàsica de prevenció per a tots els treballadors. Ambdós s’encarreguen de donar informació, assessorar i formar el personal sanitari dels hospitals i dels centres d’atenció primària sobre este nou virus i el protocol a seguir en cas de contagi.
Ara per ara, es considera que l’impacte per a la salut pública és baix per a Catalunya i per a l’Estat espanyol. En este sentit, Josep Rebull, cap de servei de medicina preventiva de l’HTVC, llança un missatge tranquil·litzador a la població i advertix que de moment no hi ha expansió. Els professionals sanitaris, però, seguixen amb gran expectativa l’evolució del virus, tenint en compte la infecciositat, és a dir, la capacitat d’expansió, així com la capacitat de produir simptomatologia greu. “No descartem que el virus arribe a Catalunya, però ja estem preparats: s’està fent formació a equips, tenim els espais necessaris i un protocol d’actuació molt detallat”, argumenta.
A grans trets, el circuit específic de notificació de casos a seguir en cas de contagi comença per la notificació, per part d’un centre sanitari a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, de l’existència de sospita d’un cas. A partir d’aquí, i seguint un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública decidix si cal declarar l’alerta o no és necessari. Rebull destaca que els criteris clínics, és a dir, la simptomatologia, és semblant a la d’una grip normal i corrent: tos, mal de coll, febre i sensació de falta d’aire. Però el que determinarà si cal declarar l’alerta és el criteri epidemiològic: els sanitaris han de preguntar al pacient si ha estat a la Xina en els últims 14 dies i concretament a la província de Hubei, regió que engloba el 90% dels casos de la Xina.
Per últim, les proves efectuades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas: si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament de la persona i el seguiment dels seus contactes. En tots els casos, els serveis sanitaris li proporcionarien totes les indicacions necessàries.
Mesures preventives
El coronavirus es transmet per via respiratòria a través de petites gotes respiratòries i pel contacte estret amb les secrecions infectades. El període d’incubació de la malaltia és d’entre 2 dies i un màxim de 14. Per això, si en els 14 dies posteriors a la tornada d’un viatge a la ciutat de Wuhan es presenten símptomes respiratoris s’ha de comunicar als serveis sanitaris l’antecedent de l’estada en esta ciutat o bé trucar al telèfon 061 Salut Respon, tal com detalla l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). A més, este servei telefònic incorpora un servei de traducció a disposició dels professionals de la salut que ho necessiten per a comunicar-se amb la població de parla xinesa. Tot i que actualment no hi ha un tractament específic per al nou coronavirus, existixen molts tractaments per a controlar els seus símptomes, per la qual cosa l’assistència sanitària pot millorar-ne el pronòstic.
Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen fer una higiene de mans freqüent, especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn; evitar el contacte estret amb persones que mostren signes d’afecció respiratòria, com tos o esternuts; mantenir una distància d’un metre aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda; tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús en tossir o esternudar i rentar-se les mans.
Casos de discriminació
Esta situació d’alarmisme generalitzat ha generat actituds de discriminació envers la població xinesa resident a Catalunya i a Espanya, sense cap mena d’evidència científica. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ja advertia dimarts sobre el fet que “estem combatent un virus, no persones” i va deixar clar que el fet de ser xinès o tenir trets asiàtics “no convertix estos ciutadans en sospitosos de coronavirus”, ja que “els riscos estan associats a l’exposició al virus i no a les característiques personals”.
Rebull, per la seua banda, explica que estes actituds, centrades en la por i el desconeixement, també s’han donat en el passat amb malalties infeccioses com la sida o la meningitis, i que tan sols s’hi pot lluitar a través de la informació i amb una bona educació sanitària. Per este motiu, Sanitat fa una crida a la ciutadania a informar-se des de canals veraços, com el web del mateix Ministeri, per a resoldre dubtes amb relació al virus.
