TERRES DE L’EBRE // L’alcaldessa de Tortosa Meritxell Roigé va substituir a l’octubre Lluís Soler a la presidència del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per a donar continuïtat al fet que este mandat, per primer cop, la màxima responsabilitat d’este potent ens de promoció turística recaïa sobre una figura ebrenca. A més a més, també per primera vegada, una dona. Les circumstàncies han volgut però que li haja tocat haure-se-les amb l’impacte extraordinari de la Covid-19 sobre el sector.
Pregunta: Què pot suposar la presidència ebrenca per a un organisme molt potent en què potser la marca més visible sempre havia estat la Costa Daurada?
Resposta: Tenim dos marques i és evident que les hem de continuar treballant i potenciant totes dos. Al llarg d’estos anys es va crear la marca Terres de l’Ebre per a diferenciar una marca de l’altra, però ara a mitjans del mes de març ens vam trobar amb la Covid i això ens ha fet canviar el plantejament de tot l’any
P: Quina idea en tenia i quin patronat s’ha trobat i què han hagut de fer en el context Covid?
R: Ens ha tocat fer una modificació pressupostària amb un increment d’un milió d’euros destinat a promoció turística, ajudes al sector privat i unes noves línies de subvenció per a donar suport als ajuntaments amb material de difusió turística. També hem incrementat les ajudes al sector agroalimentari, incorporant la possibilitat de justificar les despeses originades per a poder assistir a fires que després no s’han pogut celebrar.
P: I ara quins són els reptes, amb la reformulació que ha suposat la situació per la pandèmia?
R: Ajudar el sector davant la caigu- da de les reserves. A l’aeroport de Reus s’han suspès molts vols i les companyies no van començar a operar fins al juliol. Als càmpings de les Terres de l’Ebre, este juliol hem tin- gut una caiguda al voltant del 50%. A l’agost es preveu una recuperació, però el problema és que hi han mol- tes reserves fantasma i cancel·lacions d’última hora. I això val per a tots, no només per als càmpings. Els operadors oferixen flexibilitat en la cancel·lació, amb reserves anul·lables sense cost, perquè si no la gent no reserva, però després estes reserves poden caure el dia abans, en funció de la situació de cada territori.
P: El sector hoteler ebrenc també se n’ha ressentit molt.
R: Al juliol també hi ha hagut una caiguda del 50% de la demanda. A l’agost es preveïa que no seria tan greu, al voltant del 20%, però continuem molt pendents dels movi- ments d’última hora. Al final, si surten notícies negatives, la gent anul·la reserves.
P: El turisme rural, en canvi, sembla que ha parat millor el cop?
R: Hi ha hagut més bona ocupació, sí, sobretot amb els habitatges aïllats i amb piscina. També ha sigut un mes de juliol que ha anat molt bé quant a activitats, al Delta, al riu a la Via Verda, etcètera.
P: El fre sobtat al turisme internacional impacta més a la Costa Daurada que no pas a les Terres de l’Ebre?
R: Sí, perquè tenen més volum i perquè només hi ha un 65% dels hotels oberts. És a dir, alguns dels grans hotels ni tan sols han obert encara. Països europeus estan recomanant no viatjar cap aquí també amb l’estratègia d’incentivar que la gent es quede a fer turisme al seu país. La situació de la pandèmia aquí no és dolenta, però tenim el problema de les notícies que generen alarmisme.
P: El possible increment del turisme de proximitat i la davallada del turisme internacional poden ser un punt d’inflexió més enllà de la pandèmia, a mitjà i llarg termini?
R: Esperem que no i que el turisme internacional es puga recuperar. Perquè Catalunya tenia 19 milions de turistes [anuals] i només amb els del país no fem per a cobrir el pes del turisme en el PIB. Confiem que un cop s’estabilitze la situació sanitària, tinguem un retorn de la gent als nivells del que teníem, perquè si no la situació econòmica serà molt greu. I esperem que siga aviat. Nosaltres una part de l’increment de la inversió el destinem a campanyes internacionals per a explicar que aquí es fan bé les coses i per a donar seguretat. Ho estem fent a Alemanya, Bèlgica, França, Irlanda i el Regne Unit, per tal de recuperar la confiança. Ho estem fent coordinadament amb Turisme de Catalunya, que ha fet campanya sobretot a les televisions i mitjans d’àmbit estatal però també en altres països, per a repartir-nos els mercats i els llocs de procedència.
P: I a banda s’han fet les campanyes per a canalitzar el turisme de proximitat, amb el reclam ‘Recomencem’ i amb missatges molt vinculats a l’essència tant de la Costa Daurada com de les Terres de l’Ebre no?
R: A la Costa Daurada és ‘com sempre’, per a destacar el que sempre ha ofert la destinació a les famí- lies, i a les Terres de l’Ebre és ‘Recomencem’ perquè va molt lligat a la natura, als espais oberts que donen seguretat, també per a famílies i parelles. I així hem complementat el missatge dels municipis, per exemple a Tortosa.
P: El principal actiu de les Terres de l’Ebre és i serà el turisme natural? Això és així amb o sense Covid. Creu que en el futur es podrà reforçar amb altres atractius?
R: Ara el que estem venent és això. Som natura lligada a la Reserva de la Biosfera, però també patrimoni per a visitar i activitats en família o en parella. És gent que busca passejar per la natura, platges grans i no massificades.
P: I quin és el sostre de les Terres de l’Ebre per no caure en la massificació en el futur? Quin volum de turistes podem assumir?
R: No tenim feta una estimació, perquè al final tot va lligat a la capacitat hotelera que tens i ara per ara no tenim grans hotels. No tenim el risc de massificació.
P: Però seria positiu tenir més places d’hotel, no creu?
R: Hem de treballar per a assolir més pernoctacions i per un turista que faça estades més llargues, amb més dies de mitjana, i perquè això siga possible ens calen més places hoteleres o més llits de turisme rural, tot i que en els darrers anys ja han augmentat notablement, així com les places als apartaments turístics. A Tortosa n’hen reduït la taxa per a incentivar-los.
P: El debat turístic a les Terres de l’Ebre acaba derivant sovint cap a la compatibilitat amb altres activitats, per exemple industrials o energètiques.
R: El turisme si es fa bé és un actiu importantíssim que el territori no pot dixar perdre. Al contrari, l’ha d’incentivar. Partint dels nostres punts forts, que són la sostenibilitat i el medi natural com a Reserva de la Biosfera, ens pot generar molta activitat econòmica, i la gent a les Terres de l’Ebre ha de tenir oportunitats i ha de poder viure i treballar aquí.
