Era cap a finals del mes de gener quan els alcaldes d’alguns pobles petits de l’interior del Montsià (Freginals, la Galera, Godall i Masdenverge, juntament amb Santa Bàrbara) vàrem reunir-nos un migdia al CAP de Santa Bàrbara, CAP de referència d’aquests municipis per ser informats i ser-ne sabedors sobre possibles retallades de personal. En aquell moment la cosa no va anar a més, però com es diu popularment: “Cuando el río suena, agua lleva”.
A principis de març, va arribar la pandèmia, això va suposar el tancament de tots els consultoris locals d’aquests municipis, així com també el CAP de Santa Bàrbara. S’entén. L’atenció va centralitzar-se a Amposta i a Tortosa. Arribat a aquest punt, no entraré a valorar la gestió que se n’ha fet, a nivell sanitari, a les Terres de l’Ebre, i concretament al Montsià.
Ara ens toca mirar al futur, i jo el miro com no puc fer d’altra manera, amb optimisme, il·lusió i segur que d’aquesta ens en sortirem. A poc a poc, com s’ha dit, i com s’ha anat explicant als diferents consells d’alcaldes de les nostres comarques, a dia d’avui ja disposem de tots els CAPs i consultoris locals amb l’activitat recuperada. Bé, això exactament no és ben bé així, ni de bon tros, però tampoc entraré a valorar-ho. Està clar que es tracta d’una activitat que es realitza sota criteris de seguretat, tant per als usuaris com per als professionals.
La pregunta que jo em faig i el “quid” de la qüestió és: i un cop passada la pandèmia, als nostres petits consultoris locals, i a Santa Bàrbara concretament per ser el nostre cap de referencia, l’activitat sanitària que hi haurà serà la mateixa que hi havia abans de la pandèmia o s’haurà reduït? Perquè si és així, i realment es retalla plantilla, per molt que parlem de la telemedicina o de seguir el model dels països nòrdics, lo que realment hi haurà hagut serà, com he dit abans, una retallada. I és lo que jo realment temo.
Nosaltres no volem ser ni més ni menys que ningú, però hem de pensar, i ser conscients, de la realitat dels nostres municipis. El paper de la metgessa, del metge, de la infermera, de l’infermer, als municipis petits és un paper importantíssim i necessari, i si realment volem lluitar contra el despoblament, volem donar igualtat d’oportunitats a tothom, independentment d’on visqui i volem una sanitat pública i que arribe a tothom, penso que hem de mantenir l’atenció mèdica que hi havia abans de la pandèmia de la Covid-19, en cas contrari, i torno a reafirmar-me en lo meu pensament, estarem davant d’una retallada encoberta.
El silenci, que tant m’agrada, i que regna als pobles de vegades, no sols és produït per la falta de població, sinó també, de vegades, per la indiferència de les administracions a l’hora de cobrir les necessitats bàsiques dels habitants del medi rural, i m’agradaria que això no fos així.
