HomeCulturaElsa Paricio i Nuno Vicente investiguen el paisatge del delta a partir...

Elsa Paricio i Nuno Vicente investiguen el paisatge del delta a partir del dibuix aleatori i l’audiovisual marcat per la idea d’extinció

CULTIURA // La residència d’artistes que Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre té al nucli urbà de Balada, al cor mateix del delta de l’Ebre, viu estos dies una efervescència creativa lligada a les residències artístiques que impulsen de manera conjunta el centre d’art Lo Pati i Eufònic, Arts Sonores i Visuals a les Terres de l’Ebre.

Així fa una setmana va fer parada a Balada, l’artista madrilenya Elsa Paricio (Madrid, 1985), immersa en un projecte a escala peninsular que consisteix a realitzar autoretrats del paisatge a través d’aigua de cada lloc i tinta xinesa dipositada en cilindres de vidre. I esta setmana ha aterrat Nuno Vicente (Chartres, 1981), artista visual que proposa realitzar un audiovisual que explora el paisatge del Delta des de la poètica de l’extinció. Tots dos projectes es presentaran en el marc del festival Eufònic les últimes setmanes del mes d’agost.

Paricio, prové del món del dibuix i la il·lustració i el seu projecte ‘Land Tape’ consisteix en instal·lar cilindres de vidre per diferents punts de la geografia espanyola amb aigua de cada lloc i una proporció determinada de tinta xinesa per deixar que siga el mateix paisatge i l’entorn qui s’autodibuixi a mesura que l’aigua es va evaporant d’acord amb els paràmetres del clima i les condicions de cada lloc. L’artista parteix de la creença que les molècules d’aigua del planeta són les mateixes ara que fa milions d’anys en un circuit infinit d’evaporació i condensació. Això li ha fet explorar els missatges aleatoris que l’aigua va deixant, en el lent procés d’evaporar-se dins el cilindre barrejada amb la tinta.

És la seua manera d’apropar-se al paisatge en un moment en què tot avança a un ritme vertiginós. “L’aigua s’expressa a un ritme que no és el nostre per això sovint no l’entenem”, apunta conscient de la bogeria d’un projecte que ja ha dut a terme a altres punts de la geografia estatal com ara Múrcia. I assegura que cada vegada que va a recollir un cilindre la sorprèn trobar-se amb línies que no havia previst. Ara també estudia convertir en so estos dibuixos en blanc i negre que molts identifiquen com espectrogrames.

En el cas del Delta, n’ha dipositat una vintena per diferents localitzacions escollides a partir de converses amb persones de la zona. Estos cilindres, que recollirà a mitjans d’agost, formaran part d’una exposició al vestíbul del centre d’Art Lo Pati que amb el títol “Temps de l’Ebre” s’inaugurarà el 21 d’agost dins d’Eufònic.

Per una altra banda, la proposta de Nuno Vicente per a Eufònic es diu ‘L’ornitòleg amateur’ i fusionarà en un mateix espai expositiu un vídeo poètic filmat estos dies al delta de l’Ebre amb una instal·lació de branques mortes dipositades pel temporal Glòria a diferents punts del litoral de l’Ebre. A estes branques els ha acoblat amb corretges uns altaveus que reprodueixen els cants d’ocells extingits des de fa anys a la Península Ibèrica.

El treball de Vicente està inspirat en les teories de James Lovelock, el percussor de la Teoria Gaya, que defensa que el planeta és un gran organisme viu on tot està connectat i el que passa a un lloc té conseqüències en un altre. Una teoria que amb els efectes del canvi climàtic ha guanyat pes en l’àmbit planetari. “M’interessa tot allò que està en vies d’extinció”, assenyala Vicente per qui l’home actual tendeix a mirar la natura des de fora com si no formés part d’ell mateix. D’aquí que el seu projecte pose el focus en la figura de l’ornitòleg, algú que s’apropa a la natura, o en este cas a les aus, no només des d’un punt de vista científic sinó també des d’un punt de vista més emocional i més integrat en l’entorn.

Per dur a terme el seu audiovisual, este artista portuguès utilitza una sèrie d’objectes dissenyats per ell mateix que volen ser testimonis de la petjada humana en un futur sense humans i crear una certa ambigüitat entre allò que és passat i allò què és futur. La seua proposta es podrà veure a l’antic escorxador d’Amposta, on hi ha l’oficina de turisme, durant Eufònic 2020.

Queda encara la tercera de les residències artístiques d’Eufònic i Lo Pati, la de David Aguilar (Iruña, 1979) i Ander Fernández (Donostia, 1981), que realitzaran una exploració sonora i visual en forma de diari tot recorrent els llocs on van caure els llamps del temporal Glòria. Tots dos s’establiran a Balada la tercera setmana d’agost.

 

Imatge de Nuno Vicente | Cedida

 

 

Prop de 40 artistes a Eufònic 2020

Tot i l’incert moment actual, Eufònic 2020 manté les seues dates i se celebrarà del 27 al 30 d’agost a les Terres de l’Ebre, adaptant-se a la nova realitat i futures limitacions i consolidant algunes de les línies de treball del festival per extreure tot allò positiu del canvi de paradigma ineludible que ha suposat la pandèmia mundial.

L’edició 2020 del festival d’arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l’Ebre continua apostant pel risc, l’experimentació, el diàleg entre disciplines i reforçant la singularitat del paisatge com l’element vertebrador i diferencial. Eufònic aposta pel format híbrid que combinarà accions presencials amb altres de telemàtiques apostant més que mai pels artistes de proximitat, els concerts i performances de petit format, en una edició que es presenta més experimental i ignota que mai, amb una gran presència d’artistes femenines i investigant noves formes de creació i exhibició de les obres.

Per Eufònic 2020 passaran prop de 40 artistes amb propostes instal·latives com els imprescindibles cabosanroque al centre d’Art Lo Pati o Marta Verde; performances que tenen el cos i la seua relació amb l’espai i el so com a elements vertebradors de la mà de Ferran Fages i Carme Torrent; actuacions que posen el focus en la veu i la paraula com la conjunció còsmica del poeta Enric Casasses amb Don Simon i Telefunken, la sofisticació de Magalí Sare o el magnetisme de Lu Rois; Tarta Relena, Cruhda o Odina són altres noms importants sense deixar de banda l’experimentació, la música electrònica d’avantguarda i la investigació sonora amb propostes com Lume, Zoon van Snook, Auver Less o el seminal artista sonor Vacca. També hi haurà instal·lacions en entorns 3D interactius amb l’estrena de Playmodes en el món metavers, i espais per propostes més expansives de pop electrònic inclassificable com Dewinter, Algora o Egosex.

Les noves recomanacions sanitàries han fet replantejar les nits d’Eufònic 2020, d’on desapareix l’espai del recinte firal i se substitueix per actuacions a l’aire lliure amb propostes com les de Siwo, beat-maker, etnomusicòleg i ballarí d’origen moçambiquès establert a Barcelona, un dels pioners de l’escena afrobeat en l’àmbit nacional; el dream-pop de Dewinter; i dos actuacions molt especials en col·laboració amb les mítiques Jornades Musicals en el marc incomparable de l’Ermita d’Ulldecona amb les actuacions de Quentin Gas y los Zíngaros, un recorregut pel flamenc carregat de color i psicodèlia, i Egosex i els seus sons primitius africans, arranjaments futuristes i ritmes seductors.

El vermut musical als Ullals de Baltasar serà obligadament d’aforament reduït, però s’ha volgut mantenir l’experiència perfecta de natura i música que este any acollirà Algora, un dels cronistes més interessants del panorama musical nacional, ara molt més electrònic i hedonista.

Eufònic 2020 se celebrarà amb totes les garanties sanitàries, complint totes les normatives de seguretat vigents, extremant els controls en tots els actes presencials adaptant-los als aforaments reduïts i apostant per la reserva de seients per fer d’Eufònic 2020 un festival segur i una experiència única en temps incerts.

 

Notícies relacionades 

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 1 =

Últimes notícies