El pròxim divendres 26 de novembre, el ple de la Ràpita debatrà sobre el canvi de nom del municipi, i tot apunta que ‘Sant Carles de la Ràpita’ dixarà de ser-ne l’oficial. Després que l’opció més votada a la consulta del passat 12 d’octubre -la Ràpita- no aconseguís, per poc, el suport com a mínim del 20% del cens, tal com havien acordat tots els grups polítics del consistori perquè el resultat fos automàticament vinculant; els republicans, amb 10 dels 17 regidors, porten el debat al ple i cada grup polític haurà de posicionar-se.
Els resultats de la consulta del passat 12 d’octubre van ser els següents: de les 3.328 persones que van votar-hi, 2.246 van escollir la Ràpita; 1.045, Sant Carles de la Ràpita; 28 vots van ser nuls; i 9, en blanc. Això va suposar una participació total del 26,7% del cens, que era de 12.520 persones, amb el 18,03% del suport a la primera opció, i del 8,39% per a la segona. Així, ‘la Ràpita’ es va quedar a un 2%, perquè la consulta fos automàticament vinculant.
“Ara que ha passat un mes en què hem pogut reflexionar, ha arribat el moment que el ple municipal -l’òrgan competent- n’analitze els resultats i cada regidor i regidora, lliurement, decidisca la seua opció”, assenyala l’alcalde, Josep Caparrós, una decisió que no compartixen els grups a l’oposició, que consideren que “s’han d’assumir els resultats, segons els quals no s’ha arribat al 20% acordat”, la “participació va ser més baixa de l’esperada”, per la qual cosa, alguns ja han apuntat que votaran en contra del canvi de nom perquè “no s’està complint amb l’acordat”.
Cada partit ha fet una anàlisi de les xifres de la consulta segons el seu punt de vista. Mentre per a l’equip de govern, el resultat “clar i contundent” és que “7 de cada 10 persones que van votar van escollir que el nom oficial del poble fos ‘la Ràpita’”; l’oposició assenyala el gran absentisme de la jornada, ja que basant-se en el cens que podia participar-hi, este suport només representa que “18 de cada 100 persones que podien votar van optar pel canvi”.
Davant d’això, Caparrós determina que “no hi valen reinterpretacions de les regles del joc un cop acabat el partit, ni servixen excuses per a deslegitimar-ne el resultat, ni és democràtic escudar-se en la gent que no va votar. Quan algú decidix no participar, accepta que un altre decidisca per ell”. En la mateixa línia s’expressa la regidora no adscrita Francina Molina, que defensa “els valors democràtics de la consulta, en què clarament va guanyar ‘la Ràpita’. No es va arribar per molt poc al 20%, per la qual cosa votaré a favor”.
En canvi, l’oposició no ho veu així. Segons la socialista, Rosa Anglés, la consulta “s’hauria de donar per acabada i no s’hauria de portar ni al ple”, i afegix: “vam comprometre’ns a respectar la voluntat del poble si l’opció més votada superava el 20% del cens, tal com s’havia acordat. El resultat és el que és: tot i acceptar este percentatge baix, proposat per ERC, no s’hi ha arribat; per tant, hem de ser conseqüents amb el que vam acceptar, perquè si no, per a què s’ha fet la consulta?”.
La portaveu de Junts, Helena Queral, comenta queno hi haurà instruccions de disciplina de vot, i afirma que, a títol personal, tot i ser partidària del canvi, “no donaré suport al canvi perquè, tot i que ha sigut per poc i sense menystenir la gent que va anar a votar, no s’han donat els números. Vull que es canvie el nom, però no així”. Tot indica que els seus dos companys de partit al consistori votaran en el mateix sentit.
El portaveu de Més Ràpita, Pedro Hernández, és més contundent: “hi votarem en contra”, perquè considera que “ha estat una presa de pèl per a la gent del poble que va fer cues per anar a votar”. I afegix que “s’ha de respectar la xifra del 20% a la qual no s’ha arribat. Molts es pregunten ‘per a què s’ha fet la consulta?’, perquè per a canviar-ho amb majoria absoluta, valdria més que ho haguessen canviat en un decret d’alcaldia i punt, i no fer esta parafernàlia de fer anar la gent a votar, que no surten els números i s’acabe canviant igualment al ple”.
D’altra banda, Queral considera que si es miren els resultats de les consultes, que hi participessen més de 3.000 “és molta gent”; tanmateix, assenyala, igual que Anglés, que “va haver-hi més de 9.000 persones que no hi van votar. No estic premiant la gent que no va votar, però ens hauríem de preguntar per què van quedar-se a casa”. La portaveu de Junts afirma que “tots pagarem preus polítics, ningú en quedarà exempt i nosaltres els paguem gratuïtament”; “el canvi de nom és una qüestió molt cabdal i penso que no tenim legitimitat per a fer-ho. Si l’equip de govern es creu prou legitimat, tots els respectes, però no hi donaré suport”. L’oposició coincidix que una bona opció hagués sigut que l’equip de govern ho dixés per a més endavant i ho portés al programa electoral. Este dijous 18 de novembre van reunir-se els els grups a l’oposició per a intercanviar impressions.
L’alcalde demana a tots els regidors “que respecten la decisió claríssima de la ciutadania”. Tot fa preveure que el 26 de novembre s’aprovarà inicialment el canvi de nom amb els vots a favor dels republicans i la regidora no adscrita, i en contra de l’oposició. Aleshores, l’expedient passarà a la Generalitat, que serà qui haurà d’aprovar-ho, i es farà efectiu quan es publique al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
