ENTREVISTA // Pregunta: Tot just avui es complixen dos anys del gran incendi que va calcinar 4.000 hectàrees a Flix.
Resposta: Malauradament, dos terços de l’incendi van afectar el terme de Flix, tot i que bona part de propietaris són també de municipis veïns. A dos anys vista, i gràcies als plans d’ocupació del Departament de Treball i la Diputació de Tarragona, crec que hem pogut endreçar l’espai cremat, que d’una manera hagués quedat del tot abandonat. S’ha fet molta feina però en queda molta per a fer.
P: Com ara?
R: És necessari un gran pacte de país i ser capaços de mobilitzar -ja siga amb agricultura, ramaderia o projectes agroindustrials- gran part del terreny que no té un ús concret. A Flix, per exemple, tots els boscos són de propietat privada, i hem intentat bonificar impostos als terrenys de cultiu, incentivar noves plantacions… però cal que les administracions superiors col·laboren. No pot ser que surta més a compte tindre els terrenys abandonats: a Catalunya cada any hi ha més superfície forestal i no és una situació òptima. És un repte que s’ha d’afrontar conjuntament.
P: Hi ha hagut empreses que s’han interessat per instal·lar plantes solars.
R: Pot ser una part de les solucions. No ens oposem a instal·lacions fotovoltaiques, sempre que siguen compatibles amb l’agricultura i que no desplacen altres usos. Són projectes però anteriors a l’incendi. Crec que, amb ordre, poden ser part de la solució. El repte és que puguen contribuir a resoldre el problema: fent més viables regadius i tot el seu entorn. Estem a favor de les renovables, però cal que en surta un territori més potent, ric i competitiu, no un territori més espoliat.
P: L’incendi va posar fi al juliol, pocs mesos abans de la covid
R: Hem tingut els dos anys de legislatura que han estat terriblement complicats. Primer l’incendi i després la covid, que ha provocat molt patiment i hem de lamentar que alguns veïns han perdut la vida. Ara mirem al futur amb més ganes, si fos possible, de treballar i d’afrontar els reptes, ja que, per fi, veiem la sortida a l’etapa més complicada de la pandèmia.
