HomeSocietatExperts demanen més entrada d'aigua dolça i abalisaments a la badia dels...

Experts demanen més entrada d’aigua dolça i abalisaments a la badia dels Alfacs per protegir les nacres

La major aportació d’aigua dolça a la badia dels Alfacs i l’abalisament de les zones que habiten podrien ajudar considerablement a preservar la delmada població de nacres que hi sobreviviu. Són algunes de les principals conclusions a les quals han arribat els experts que han participat en el projecte Recupera Pinna, liderat per l’IRTA i la Universitat d’Alacant. Si bé constaten que l’expansió del paràsit ‘Haplosporidium pinna’ ha estat la principal causa de la mortalitat de l’espècie des de l’any 2016, apunten també els efectes de l’impacte d’embarcacions recreatives, esports nàutics, espècies invasores o l’eutrofització de les aigües. L’IRTA segueix monitoritzant l’espècie gràcies al projecte Life Pinnarca, en marxa des de fa un any.

El paràsit actua en unes condicions de salinitat ambiental entre els 36,5 i els 39,5 ppt. -parts per mil- i quan la temperatura de l’aigua està sobre els 13,5 graus. A la badia dels Alfacs, això se sol complir durant els mesos d’estiu i tardor. Especialment a les zones més properes al mar obert o més lluny dels desguassos d’aigua dolça dels arrossars, com la punta de la Banya i el Trabucador.

Iniciat fa dos anys, durant els primers sis mesos del projecte els investigadors van localitzar 2.697 individus vius a les zones més interiors dels Alfacs, però exposats també al paràsit. A la tardor del 2021 es va detectar un pic de moralitat per la infecció, deixant la supervivència global de l’espècie entre un 28% dels exemplars, a la zona central al costat de la península de la Banya, fins un 57% vora la torre de Sant Joan.

La investigadora de l’IRTA, Patrícia Prado, considera, en aquest sentit, que una “millor gestió” de les aportacions d’aigua dolça a la badia permetria garantir que a l’estiu, quan puja més la salinitat a les aigües per l’evaporació facilitant l’actuació del patogen, podria ajudar a “frenar” la mortalitat de nacres.

També planteja la necessitat d’abalisar les àrees de l’interior de la badia on es troben els exemplars supervivents per evitar que siguin víctimes d’impactes per part d’embarcacions d’esbarjo o pateixin els efectes de la pràctica d’alguns esports nàutics. Segons explica, el parc natural ja disposa d’un projecte en aquesta línia però es troba encara tramitant-se. Prado també avisa que s’han detectat alguns casos de sostracció o vandalisme en exemplars censats i localitzats.

A aquestes causes, se sumen altres factors que incideixen negativament en la preservació de les nacres. La presència de bacteris, el Mycobacterium sp o el Vibrio spp, agreugen la malaltia i incrementen la mobilitat de l’espècie a la zona. Així les coses, durant els últims anys, a l’entrada de la badia més propera al mar, on es concentraven milers d’exemplars, n’han quedat únicament set de supervivents al paràsit. Uns exemplars resistents, no considerats immunes, que s’estan estudiant.

179 exemplars al Fangar

Al mateix delta de l’Ebre, però, els censos han pogut detectar 179 exemplars a la badia del Fangar. Un espai més tancat respecte el mar obert, més reduït i que rep aportacions d’aigua dolça similar als arrossars. En aquesta badia, les nacres es troben lliures del paràsit, però les condicions d’excés de terbolesa i variacions importants de la salinitat no són favorables per a la continuïtat de l’espècie. És a dir, l’excés d’aigua dolça, d’altra banda, podria resultar també perjudicial.

De fet, el projecte també ha estudiat l’altre gran reservori de nacres del món, el mar Menor, que també es troba lliure de paràsit però on l’abocament d’aigües contaminades i l’eutrofització ha sentenciat els milers d’exemplars nacres que hi habitaven. “Han mort un 99% dels exemplars, més d’un milió de nacres”, ha recordat Prado.

La gran incògnita que han d’afrontar en aquests moments els experts, segons reconeix la investigadora de l’IRTA, és les dificultats que troben les nacres per al reclutament, la proliferació d’exemplars juvenils entre la població. “Hem vist que es reprodueixen, que emeten gàmetes però no en resulten juvenils. No sabem per què. Ens trobem cada any llavor de musclo però no de nacra. Exemplars n’hi ha i cada nacra pot emetre 80 milions de gàmetes”, apunta. “Hi ha pics, cada vuit o deu anys, que es produeix reclutament, però és cada molts anys”, afegeix. Els experts intenten relacionar aquests episodis amb factors ambientals, però reconeixen que la sèrie no és prou llarga per treure conclusions.

Des de fa un any, i en paral·lel a la finalització del projecte Recupera Pinna -amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, la Fundació Zoo de Barcelona i Forestal Catalana-, el projecte Life Pinnarca pren el relleu en el seguiment i monitorització de les nacres supervivents a les badies del delta de l’Ebre. Un dels principals objectius, en aquest cas, és estudiar la possibilitat de criar les nacres en captivitat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 2 = 9

Últimes notícies