I tu, on estaves durant l’apagada del 28 d’abril? Aquesta serà la pregunta que ens farem els uns als altres en un futur per recordar aquest nou “dia històric” que ens toca afegir i anotar al calendari. De la jornada de dilluns ens en sortiran mil i una històries per explicar, algunes més anecdòtiques, d’altres més transcendentals, unes altres de més alegres i d’altres de més tristes.
Tot just aquell 28 d’abril, mentre només podia estar “connectada al món” a través d’una ràdio per saber que estava passant, tot escoltant a periodistes i gent del carrer com vivia aquella jornada excepcional, jo també em feia la mateixa pregunta: en quina situació es deuen trobar ara moltes persones? On els ha agafat aquesta apagada d’àmbit estatal?
Segurament que en aquell instant que va marxar la llum alguna dona estava portant al món al seu fill o filla, una altra persona es quedaria tancada dintre d’un ascensor, una altra estaria dintre d’un quiròfan, una altra es quedaria a mig recorregut d’una atracció o en ple vol sense saber encara el que estava passant. Amb els dies coneixerem les històries d’amics o familiars, de la gent propera, d’altres se’n faran ressò els mitjans de comunicació i, amb el temps, a algú li servirà d’inspiració per a explicar-ho a través d’un llibre i, perquè no, a través de la gran pantalla.
Independentment d’on fóssim, si d’alguna cosa ens pot servir aquesta experiència és per a adonar-nos de la gran dependència que tenim com a societat de l’electricitat. Sense ella el nostre món es queda totalment aturat obligant-nos a tornar a velles maneres de viure.
