En tornar de la guerra amb la cama amputada, a dos amics els implanten una pròtesi. Al primer de banús -una fusta noble- i al segon de titani perquè és col·lega del director de l’hospital. Quan aquell retreu al seu company tan indecent discriminació, aquest li etziba: “No et queixis tant perquè abans les posaven de fulla de carrasca“.
Aquesta ha sigut la resposta rebuda quan he gosat públicament qüestionar el discriminatori i asimètric repartiment de les inversions quinquennals (2025-2029) previst al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) per a la Terra Alta i el conjunt de les Terres de l’Ebre. Perquè partint del reconeixement explícit de l’esforç econòmic fet pel Govern i el notable increment dels recursos que se’n destinen, una anàlisi detallada i segmentada per pobles no se sosté sota el principi d’equitat, que molts insisteixen a confondre amb el d’igualtat.
El PUOSC va ser creat pels governs de Jordi Pujol per a finançar obres en municipis petits que, bé per la seua manca de pressupost o l’estat deplorable de les infraestructures bàsiques, necessitaven un flux financer per prestar els serveis més essencials. Vet aquí per què aquest pla beneficia les zones rurals i localitats de menys de 2.000 habitants, amb les que preveu una subvenció de fins al 95 % de les obres a executar.
Cal dir que les bases i criteris del repartiment -publicades al DOGC del 9 de gener- són transparents i meridianament clares. Però pequen de normativització i generalització, ja que no tenen en compte elements específics com ara el pressupost d’un ajuntament i, per tant, la disponibilitat de recursos que obté via taxes i impostos, o elements distintius com la capitalitat comarcal, puix la cartera de serveis que ha de prestar sobrepassen amb escreix el seu àmbit territorial.
Anem per pams i escodrinyem les dades locals, exceptuant els diners destinats als consells comarcals.
Atenent els principis primigenis del PSUOC i que s’han respectat en aquesta darrera convocatòria, la comarca més beneficiada de les Terres de l’Ebre no podia ser altra que la Terra Alta, donat el seu endarreriment econòmic, la baixa renda per càpita, la forta dependència del sector primari, la pèrdua de població i la dispersió dels nuclis de veïnatge. Així, la inversió per habitant equival a 443 euros, enfront de la Ribera d’Ebre (269 euros), el Montsià (83 euros) i el Baix Ebre (80 euros). D’aquesta manera, de les 10 localitats més ben ateses en el conjunt de les Terres de l’Ebre, cinc corresponen a la Terra Alta, situant-se en primer lloc Prat de Comte (la població més petita de la vegueria), amb una inversió per càpita de 2.192 euros.
Si observen les dades del quadre, hi ha un principi de repartiment paritari: a similar població igualtat de recursos. Localitats com Gandesa, Móra la Nova, l’Ampolla, Camarles, el Perelló i Santa Bàrbara reben 400.000 euros cadascuna, la quantitat mínima fixada en aquestes ajudes. En canvi, l’Ajuntament de l’Ampolla dobla en pressupost al de Gandesa (6,7 milions el primer i 3,4 milions el segon) o al de Móra la Nova (4,4 milions), fet que al del Baix Ebre, malgrat la població estacional, li permet disposar de més caixa per finançar la part corresponen a les seues inversions. Unes dades desequilibrades que tampoc tenen en compte -almenys entre Gandesa i l’Ampolla- altres factors com l’extensió del terme municipal o la densitat de població, quan aquesta darrera hauria de comptabilitzar en un 10% segons el decret.
Però si el nombre d’habitants es configura com la variable principal del repartiment (70 % de la valoració), Santa Bàrbara té gairebé 700 habitants més que Gandesa o 500 més que Móra la Nova, quan totes tres reben els mateixos diners.
El cas d’Ascó
El cas inequitatiu més flagrant el tenim a Ascó, que amb una població de 1.600 habitants i un pressupost ni més ni menys que de 18 milions (pels ingressos provinents de les nuclears), el PUOSC li atorga 444.000 euros, com si per ell tot sol no pogués pagar-se voreres, carrers i lluminària. Per contra, Horta de Sant Joan rebrà 4.000 euros menys, amb un pressupost d’escassament 2,2 milions.
Tivissa, que per la seua situació geogràfica percep diners de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, cobrarà 471.584 euros. Xifra comprensible si es té en compte la dispersió de nuclis poblacionals com són d’Armós, Llaberia i la Serra d’Almos, una variable que el decret estableix en un 20 %.
A la Terra Alta, el PUOSC destina a Gandesa 400.000 euros -la quantitat més minsa de tota la contrada-, una xifra equivalent a altres poblacions de les Terres de l’Ebre amb igual pes demogràfic. Però aquí la distribució monetària exclou la consideració de capitalitat i les obligacions i imposicions que això implica a l’hora de garantir serveis a la gent de la comarca, ja que a Gandesa es concentren la majoria de les prestacions sanitàries, administratives, comercials o la indústria amb els seus corresponents llocs de treball.
Per contra, i en números absoluts, a la Terra Alta la població més beneficiada és Batea, amb un pressupost municipal similar al de Gandesa però amb 1.300 habitants menys, en rebre 450.000 euros. Cal recordar que l’alcalde de Batea és un dels màxims dirigents del PSC a la nostra vegueria i diputat al Parlament de Catalunya.
Entre poblacions del Baix Ebre i el Montsià es donen pareguts desequilibris. Deltebre i Alcanar rebran la mateixa quantitat, 596.000 euros, quan Deltebre el sobrepassa en 2.070 habitants i disposa d’un pressupost que més que duplica el d’Alcanar (27,3 milions i 11,5 milions, respectivament). Ambdues poblacions tenen el mateix nombre de nuclis habitats, però la del Baix Ebre, una densitat de 107 habitants per quilòmetre quadrat i la del Montsià de 47.
En conclusió, el repartiment del PUOSC compleix amb escreix els principis generals del pla, ja que premia la ruralitat i les poblacions de menys de 2.000 habitants. Tanmateix, s’haurien d’afegir factors correctius per reequilibrar el repartiment dels fons i fer-lo més equànime. Ara sembla com si majoritàriament la Generalitat hagués introduït en un programa informàtic les bases de la convocatòria i les dades municipals i després el logaritme hagués vomitat les quantitats que li pertoquen a cada municipi. Ni la informàtica ni la intel·ligència artificial són ciències exactes i, malgrat que no es pot satisfer tothom, les modificacions posteriors sempre seran benvingudes.
Si ens han amputat la cama, tothom té dret a una pròtesi (igualtat). Però tots de fusta o tots de titani (equitat).
