HomeCulturaLa història anònima dels deportats ampostins als camps de concentració nazis

La història anònima dels deportats ampostins als camps de concentració nazis

MONTSIÀ // “És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció de la història està consagrada a la memòria de qui no té nom”, va escriure l’escriptor i filòsof alemany Walter Benjamin (Berlín 1892 – Portbou 1940). Lluís Montull —professor de filosofia a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta— coneix molt bé l’obra de l’autor i n’ha volgut traslladar l’essència als seus alumnes de Batxillerat. Però això, al costat de la filòloga Carme Maigí, l’any 2018 van impulsar el projecte Portes de la Memòria a través del qual estudiants de primer de Batxillerat de l’Institut Ramon Berenguer IV han recollit les vivències de deu deportats ampostins als camps de concentració nazis i la de dues exiliades actuals. “És un projecte transversal que ens ha permès recuperar històries gairebé sempre anònimes, a través de les eines que ens ofereixen la sociologia, la filosofia, la literatura universal, la cultura audiovisual i l’estudi de llengües estrangeres com el francès o l’alemany”, explica Montull. Han format l’alumnat en tècniques de recerca en les diverses tipologies arxivístiques, s’han amarat de la literatura concentracionària i fins i tot han viatjat al camp de Mauthausen (Àustria).

“L’alumnat ho ha viscut amb entusiasme. I malgrat que la recerca ha estat complexa i de vegades plena d’entrebancs, hem aconseguit treure de la memòria deu biografies de deportats. Fins i tot hem trobat fotos inèdites i hem pogut posar rostre a un dels casos estudiats. Ha estat gratificant per als estudiants, però també per a les famílies dels deportats, que han descobert històries que els tocaven de molt a prop i desconeixien”, comenta Carme Maigí.

 

Una visió crítica de les injustícies 

La investigació de l’alumnat ha posat èmfasi en la recerca a través de la història oral i la consulta d’arxius, però també en la contextualització (local, nacional i internacional) de les històries de vida. Els treballs, a més, no només han servit per estudiar el passat, sinó per establir ponts d’anàlisi entre els fets històrics i l’actualitat del segle XXI. Per això, en el projecte també s’ha inclòs la història de la família Sahitolli, que es va exiliar de Kosovo el 1999 i va residir a Amposta; o el relat de la Monina Puig Rullo, una noia dels Muntells nascuda als camps de refugiats sahrauís (Algèria). “Volem que a partir d’aquest treball de recerca sobre el passat, el nostre alumnat qüestioni críticament esdeveniments del present amb els quals es poden establir paral·lelismes. Només així es pot fer justícia a uns homes i dones que, a més de ser víctimes de la guerra o de la deportació, van lluitar per la nostra llibertat”, assegura Montull. “Les ferides de la Guerra Civil encara no han cicatritzat del tot i en moltes famílies, els traumes d’aquell període s’han heretat. La memòria personal i col·lectiva de la primera meitat de l’Europa del segle XX és traumàtica i estudiar-la ens ha de servir per qüestionar les injustícies del present”, afegeix Carme Maigí.

L’exposició Portes de la Memòria —que aquesta tarda s’inaugura al Museu Terres de l’Ebre a Amposta— recull la recerca de l’alumnat i consta de deu plafons amb les biografies dels deportats republicans ampostins, dos plafons dedicats als exilis del segle XXI. També hi haurà un espai dedicat a la literatura concentracionària. Ara bé, el projecte Portes de la Memòria va més enllà d’Amposta i els darrers cursos també ha arribat a diversos instituts del territori, entre d’altres el Cristòfol Despuig de Tortosa, el Sòl de Riu d’Alcanar, el de Roquetes i l’escola-institut de Batea… “Al nostre territori la Batalla de l’Ebre va deixar una empremta profunda i per això és molt ric en memòria històrica. Una riquesa que cal aprofitar, també en els centres d’ensenyament”, ha assenyalat el professor Montull. Per això, l’any 2018 es va crear el grup de treball DEMD-Ebre (Departament Educació Memorial Democràtic), per establir una xarxa entre el professorat de tot el territori ebrenc que treballa la memòria històrica.

 

Els deu republicans biografiats 

Miguel Tomàs Castell. Nascut a Freginals el 1904. Més tard, es trasllada a Amposta amb la família.Exiliat el 1939. Deportat a Mauthausen el 3 de març del 1941. Assassinat a Gusen el 16 de Juny del 1941.

Jacinto Forcadell Jornet. Nascut a Amposta el 1907. Exiliat el 1939. Deportat el 1941 a Mauthausen. Gusen. Alliberat el 5 de maig de 1945. Mor el 1961 a Amposta.

Lluís Cid i Mayos. Nascut a la Vila de Gràcia el 1892. als 27 anys es trasllada a Amposta amb tota la seva família. Exiliat el 1939. Deportat l’agost de 1940 a Mauthausen. Assassinat el 7 de juliol de 1941 a Gusen.

Marcelino Ortí Meseguer. Nascut a Vallibona el 1919. Més tard marxa amb la seva família a Amposta. Exiliat el 1939. Deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Assassinat a Gusen el desembre de 1941.

Pedro Valero Navarro. Nascut a Cuevas del Almanzora el 1907. Cap als 20 anys arriba a Amposta amb part de la família Exiliat el 1939. Deportat el 1941 a Mauthausen. Assassinat el 29 d’octubre de 1941a Gusen.

Enrique Ferrer Durán. Nascut a Amposta el 1925. Exiliat el 1939. Deportat el 1940 a Mauthausen. Alliberat el 5 de maig de 1945. No se sap la data de la seva mort.

Enrique Ferrer Berenguer. Nascut el 31 de desembre de 1889 a Banyeres de Mariola. Es casa a Amposta. Exiliat el 1939. Deportat l’agost de 1940 a Mauthausen on va ser assassinat el gener de 1941.

Vicente Gil Cercós. Nascut a Amposta el 1904. Exiliat el 1939. Deportat a Mauthausen el 18 de juliol de 1942. Alliberat el 5 de maig de 1945. Mor el 19 de juliol de 1971 a Narbona.

Ramón Jornet Jordà. Nascut a Amposta el 1894. Deportat el 22 de juliol de 1941 a Mauthausen. Assassinat el 7 de desembre de 1941 a Gusen.

Joaquín Tarín Martínez. Nascut a Amposta el 1898. Exiliat el 1939. Deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941. Alliberat el 5 de maig de 1945. Mor el 1987 al Perelló (País Valencià).

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 5 = 6

Últimes notícies