Joan J. Malràs alcalde de Prat de Comte
Al mes de maig vostè tancarà una etapa de setze anys a l’alcaldia de Prat de Comte i 24 anys vinculat a la política municipal.
Sí. I és temps ja de mira una mica enrere i fer algunes valoracions. La veritat és que penso que ha estat una experiència molt enriquidora, la possibilitat de gestionar el meu poble, el poble més menut de les Terres de l’Ebre. Al llarg dels anys hi ha hagut encerts i desencerts, però estic molt satisfet de la faena que he pogut fer i que han fet els meus equips al llarg d’estos anys.
Creu que Prat de Comte està millor que ara fa setze anys?
Crec que ha fet un gran canvi, en molts aspectes. Un dels més importants ha estat el medi ambient, i puc dir que un dels projectes més laboriosos ha estat aconseguir que el poble tinga una depuradora d’aigües, que hem pogut inaugurar en este últim mandat, però que ha portat molts anys de tràmits. Però també hem pogut incloure part del terme a la Xarxa Natura 2000 i a la zona PEIN, perquè volem fer valer la proximitat a la natura i el Parc Natural dels Ports. I també puc destacar la Festa de l’Aiguardent, que enguany tindrà la seua dinovena edició, i també és una cosa que ens sentim molt nostra, atrau molta gent i compta amb moltíssima col·laboració dels veïns i veïnes del poble.
Quins reptes creu que haurà d’afrontar el poble en el futur?
Crec que, en estos moments Prat de Comte, i també molts altres indrets de les Terres de l’Ebre, hem d’aprofitar el valor afegit que ens dona la proximitat amb la natura i fer-nos referents i capdavanters en medi ambient i sostenibilitat. Estem vivint en un entorn molt privilegiat. Podem gaudir del riu Ebre, tenim el parc dels Ports i el delta de l’Ebre i moltes coses més. I Prat de Comte està a tocar dels Ports i té el repte de lligar el seu futur a la natura i el medi ambient, impulsant noves activitats d’esports i natura, o d’educació i natura, a més d’un turisme cada vegada més important. És un potencial que tenim i que hem d’aprofitar. Com Lleida fa molts anys, que van apostar per l’agricultura com a punta de fletxa en molts àmbits i que s’ha fet forta, a Terres de l’Ebre hem d’estar atents a les oportunitats que ens dona el medi ambient. Tenim infraestructures, tenim la proximitat d’actius naturals importants i les condicions necessàries.
De què està més satisfet?
Ho tinc clar. Quan vaig entrar de regidor, em vaig encarregar d’obres públiques i vam començar a esforçar-nos per a renovar els carrers. La rehabilitació dels carrers i les avingudes ha estat una de les intervencions més importants i que, personalment, més m’ha omplert. Hem anat modernitzant el poble, li hem canviat l’aspecte, però sobretot hem estat capaços d’afegir també nous exemples, com la fibra òptica, que és un exemple claríssim i fonamental ara mateix per al futur dels pobles menuts.
Prat de Comte va saltar a la palestra l’any 2014, quan feien una crida a famílies de l’entorn urbà que volguessin instal·lar-se al poble i, així, donar continuïtat a l’escola. Va ser una iniciativa que ara podem qualificar de pionera, ja que es va fer valer, llavors, la ruralitat com un valor que cal oferir i reivindicar.
La veritat és que ens vam trobar en una situació delicada, però vam saber reaccionar i recordo l’allau de trucades que vam rebre a l’Ajuntament, que ens van col·lapsar. Llavors teníem només 4 o 5 xiquets a l’escola i ens feia patir que pogués acabar tancant, un fet que hauria sigut fatal per al municipi. Vam aconseguir atraure noves famílies i d’altres s’hi han anat afegit, perquè els pobles menuts podem oferir molta qualitat de vida i altres actius que a les ciutats no poden tindre. Hem anat fent crides i la veritat és que estem satisfets. Actualment, l’escola té una dotzena de xiquets, tenim oxigen i el futur és esperançador. Tot i això, crec que hem de treballar perquè la gent puga arrelar-se als pobles i no ens marxe. Hem de ser capaços de poder fixar gran part de la gent al territori, que els veïns s’hi puguen quedar i, a la vegada, que es puguen atraure nous habitants.
Alguna cosa li ha quedat per a fer?
Sempre queden coses. A la política municipal mai acabes del tot, i sempre et surten reptes o busques noves oportunitats. Per exemple, ara tenim entre mans la creació d’un espai dedicat a l’obra del pintor Josep Lahosa. Vam heretar el seu fons pictòric, amb uns 850 quadres que tenen valor artístic. Volem que es puguen exposar i que siga un nou actiu turístic per al municipi en els propers anys, que oferirà també l’art com un reclam per als visitants. Ja s’ha començat a treballar amb la Universitat Rovira i Virgili, i és un dels projectes que queda encara per a tirar endavant i que m’agradaria que es pogués enllestir en el futur.
Vostè ha estat setze anys al capdavant de l’Ajuntament, els quatre anys anteriors havia estat regidor, però la seua trajectòria en la política municipal comença a Tortosa, on va ser regidor entre 1991 i fins 2003.
Exacte. La meua primera etapa com a regidor va ser a Tortosa, però, per circumstàncies familiars, vaig anar a viure a Prat de Comte, que és el poble del meu pare i m’hi vaig quedar. Cal dir que la política municipal no té res a veure amb una ciutat com Tortosa, en comparació amb un poble tan petit com Prat de Comte… Vaig prendre llavors una decisió i estic molt satisfet d’haver pogut servir i de tota la feina que he pogut fer al capdavant de l’Ajuntament.
La major part de la seua trajectòria va ser a Unió Democràtica, i vostè mateix era el president de l’executiva ebrenca fins que va signar-ne la dissolució, l’any 2015.
Hi ha hagut molts canvis en el sistema de partits en els últims anys, i han estat molt accelerats. El procés va acabar pràcticament amb Unió Democràtica, que continua existint, però que està com està. Jo vaig optar per sortir-ne, i la majoria dels meus companys també. No me’n penedixo gens. Però no vaig voler entrar a militar en cap altre partit. A les últimes eleccions vaig anar-hi, però amb el paraigua de Junts, per la relació que he tingut amb molts companys durant anys en l’època de Convergència i Unió, però no hi milito. No m’he volgut vincular a cap partit.
Al maig serà el moment de posar punt i final a setze anys com a alcalde. Què té previst fer després?
Soc ja jubilat. Així que, en primer lloc, vull descansar i gaudir del poble d’una altra manera. Fa temps que vull tenir temps per a llegir i per a gaudir del temps lliure i les aficions. Després també m’agradaria formar part d’algun projecte que em puga il·lusionar. Veurem!
