HomePolíticaLa Campanya pels Sediments denunciarà el descontrol de les preses si no...

La Campanya pels Sediments denunciarà el descontrol de les preses si no n’obté informació

EDICIÓ PAPER // Set entitats ecologistes, entre les quals la PDE i la Campanya pels Sediments, han presentat conjuntament, com es va fer públic abans de Nadal, al·legacions al Pla de protecció del Delta presentat pel Ministeri de Transició Ecològica, que aposta per primera vegada pels sediments a l’hora de buscar solucions contra la regressió però sense haver abordat fins ara qüestions espinoses com la gestió privada dels embassaments -construïts abans de 1966- a través de concessions a les elèctriques.

La Campanya pels Sediments, qui més ha insistit en això no només per una qüestió mediambiental sinó també de seguretat, s’ha constituït en assemblea per a poder presentar si s’escau un contenciós administratiu per l’absència de condicionants ambientals i la falta de control dels pantans. Segons el seu portaveu, Josep Juan, van demanar informació a la CHE, en època de l’anterior govern del PP a l’Estat, sobre els títols concessionals i sobre l’estat de les comportes de fons com a mecanisme d’evacuació d’aigua, i no van obtenir resposta. De fet, la CHE era reticent a obrir estes comportes per si després no es poden tancar per l’acumulació de sediment. Ara, amb el PSOE i Podemos a la Moncloa, han tornat a demanar esta informació, i si no obtenen resposta recorreran per primera vegada a la justícia. 

Els set grups conservacionistes reclamen en les seues al·legacions una anàlisi de la situació de les preses i la redacció d’un projecte de posada en funcionament dels desguassos de fons de Riba-roja i Mequinensa, conforme a les disposicions de seguretat legalment aplicables. 

Demanen que les revisions anuals de les preses les facen tècnics externs sense vinculació professional amb les empreses concessionàries -Endesa en el cas del tram final ebrenc- i que es revisen les normes de gestió i explotació de les preses “amb especial atenció a la seguretat i a la gestió de sediments, en atenció a l’impacte ambiental de les preses en les dinàmiques d’enfonsament i regressió del Delta”. Els grups es remeten a l’opinió d’experts com el catedràtic de la Universitat de Saragossa César González Cebollada: “Si els desguassos no es troben operatius, a part d’il·legal, és arriscat”, sosté, i alerta del risc de col·lapse o de trencament per coronació en cas d’una riuada excepcional, que els ecologistes situen per sobre dels 10.000 m3/s per a Riba-roja.

Els set grups de pressió també insistixen, com ja han fet fins ara, a reclamar a la CHE que en el nou Pla de conca fixe per primer cop un règim de cabals ambientals sòlids -de sediments- en funció de si es tracta d’anys més o menys humits. Juan considera que la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre -la referència del territori i de la Generalitat a l’hora de demanar una millora del cabal líquid als plans de conca- hauria d’elaborar una proposta de cabal sòlid.
 

El Consell de l’Aigua tanca el guió del Pla de conca
El Consell de l’Aigua de l’Ebre ha tancat el debat sobre l’Esquema de Temes Importants (ETI), el pas previ a la tramitació del nou Pla hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE), amb importants desacords entre els seus participants. Tant la Generalitat, que ha reclamat l’aplicació dels cabals ecològics al tram final del riu acordats per la Comissió per la Sostenibilitat, com les entitats conservacionistes –entre les quals la PDE-, que retreu la despreocupació de la CHE per la regressió i subsidència del Delta, han mostrat les seues reserves. També bona part dels regants de la conca, en este cas però en desacord pel qual consideren una política restrictiva cap a l’agricultura per part del Govern espanyol.

Sotmès a informació pública nou mesos, durant els quals particulars i entitats han pogut fer-hi les seues aportacions, la CHE ha tancat els treballs de definició de l’ETI sobre el qual s’ha de basar el nou PHE per al període que va entre 2021 i 2027. L’últim pas era la seua aprovació per part del Consell de l’Aigua, organisme col·legiat amb prop d’un centenar de membres entre administracions, usuaris, pagesos, regants, ecologistes, empresaris i sindicats. Finalment, però, el text va ser sotmès -en una reunió telemàtica el passat dia 30- a una votació formal i els membres del Consell s’han limitat a informar sobre el document final. La versió definitiva, que s’ha de fer pública els pròxims dies, recull sobre el paper les 384 aportacions presentades i les respostes que s’han donat als interessats. 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 74 = 76

Últimes notícies