HomeComunicacióJoan Lluís Borràs, Premi Valor Ebrenc: “El nou hospital és imprescindible i...

Joan Lluís Borràs, Premi Valor Ebrenc: “El nou hospital és imprescindible i l’ampliació, una bona oportunitat”

El metge Joan Lluís Borràs Balada (Tortosa, 1948) rebrà este divendres el premi Valor Ebrenc 2023, que atorga anualment el Setmanari l’Ebre, en reconeixement a la seua excel·lència, dedicació, lideratge, compromís i contribució en el camp de l’oncologia a les Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, especialista en Medicina Interna i en Oncologia, el doctor Borràs ha dedicat la seua vida professional a l’atenció oncològica, a la seua organització i gestió, a la docència i a la recerca, des d’una perspectiva territorial, al sud de Catalunya. Va ser el creador, el 1979, del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i va fundar i dirigir el Registre de Càncer del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, el primer que es va fer a Catalunya. En l’actualitat és el director adjunt de l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud.

Foto: Joan Josep Carot

Què en pensa del nou hospital que es reclama per a les Terres de l’Ebre?

S’ha de fer i és imprescindible, però penso que és molt bona l’oportunitat de l’ampliació de l’Hospital de la Cinta perquè mentre es fa la transició al nou no sobreviuríem amb l’actual. A banda, el que crec que necessitem a Terres de l’Ebre és incrementar el talent tant de metges com d’infermeres especialistes. I l’única solució que veig és, de tu a tu, no de més a menys, triangular Tortosa amb Reus i Tarragona i fer equips conjunts que es puguen moure. Per tant, el nou hospital s’ha de fer on siga i com siga, però que no siga l’únic focus que tinguem de millora.

Per què va decidir especialitzar-se en oncologia?

Perquè m’agraden les especialitats que tenen una visió molt ampla del malalt. Sempre m’ha interessat la medicina general i l’atenció primària. Quan em vaig decidir, el càncer era associat a mort, a lluita o a patiment i combatre’l era tot un repte. També tenia una connotació particular perquè totes les especialitats normalment són d’una part del cos o basades en una tècnica, però n’hi ha poques dedicades a una malaltia.

I com va arribar a l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus?

Em vaig formar a Vall d’Hebron com a internista i a l’Hospital de Sant Pau, que no és per dir-ho, era el millor centre d’Espanya en oncologia. Va ser una combinació de mèrits però també de sort. Allí respirava més enllà de l’oncologia, una vocació de territori, i a Reus se’m va obrir una porta grandíssima, tot i que estava tot per a fer.

Va considerar vindre a Tortosa?

Sí, inclús tenia una oferta de l’Hospital, però era limitada i no hi havia la massa crítica per a desenvolupar un projecte amb tota la tecnologia. La meua especialitat quan vaig acabar no estava reconeguda a Espanya, sí als Estats Units. A Reus, com que l’hospital era municipal i tenia la capacitat de crear el que li semblés, vam pactar que faríem un projecte a llarg termini per a ser referents al territori.

Com es va crear el Registre de Càncer?

Sabia que existien uns registres de càncer de base poblacional. A Espanya només n’hi havia un a Saragossa i un a Navarra, i jo, una mica patriota, volia que Catalunya també en tingués un. I com que m’agradava el concepte de l’epidemiologia i els registres, i tenia un territori ben delimitat, que permetia operativament desenvolupar este projecte, el vaig tirar endavant amb moltes ajudes de tot el món. Les dades del 1980/83 van ser reconegudes oficialment per l’OMS i va convertir-se en el primer registre d’estudi poblacional de càncer català i el tercer de l’Estat.

Què aporta a la investigació un registre d’estes característiques?

Té una part que li diem descriptiva que és molt important, és a dir, quants càncers hi ha, de quin tipus són, de quina edat, de quines característiques, quins es curen… A partir d’aquí pots generar estudis d’investigació.

I esta font se pot comparar amb altres registres?

Evidentment. En les nostres publicacions sempre fem una comparativa amb els altres registres. Al món n’hi ha més de 150 amb els quals establixes comparacions. Les comparacions en general són lògiques però pots descobrir que en algun lloc hi ha un tipus de càncer, que pots demostrar que està en excés o en molt poca incidència per la qual li pertocaria. No és el cas nostre. Tots els tipus de càncer que hem trobat a la demarcació de Tarragona i al subestudi de Terres de l’Ebre són tots d’una lògica comparativa amb tots els llocs.

Joan Borràs, en diferents moments de l’entrevista que va concedir al setmanari l’ebre, amb motiu de rebre el Premi Valor Ebrenc. / Foto: Joan Josep Carot

Als anys 80, quan va començar a estudiar la incidència del càncer a Tarragona, quina era l’atenció oncològica a les Terres de l’Ebre?

L’atenció oncològica que teníem a l’Hospital de la Cinta era la part diagnòstica i la cirurgia dels tumors. Però en aquell moment el desenvolupament tecnològic, sobretot radiològic i diagnòstic, era mínim, però es feien les coses molt bé. Cada cas es parlava i aquells que necessitàvem químio o radioteràpia, m’encarregava de vehiculitzar-los cap a Barcelona o Reus. Esta era la meua col·laboració principal i discutir amb els cirurgians les innovacions. Una de molt interessant va ser la introducció de la tumorectomia, que extirpava només el tumor del càncer de mama. Després va venir el descobriment de fer quimioteràpies.

Avui els tractaments de quimioteràpia i radioteràpia es fan des de Tortosa

La químio es fa perquè es va crear una unitat d’oncologia, que va començar amb residents de Reus, i la radioteràpia vaig tenir la gosadia, quan era director de l’Hospital Universitari de Sant Joan i s’havia de decidir on anaven els quatre acceleradors lineals, de dir tres a Reus però posem-ne un a Terres de l’Ebre. Des del 2008 fins a 2023 han rebut el tractament de radioteràpia 5.000 malalts, que no han hagut de desplaçar-se a Reus, gairebé un milió de quilòmetres estalviats.

En relació amb altres especialitats mèdiques, l’oncòleg ha de tindre uns trets particulars?

Penso que en general un metge ha de ser un molt bon comunicador no només per la seua especialitat sinó per determinades situacions de les malalties. No és el mateix un oncòleg que està tractant amb un càncer de mama, que és un perfil de malaltia més especial, molt curatiu però amb molt d’impacte, que un altre amb un càncer de pulmó que fins fa poc el pronòstic era molt dolent.

Una bona comunicació amb el malalt és fonamental?

És molt important saber explicar la malaltia en el context de la hipotètica gravetat i saber explicar molt bé el procediment. A vegades al malalt el que li interessa és saber “què faré després, quina autonomia estic perdent, quant me durarà la químio, quins efectes secundaris tindrà…” El que ha d’aconseguir l’oncòleg és el que en diem el contracte de confiança que és donar aquella seguretat al malalt perquè sàpiga que està en bones mans.

El suport emocional és important en la lluita contra el càncer?

És més important la confiança que dona l’oncòleg i la infermera per a curar una depressió o ansietat menor, però en determinats casos, esta angoixa es complica, es fa més patològica i necessita la intervenció del psicòleg. Tenim la Unitat de Psicooncologia, que és ben coneguda aquí a Tortosa, que atén els pacients de càncer que seleccionem per a rebre esta atenció perquè no tots els malalts han d’anar al psicòleg especialista en psicooncologia.

Foto: Joan Josep Carot

Quins són els desafiaments actuals de l’oncologia?

Passen sobretot per millorar els resultats del tractament i disminuir-ne les conseqüències i els efectes adversos. I, per tant, els principals tractaments, els quirúrgics, cada vegada estan més enfocats a ser més precisos, amb robot o sense robot, però calen bones mans i experiència. Pel que fa a la radioteràpia, hem de poder donar una dosi molt alta als tumors sense tocar les estructures sanes i la recerca en este camp va enfocada a esta precisió.

A part dels quirúrgics, quins tractaments destacaria?

Un és la immunoteràpia, que sempre l’havíem vist com un tema de ciència-ficció. Les cèl·lules del càncer estan preparades per a enganyar l’organisme humà, però la immunoteràpia desemmascara este engany i ha estat tota una revolució, especialment en el càncer de pulmó. Un altre tractament és la teràpia dirigida, que bloqueja el creixement de les cèl·lules canceroses.

Quin paper poden jugar les noves tecnologies com la intel·ligència artificial (IA) en la lluita contra el càncer?

Des del meu punt de vista, la intel·ligència artificial no dixa de ser una tecnologia, no és intel·ligència. La intel·ligència natural té matís, té context, té empatia… La IA, que funciona per algoritmes, és una ajuda important. L’error és creure que fent-ho en IA ja ho hem fet tot. La IA no dona confiança al malalt. Per exemple, una mamografia, abans era una interpretació d’un radiòleg, després per a millorar el diagnòstic n’eren dos que s’ho miraven i ara hi ha registres de milers i milers de càncers de mama que amb un software et confirma que aquell tipus de lesió que hi ha a la mama és càncer. Després ve el coneixement i ve el malalt. Per tant, la IA ha de ser una eina més que contribuïsca a la millora, però no qui porte la direcció.

Com influïxen els factors de l’estil de vida, com la dieta i l’exercici, en la prevenció del càncer?

Molt clar, no fumar, perquè és el responsable de gran part dels tumors i sobretot dels més de mal pronòstic, i ja amb això en tens prou. Pel que fa a la dieta, el més important és que siga poc calòrica. Després aquí, a les Terres de l’Ebre, tenim una sort, ja sé que l’oli d’oliva va car, però l’oli d’oliva és una medicina. Cal menjar el que mengem normalment, però amb poca quantitat, esta és la recomanació. I s’ha de fer exercici físic, però no cal fer una marató. I la resta és sort. És a dir, per què té càncer esta persona tan sana i tan jove? Mala sort.

La genètica influïx?

A l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud tenim la Unitat de Consell Genètic en Càncer que atén els pacients i famílies que requerixen un estudi per sospita de càncer hereditari. Quan hi ha una família que agrega casos de càncer pot ser casualitat, però quan hi ha tipus de càncer que estan molt concentrats en una família o en edats impròpies, de càncer de mama, d’ovari, de còlon rectal i d’uns altres que estan ben identificats, s’adrecen a la nostra unitat de Consell Genètic. Nosaltres els fem un arbre genealògic i mirem si tenen criteris per a estudiar si són portadors d’un determinat gen. Sabent que una persona és portadora pot fer una sèrie de revisions o d’actuacions que no són pròpies de la seua edat. I això també és una manera de medicina preventiva.

Quina és la importància de la detecció precoç en la millora del pronòstic del càncer?

La detecció precoç del càncer de mama o colorectal millora el pronòstic de la malaltia i augmenta les possibilitats de curació. Sabem que les dones tenen un risc molt alt de tenir un càncer de mama i que tota la població en general té un risc molt alt de càncer colorectal. Per tant, si fem una prova, una mamografia cada any a 100.000 dones i a 100.000 no, què passa després? Perquè si després es moren igual, no les mareges. Però quan jo demostro que es moren menys d’aquell càncer és quan jo recomano que es facen la prova de detecció precoç. Esta metodologia s’ha provat amb càncer de mama i està organitzada per a tota la demarcació i aquí a Terres de l’Ebre està perfectament establerta i a càrrec del Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, però totalment descentralitzat.

I pel que fa a la prevenció del càncer colorectal?

Per un impuls que vam tenir de la Lliga contra el Càncer, les Terres de l’Ebre va ser la primera zona de la demarcació on es va implantar el programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte adreçat a tota la població. És recomanable per a detectar tant el càncer de mama com el colorectal, i no en altres perquè s’ha demostrat que és igual fer-ho com no, invitar la població a participar en estos programes perquè tenen menys risc de mort si es detecta a temps.

Quina importància tenen entitats com la Lliga contra el Càncer?

Fonamental. La Lliga contra el Càncer és l’associació de malalts, no cal que ho siguem tots, que vetlla per la defensa del pacient. És la visió del malalt organitzat. També és important la part reivindicativa que té, que en el cas de Terres de l’Ebre es va concretar, per exemple, en l’ajut al muntatge de l’accelerador lineal a Tortosa.

Quins consells dona als pacients per a afrontar el diagnòstic i el tractament del càncer?

Primer he d’interpretar quins consells necessita. L’últim que li has de dir un malalt és la frase ‘vostè tranquil’ perquè tu pots estar tranquil, però el malalt no. Has de ser empàtic per a veure en aquell moment què necessita i has de veure per què s’atabala. Per això hi ha coses que estic en total desacord, com són els canvis de metge. El malalt ha de tindre un referent identificat, infermera i metge, en tot el seu procés.

Quins són els signes d’alarma que les persones haurien de conèixer per a detectar un càncer de manera precoç?

Són lògics i de sentit comú, i els que no ho són és una mala sort. Però la majoria són lògics i de sentit comú i de molta col·laboració amb el metge de capçalera, perquè el malalt no té per què saber medicina. Per exemple, en el càncer colorectal, que és el més freqüent, la sang a la femta o a l’orina és un signe d’alarma.

Què va significar per a vostè haver estat distingit amb la Medalla Josep Trueta?

Un honor i una gran satisfacció. Fa 51 anys que soc metge i 45, oncòleg, i en tants d’anys si tens un projecte fas moltes coses. Represento un equip, unes 200 persones, que ha fet un gran esforç. I a part d’això, un altre valor que afegixo, és que tinc una vocació territorial. Adoro el meu territori i este territori es diu Catalunya Sud, amb una part per a mi especial, que són les Terres de l’Ebre. Per tant, va ser un reconeixement, no sol a mi, que va ser molt benvingut, sinó a molts anys de treball, a molta gent implicada i a un sentit de per què fem això, perquè ens abocàvem a un territori que pel centralisme està condemnat a què estigues damunt perquè tinga les mateixes oportunitats.

I el premi al valor ebrenc?

És tot un honor i em sento molt feliç de rebre a casa meua, a les Terres de l’Ebre, el Premi Valor Ebrenc del vostre setmanari.

Quina relació té actualment amb Tortosa?

A nivell de família, perquè la meua dona i jo som tortosins, només ens queden els meus germans. Tot i que el meu germà menut, el Xavi Borràs, viu a Barcelona. Però després tinc una sèrie d’amics que conservo i també relacions professionals. Però el meu punt fort és el Port, on tinc una casa que és un punt de trobada. Molta gent sap qui soc o que soc de la Villa de Sitges, però moltes generacions ja no em posen cara.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

13 + = 14

Últimes notícies