A l’espera que m’arribi la factura de la llum del mes d’agost i després de sentir parlar dia sí i dia també sobre la desorbitada pujada del preu de la llum, he de dir que com a consumidora estàndard no he notat cap increment desorbitat, encara. Fa uns anys per convicció em vaig passar a la cooperativa Som Energia perquè en aquesta selva esgarrifosa en què s’ha convertit la producció, distribució i consum energètic és molt fàcil ser devorat. Sembla que el paper dels consumidors siga simplement consumir i pagar com més millor i com menys sapiguem què i a qui paguem millor. I més en aquest moment de transició energètica en què veiem com els gegants energètics s’han abocat a una desaforada cursa especulativa per fer-se amb el pastís de les renovables, a costa de carregar-se una vegada més el territori entaforant molins gegants i quilòmetres de fotovoltaiques.
La informació és poder, per això és d’agrair que la teua companyia en lloc de vendre’t la burra que amb ella pagaràs menys gastant el mateix, s’esforce per informar-te com consumir menys, intente engrescar-te per participar en projectes d’autoconsum o de renovables a petita escala i t’oferisca tutorials per contrarestar la gran desinformació que plana sobre aquests alts i baixos del mercat energètic.
Per això, em subleven les trucades de companyies o assessories energètiques que no deixen badar boca a l’interlocutor i que li asseguren amb condescendència que paga massa. Sempre en castellà i en moltes ocasions en accent llatinoamericà. L’última va ser fa poc més d’una setmana: un tal Pedro a qui vaig esbroncar sense ser maleducada. Li vaig etzibar que és una vergonya que en temps d’internet encara truquin a la gent per vendre’ls motos i que si m’interessava alguna cosa ja m’espavilaria. El tal Pedro em va confessar que era estudiant de filosofia i que tampoc era partidari d’aquesta política d’empresa. Ja no m’han trucat més.
