HomeMedi AmbientLa badia del Fangar, a un pas d’esdevindre una nova llacuna del...

La badia del Fangar, a un pas d’esdevindre una nova llacuna del delta de l’Ebre

Anualment al voltant de 110.000 metres cúbics d’arena fan créixer progressivament la península del Fangar fins a l’extrem que avui la badia es troba a un pas de convertir-se en una nova llacuna del delta de l’Ebre. La bocana que permet arribar-hi en embarcació s’ha reduït a uns 25 metres d’amplada. A diferència d’altres indrets en regressió, la punta del Fangar és una zona receptora de sediment que, erosionat principalment del cap de Tortosa, es trasllada al llarg de la costa compresa entre Riumar i la Marquesa, una extensa platja que es troba en retrocés amb una taxa constant de pèrdua d’arena. Els diversos estudis fets no esperen que este patró canvie en els propers anys.

Des de la dècada dels anys 50 del segle passat, la punta del Fangar patix un procés continu de creixement en direcció al Goleró, que fa avançar la línia de costa de la part nord de la península, tot prolongant-la cap a l’interior de la badia. En els darrers 60 anys, este creixement ja supera el quilòmetre i mig.

L’arena acumulada a la bocana de la badia del Fangar ha esdevingut un important problema agreujat pels diversos temporals de primera magnitud que en els darrers anys ha patit el delta de l’Ebre. Entre les diverses afectacions que provoca, destaca l’escalfament de l’aigua a l’estiu, la qual cosa impedix una adequada renovació de la badia i un deteriorament de la qualitat de l’aigua, un greu problema per al sector aqüícola.

Una iniciativa integral

L’Estratègia Delta, una iniciativa integral que involucra les diferents administracions, entitats locals i comunitat científica per a afrontar els reptes ambientals actuals i futurs del delta de l’Ebre, preveu una intervenció per a impedir que la badia del Fangar siga una nova llacuna deltaica.

El gener de 2022, la Generalitat ja va anunciar el projecte d’extraure fins a 1,4 milions de metres cúbics de sorra de la bocana de la badia del Fangar amb una partida inicial de cinc milions d’euros.

En el marc de l’Estratègia Delta, al mes de març de 2024 el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat havia d’adjudicar l’estudi del disseny de l’obertura de la bocana del Fangar i el reforçament amb dragues de sorra del fons marí de les platges confrontants en regressió. L’estudi, al mes de juny, encara continua sense sortir a licitació, fet que endarrerix l’inici dels treballs.

Davant d’esta situació, l’alcalde de l’Ampolla, Francesc Arasa, demana a la Generalitat “més celeritat” en l’execució del projecte anunciat per a dragar la bocana i transportar l’arena extreta fins a la platja de la Marquesa, en contínua regressió. Arasa advertix que no hi ha temps per a més dilacions perquè “qualsevol nou temporal pot tancar definitivament l’estret canal de navegació existent per a accedir avui a l’interior de la badia”. “Estem molt preocupats perquè este progressiu tancament està afectant molt un sector econòmic important com és l’aqüícola, dedicat a la producció de musclos i ostres”, afegix l’alcalde de Junts.

10 metres en només un any

El sector turístic també és un dels damnificats per l’estretor cada cop més important de la bocana d’entrada a la badia. “La llengua d’arena ha avançat 10 metres en només un any”, explica Rubén Cabrera, propietari de Mirador Badia, una empresa turística que oferix des del port de l’Ampolla excursions amb llanxa ràpida per dins de la badia fins a la seua musclera, habilitada també com a restaurant on se poden degustar els musclos i ostres que s’hi cultiven. “Hem hagut de marcar amb boies el canal de navegació perquè molts dels nostres clients que venien amb una embarcació gran embarrancaven als bancs d’arena i els havíem d’anar a rescatar”, diu Cabrera. Tot i així,”cal tindre molta precaució perquè cada any les condicions són pitjors”, advertix el propietari de Mirador Badia.

Tres imatges realitzades en vols aeris que constaten el progressiu tancament de la badia del Fangar, a l’extrem septentrional del delta de l’Ebre, des de la dècada dels anys 1950./ICGC

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 55 = 63

Últimes notícies