Amb els perniciosos efectes de la pandèmia i el seu aprofitament mediàtic pels medis informatius, empresarials i polítics , hi ha un fet que està passant desapercebut pel gran públic i que certs sectors estan aprofitant per treballar amb molta discreció i accelerant canvis que ja tenien damunt la mesa. Estem parlant de la Indústria 4.0
En aquests moments en què la Covid-19 ho està inundant tot i acaparant tota la nostra atenció, des de centres de decisió polítics , econòmics i empresarials, s’està dissenyant el que en un futur pròxim seran les noves formes d’organització i producció, valorant l’impacte social i col·lateral d’aquestes accions.
El que ja ha sigut anomenat Indústria 4.0 va significar una gran revolució tecnicoeconòmica sense precedents en la humanitat. La intel·ligència artificial, el big data, que no és més que l’acumulació massiva de dades, l’ús d’algoritmes i la interconnexió massiva de dispositius i sistemes digitals canviaran molt profundament el món social i laboral inclinant, definitivament, la balança del poder en una direcció concreta (que no serà la més desitjable per la majoria).
El nou sistema crearà noves industries i empreses més eficients, més netes i intel·ligents, però també amb una disminució quantiosa de la necessitat de mà d’obra, que generarà grans bosses de població inactiva que mai podran accedir a un lloc de treball, o si ho fan seria d’una forma des regularitzada i intermitent. Sectors com l’automòbil, que ja es troba immers en aquests canvis, siderúrgic, indústria alimentària, comerç, etc. estan planificant el millor aprofitament d’aquests nous mitjans tecnològics i la forma més eficient de generar quantiosos beneficis.
Tenint en compte tot el que he dit, resulta curiós i crida l’atenció, la rapidesa amb què la Unió Europea ha arribat a un acord sobre el repartiment de les ajudes als països més perjudicats per la pandèmia amb la complicitat d’Alemanya, principal productor en sectors molt estratègics, potència del continent europeu i sempre defensora de les mesures d’austeritat.
Observem també que les mesures socials tant atacades històricament pels grups ultraliberals i que tenen, en la prestació d’una renda mínima vital pels sectors més desfavorits, la reivindicació estrella ha estat aplaudida i recolzada per tot l’arc ideològic.
Alguna cosa s’està movent de manera amagada i amb molt secret. Tots tenim l’obligació d’estar alerta pels canvis que això va a ocasionar en les persones i en el seu entorn. Els sectors populars, compromesos i preocupats pel futur, han d’adquirir la formació tecnològica i humana més qualificada, amb l’objectiu d’accedir a llocs de decisió que els permetin influir en els canvis que s’apropen.
Només des d’aquesta posició i adquirint les competències que aquesta Indústria 4.0 necessita es podrà afrontar un futur basat en la justícia social, i desposseir-la d’aquest fred glacial i indiferent a les conseqüències amb què els grans capitals, que en aquests moments dominen el planeta, planifiquen el nostre futur.
