HomeCrònicaI si el teu iaio era franquista?

I si el teu iaio era franquista?

Només per aconseguir que les arts escèniques surten dels grans nuclis urbans i puguen arribar als pobles més menuts del rerepaís, amb falta d’equipaments teatrals, l’Oriol Escursell -fundador del projecte Nilak- ja es mereix un aplaudiment. I si a més ho fa amb una programació escollida amb gust i sensibilitat cap al territori, cal passar directament a l’ovació.

Este final d’estiu de tempestes intermitents, el Pinell de Brai ha acollit la carpa itinerant del circ Nilak, una carpa que vol apropar la cultura al món rural i que en el seu periple pel país -prompte farà un any que el projecte es va posar en marxa- ha fet deu dies de parada al Pinell de Brai. S’hi han vist creacions i tallers participatius, espectacles de circ, dansa i teatre, amb propostes per al públic infantil i adult.

Dimarts de la setmana passada hi va actuar l’actor Pau Vinyals, amb el monòleg El gegant del Pi. Esta obra, aparentment de títol naïf, és en realitat profunda i transcendent. Podem afrontar la construcció d’una societat sense haver mirat el passat? Sense saber d’on venim, qui som i quins privilegis tenim? Estes són algunes de les preguntes que servixen de punt de partida d’esta obra de ficció autobiogràfica (Pau Vinyals no només la interpreta, sinó que també l’ha escrita) i que prenen tot el sentit quan el protagonista descobrix que el seu iaio era franquista. Sí, l’avi Pi, agradable i bondadós, que Vinyals associa a records feliços i entranyables de la infantesa. Llavors, el text agafa el vol, aborda tensions identitàries i projecta l’ombra allargada del franquisme a través dels fantasmes familiars. I que dimarts ho fes en una comarca com la Terra Alta, on la petja de la Guerra Civil i la dictadura encara hi és tan evident, encara li va donar més transcendència.

L’obra està narrada des de la veu d’un jove d’aires progressistes, que tot just ja encetat la trentena i que evoca els records familiars a Ravós de Terri, el poble de la comarca del Pla de l’Estany on Vinyals va viure fins que es va instal·lar a Barcelona. Però en realitat la història transcorre en un decorat minimalista que representa al seu humil pis del Raval, on viu amb la xicota. Per això, la dualitat camp-ciutat també hi és.

Al poble tothom té una mena de títol, tothom està assenyalat, tothom coneix el teu passat, de quina família vens. I potser això encara fa més difícil mirar cap al passat”, va explicar en el debat que es va programar al final de la representació. “Quan faig el monòleg m’agrada imaginar què li pot passar pel cap, al públic. Potser gràcies al meu text, vosaltres, els espectadors, també viatjareu al passat familiar, per a reflexionar, per a entendre qui sou i comprendre per què heu tingut, o no, certs privilegis”, va afegir.

Amb El gegant del Pi, Vinyals revisa valors -els seus i els de la societat- i fa autocrítica, i ho fa des de la sinceritat. La setmana passada es va obrir en canal sota la carpa del circ Nilak. I a jutjar per l’actitud atenta de la majoria d’espectadors que se l’escoltaven, no va dixar ningú indiferent.

Oriol Gracia
Oriol Gracia
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 6 =

Últimes notícies