He tingut enguany la fortuna de ser membre del Jurat de la Lliga de Debats de la Xarxa Vives d’Universitats. Concretament de la de Secundària i Batxillerat celebrada entre els dies 3 i 5 d’abril a la Universitat Abat Oliba CEU, de la qual soc Síndic de Greuges i antic professor de Periodisme.
Ha resultat una experiència molt interessant i enriquidora en veure com nois i noies molt joves argumentaven i replicaven públicament de manera raonada i respectuosa sobre el tema Calen les fronteres entre països? Hi han participat representacions de 14 universitats d’aquella Xarxa Vives, que reuneix les universitats de Catalunya, País Valencià, Andorra, Perpinyà i l’Alguer, és a dir, els territoris de parla catalana.
El reglament del debat exigia una gran disciplina. A més de cuidar argumentació, domini del llenguatge i actitud de respecte cap al rival, destaca de manera especial cenyir-se escrupolosament als temps, ja que la suma de les diverses intervencions de cada debat havia de ser de 32 minuts, i només passar-se uns segons en un parlament implicava una forta penalització per a l’equip infractor. Com en la Champions League, l’intercanvi de rivals es feia per sorteig, així com decidir qui defensava la posició favorable i la contrària al tema de debat i quin dels dos equips començava a intervenir. De la mateixa manera, als jutges ens tocava aleatòriament analitzar, valorar i puntuar un debat o un altre entre tots els realitzats.
Vaig trobar-me que un dels equips participants era d’aquestes Terres de l’Ebre, l’Institut de Tecnificació d’Amposta, en representació de la Universitat Rovira i Virgili. El formaven els alumnes Pep Rallo, Aitor Senar, Joan Bel, Xavi Roig i Aaron Cano, i el seu capità era el professor Miquel Àngel Llorens.
Haver arribat a aquest debat global ja era un molt bon resultat, ja que havien hagut de superar la fase local consistent a competir amb els altres centres de la zona per la qual cada equip es presentava, en aquest cas la província de Tarragona. Aquells nois, però, van anar molt més enllà i va arribar a ser finalistes de tota la competició. Van caure en el debat final davant la representació de la Universitat Pompeu Fabra, però tot i així van tenir unes molt bones intervencions.
Va ser una satisfacció veure’ls fer les seves exposicions.
