HomeEntrevistes“Ens falta un relat de ciutat que faça natural la retirada”

“Ens falta un relat de ciutat que faça natural la retirada”

ENTREVISTA // Pregunta: Vostè reivindica el discurs de les víctimes. 

Resposta: Hem de sortir del discurs emotiu o ideologitzat i buscar arguments que ens representen a tots. Aquí és quan cobren valor els testimonis de la Guerra Civil i la postguerra. Els testimonis ens igualen a tots. Tots provenim de persones refugiades que van estar a les muntanyes durant nou mesos, que van patir els bombardejos i que en perseverança van engegar la reconstrucció de Tortosa. Sense distinció de credo religiós ni polític ni classe social.

P: I què ens permetria això?

R: Crear un relat de ciutat. A Tortosa falta un relat de la Guerra Civil que ens represente a tots i a partir d’aquí fer pedagogia. Esta ha sigut la gran mancança durant estos anys, no només que no s’haja retirat la simbologia franquista de l’espai públic. Ha faltat una política activa de cultura de pau, de drets humans, de memòria històrica, adreçada a centres educatius i la ciutadania. Com s’ha fet a altres llocs de Catalunya.

 
P: De qui és responsabilitat? 

R: Ha faltat valentia política. Amb la consulta es va instrumentalitzar la població per a prendre una decisió que havien de prendre els polítics. Moltes ciutats han retirat la simbologia franquista des del 79, però aquí veníem del trencament d’un pacte de progrés entre el PSUC i la Convergència de Beguer, que el va trencar. I encara avui ens centrem en la declaració patrimonial del monument, en el cost de la retirada o en qui havia d’assumir l’obra.

P: El debat sobre l’impacte de la guerra no ha d’apaivagar pas les diferències entre els partidaris de mantenir el monument i els de retirar-lo. 

R: Podria ser. Tots tenim fílies i fòbies. Però ens hem de posar d’acord amb uns fets històrics innegables que fan que l’experiència de la guerra i la postguerra a Tortosa siga singular i única a la Guerra Civil Espanyola, i no només perquè ho testimonien escriptors com Hemingway. Tortosa era un punt estratègic i va patir 65 atacs aeris; van caure 150 tones de bombes, i l’evacuació de la ciutat és un fet històric que no s’havia explicat als llibres històrics.

P: Què aportaria al debat actual del monument?

R: Reconèixer el gran impacte i que tothom ens poguéssem remuntar a les nostres històries familiars i vore que tots som ciutadania tortosina. Interioritzar una vivència per a crear comunitat, perquè la dinàmica actual el que fa és disgregar.

P: El debat seria menys polaritzat?

R: És que ara està fonamentat en emotivitats i ideologies. Si acordem un punt de partida, després ja veurem què fer amb la simbologia, què es pot o no interpretar, quina política municipal s’ha de fer per a sensibilitzar i crear consciència. 

P: Però del reconeixement de l’impacte no s’inferix de forma objectiva que s’haja de retirar el monument.

R: Hi ha corrents que defensen la pervivència de la simbologia i els monuments com una manera de fer pedagogia. Però n’hi ha d’altres que diuen que l’espai públic ha de ser neutre i ens ha de representar a tots. El monument i la simbologia franquista és ofensiva per a una part de la població. Les administracions han d’explicar. El que no es pot fer és no traure i no explicar. Si no traus, ho has d’explicar i si traus, també, però el que no es pot fer és mirar cap a una altra banda com s’ha fet a Tortosa. Aleshores es produïx un enquistament sense arguments. 

P: Què proposa?

R: Podríem tenir un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la postguerra a Tortosa que podria fer una tasca pedagògica. La retirada dels monuments és natural quan tens una població sensibilitzada i acompanyada. Ara la retirada es percep com una cosa abrupta, violenta. Un cop es retire és urgent tenir un espai per a albergar elements del monument. La retirada del monument ens ha de donar el punt d’inflexió per a explicar. D’una manera inclusiva. 

P: Hi veu la predisposició dels polítics locals?

R: Vivim molt tancats. Ens molesten les mirades de fora, però no podem continuar sent una aldea gal·la enmig de l’imperi romà. Catalunya ens està mirant i hem de tenir prou intel·ligència per a homologar-nos-hi en polítiques actives de pau, de drets humans i cooperació. Això dona un relat de valors que crea consciència ciutadana, de la qual no anem sobrats enmig de l’auge de partits feixistes. El relat de la guerra civil ens permet recuperar un relat de ciutat basat en valors.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 25 = 35

Últimes notícies