TERRES DE L’EBRE // JxCat, ERC i la CUP han registrat al Parlament una proposta de resolució perquè la cambra catalana reclami que les corts espanyoles aprovin una llei d’amnistia. Es tracta doncs, d’expressar una voluntat política però no és el mecanisme formal per portar una proposta a debat del Congrés. El text registrat demana que la llei d’amnistia comporti “l’extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa” per a tots els actes “d’intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya” des de l’1 de gener del 2013. I afegeixen que la llei ha de tirar endavant sense la renúncia a exercir els “drets vulnerats”, inclòs el dret d’autodeterminació.
Els tres partits independentistes volen que el Parlament declari que “el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal” i afegeixen que “la llibertat d’expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l’elecció de representants o per l’expressió directa d’una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d’una societat democràtica”.
Per això volen que el Parlament reclami a les corts espanyoles que aprovi una llei d’amnistia que “comporti l’extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes d’intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l’1 de gener de 2013 i fins al moment de l’entrada en vigor de la llei”.
JxCat, ERC i la CUP proposen que la llei d’amnistia inclogui els delictes de rebel·lió i sedició; el delicte de malversació de cabals públics quan estiguin en concurs amb el delicte de sedició; els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabdals públics, desobediència i revelació de secrets; els delictes vinculats a organitzar un procés participatiu per decidir el futur polític de Catalunya del 9 de novembre del 2014 i de l’1 d’octubre del 2017; els actes d’expressió i opinió realitzats a través de la premsa i xarxes socials; els delictes d’ordre públic comesos en el marc “de la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya” o en protestes contra l’actuació d’autoritats governatives o juridisdiccionals, entre d’altres.
La proposta de resolució registrada aquest dimecres reitera que l’amnistia, per al seva plena efectivitat, ha d’anar acompanyada “d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Així mateix, els partits independentistes volen que el Parlament reconeixi que l’amnistia “ha de reparar els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part i que “haurà de preveure mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals”.
Finalment, la proposta de resolució fa una crida a la societat catalana per mobilitzar-se i donar suport a l’amnistia que “permeti l’alliberament dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius”. Així mateix, també encoratja els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d’un “acord nacional per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics”.
