Investigadors i arquitectes de la URV han desenvolupat un mètode per crear models en tres dimensions de les construccions de pedra seca, un patrimoni en risc de desaparèixer. El mètode es basa en la captura massiva de dades que permeten configurar “una malla”, que serveix de model a escala i amb textura real, per analitzar com estan fetes.
El mètode s’ha provat amb dues construccions, “amb cert grau de complexitat executiva per les dimensions i la posició”, i molt habituals a les Terres de l’Ebre, a la vall del riu. Són les cabanes de volta de canó de la Fatarella i els cocons de Tivenys, construccions amb funcions de resguard de persones i animals, emmagatzematge, dipòsits d’aigua.
Un equip d’investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, interessats a preservar el patrimoni rural de pedra en sec –cabanes, marges, cisternes-, ha desenvolupat un mètode per establir les característiques de l’estructura d’estes construccions a partir de models tridimensionals. L’objectiu no és només mantenir les construccions sinó “tenir un bon registre” i catalogar les característiques que tenen “per reconstruir-les, mantenir-les i reparar-les”.
Les construccions de pedra seca les han usat els agricultors i ramaders de tota la conca del Mediterrani del segle XII fins a la primera meitat del segle XX. Servien resguardar-se del mal temps, formar bancals i recollir l’aigua de pluja. Amb el despoblament rural, moltes d’estes construccions característiques del paisatge agrícola han desaparegut malgrat el seu valor històric i per a l’ecosistema.
La tècnica de construcció és patrimoni cultural immaterial de la humanitat, però no hi ha “manuals” sobre com fer-les i gairebé no es pot recórrer a les generacions més antigues de margers. El procediment de la URV – fruit de la recerca del programa de doctorats industrials de la Generalitat a la URV amb la Fundació el Solà de la Fatarella- permet preguntar “directament a les mateixes pedres” i reconstruir-les.
Les mides de les construccions de pedra seca fins ara es prenien a mà, mitjançant fotografies, i després s’elaborava una planta semblant. La nova metodologia utilitza la fotogrametria digital. Una càmera obté imatges de la construcció per dins i per fora, es processen, i les dades descriuen cada construcció en un núvol de punts de tres dimensions, entre 600.000 i 3,5 milions en els casos analitzats. Els punts configuren “una malla, de model a escala i amb textura real, per analitzar les construccions”.
